• inici
• ajuda
• identificació

Comenta'l - 850 Visites 

Murnau, F.W. [director]; Ekman, Gosta; Jannings, Emil; Horn, Camila; [intèrprets]; Kysen, Hans; [guió];

1926

Pel·lícula basada en elements del folklore alemany i amb els escrits de Johann Wolfgang von Goethe i Christopher Marlowe. Explica la història de del doctor Faust que ven la seva ànima al diable: Mefist.[+]

Pel·lícula basada en elements del folklore alemany i amb els escrits de Johann Wolfgang von Goethe i Christopher Marlowe. Explica la història de del doctor Faust que ven la seva ànima al diable: Mefist.[+]

Pel·lícula basada en elements del folklore alemany i amb els escrits de Johann Wolfgang von Goethe i Christopher Marlowe. Explica la història de del doctor Faust que ven la seva ànima al diable: Mefist. El film en el seu conjunt és per al cinèfil un veritable festival de diversos estils pictòrics, que mostren les diferents etapes de la narració i la construcció dramàtica, arribant en determinants moments a una bellesa plàstica impressionant. El DVD ofereix una reconstrucció el més exacta possible de la versió estrenada l'any 1926, gràcies a la investigació feta per l'especialista Luciano Berriortúa, que va descobrir diversos negatius diferents que Murnau havia filmat.[-]

Comenta'l - 400 Visites 

Giménez Botey, Domènec; [guió, direcció i actor]

1935

Domènec Giménez Botey és un exponent del cinema amateur que es va fer a Catalunya durant la República. Aquest film va rebre la màxima puntuació al IV Concurs Internacional del Major Film Amateur celebrat a Barcelona.[+]

Domènec Giménez Botey és un exponent del cinema amateur que es va fer a Catalunya durant la República. Aquest film va rebre la màxima puntuació al IV Concurs Internacional del Major Film Amateur celebrat a Barcelona.[+]

Domènec Giménez Botey és un exponent del cinema amateur que es va fer a Catalunya durant la República. Aquest film va rebre la màxima puntuació al IV Concurs Internacional del Major Film Amateur celebrat a Barcelona. Tracta d'un home que davant els altres fa veure que és un intel·lectual, quan realment és una personal qualsevol. "L'home important" és una sàtira del servilisme que els perjudicis socials imposen en les persones. El protagonista manté la seva façana externa gràcies a una simbòlica màscara, de la qual només prescindeix en la intimitat, quan està sol, i darrera la qual s'amaga un home ingenu i tímid. El film destaca per la seva important càrrega psicològica[-]

Comenta'l - 428 Visites 

Canals, Ramon; Darder, Pere

1966

Assaig sobre l'educació social i del desvetllament de la sociabilitat en l'infant, no pas com una part especial de la seva vida sinó com el fet fonamental que condiciona i determina tots els demés: no solament com una cosa a ensenyar, sinó com la manera d'ensenyar-ho tot.

Comenta'l - 191 Visites 

Crexells, Joan

1968

Tria de les principals aportacions literàries de Joan Crexells, feta amb la intenció de restituir en la memòria col·lectiva l'obra d'aquest hel·lenista, economista, filòsof i escriptor del Noucentisme català.

Comenta'l - 275 Visites 

Stevenson, R. L.; Fernández Santos, Jesús [prologuista]

1969

A l'hostatgeria Almirante Bewow arriba una tarda un vell i esguerrat mariner i, amb ell, un estrany i pesat cofre que intriga des del primer moment a Jim, l'espavilat i sagaç fill dels hostalers. Poc després, el sinistre personatge mor i el cofre i el seu contingut passen a poder de Jim.[+]

A l'hostatgeria Almirante Bewow arriba una tarda un vell i esguerrat mariner i, amb ell, un estrany i pesat cofre que intriga des del primer moment a Jim, l'espavilat i sagaç fill dels hostalers. Poc després, el sinistre personatge mor i el cofre i el seu contingut passen a poder de Jim.[+]

A l'hostatgeria Almirante Bewow arriba una tarda un vell i esguerrat mariner i, amb ell, un estrany i pesat cofre que intriga des del primer moment a Jim, l'espavilat i sagaç fill dels hostalers. Poc després, el sinistre personatge mor i el cofre i el seu contingut passen a poder de Jim. Allò que semblava una futilesa es transforma en una apassionant aventura, el cofre conté un pla del lloc on es troba un fabulós botí: el tresor del capità Flint. Aquesta obra és la més cèlebre de l'escriptor escocès que, en la vida real, també optà per l'aventura i s'establí en una exòtica illa dels mars del Sud.[-]

Comenta'l - 64 Visites 

Malthus, Robert; Keynes, J. M.; [estudi introductori]

1970

Obra clàssica del pensament modern sobre la població que ha exercit una gran influència en l'evolució de les idees. Les tesis malthusianes que versen sobre el progrés humà parteixen de la base que la relació entre l'increment demogràfic i l'augment dels recursos naturals no es proporcional i que en un moment donat s'han de posar límits al creixement si no es vol entrar en un carreró sense sortid[+]

Obra clàssica del pensament modern sobre la població que ha exercit una gran influència en l'evolució de les idees. Les tesis malthusianes que versen sobre el progrés humà parteixen de la base que la relació entre l'increment demogràfic i l'augment dels recursos naturals no es proporcional i que en un moment donat s'han de posar límits al creixement si no es vol entrar en un carreró sense sortid[+]

Obra clàssica del pensament modern sobre la població que ha exercit una gran influència en l'evolució de les idees. Les tesis malthusianes que versen sobre el progrés humà parteixen de la base que la relació entre l'increment demogràfic i l'augment dels recursos naturals no es proporcional i que en un moment donat s'han de posar límits al creixement si no es vol entrar en un carreró sense sortida[-]

Comenta'l - 73 Visites 

Hill, Christopher

1971

Aquest llibre considera la revolució russa de 1917 com el fet més decisiu de la història del segle XX, car d'una manera o altra ha influït en els esdeveniments que s'han donat al món al llarg del segle.[+]

Aquest llibre considera la revolució russa de 1917 com el fet més decisiu de la història del segle XX, car d'una manera o altra ha influït en els esdeveniments que s'han donat al món al llarg del segle.[+]

Aquest llibre considera la revolució russa de 1917 com el fet més decisiu de la història del segle XX, car d'una manera o altra ha influït en els esdeveniments que s'han donat al món al llarg del segle. L'autor fa una síntesi dels principals esdeveniments polítics, socials i econòmics que van provocar l'esclat d'aquesta revolució i els canvis que es van donar en la societat russa en primer lloc i al món en segon lloc. La principal característica de d'aquesta obra és que l'analitza a partir de la figura de Lenin[-]

Comenta'l - 124 Visites 

Bretaudeau, J.; Le Faou, A.; [il·lustracions]

1972

Llibre de butxaca que presenta de manera didàctica les principals característiques dels arbres més comuns del paisatge d'Europa Occidental. L'autor fa una introducció a la fisiologia dels arbres: arrels, tronc, capçada, les fulles, les flors, els fruits i les llavors, per passar a descriure el bosc com a comunitat vegetal.[+]

Llibre de butxaca que presenta de manera didàctica les principals característiques dels arbres més comuns del paisatge d'Europa Occidental. L'autor fa una introducció a la fisiologia dels arbres: arrels, tronc, capçada, les fulles, les flors, els fruits i les llavors, per passar a descriure el bosc com a comunitat vegetal.[+]

Llibre de butxaca que presenta de manera didàctica les principals característiques dels arbres més comuns del paisatge d'Europa Occidental. L'autor fa una introducció a la fisiologia dels arbres: arrels, tronc, capçada, les fulles, les flors, els fruits i les llavors, per passar a descriure el bosc com a comunitat vegetal. A cadascuna de les espècies descrites s'hi dedica una pàgina on s'expliquen les seves característiques, les variants de l'espècies i el seu hàbitat.[-]

Comenta'l - 82 Visites 

Marx, Karl; Engels, Friedrich

1973

Conjunt d'articles escrits per Marx i Engels sobre Espanya i centrats essencialment en els fets de 1854, la sublevació del general O'Donnell a Madrid (la Vicalvarada) i el Manifest civil de Manzanares, que donaren el poder a les forces progressistes durant el bienni 1854-1856, sota el regnat d'Isabel I[+]

Conjunt d'articles escrits per Marx i Engels sobre Espanya i centrats essencialment en els fets de 1854, la sublevació del general O'Donnell a Madrid (la Vicalvarada) i el Manifest civil de Manzanares, que donaren el poder a les forces progressistes durant el bienni 1854-1856, sota el regnat d'Isabel I[+]

Conjunt d'articles escrits per Marx i Engels sobre Espanya i centrats essencialment en els fets de 1854, la sublevació del general O'Donnell a Madrid (la Vicalvarada) i el Manifest civil de Manzanares, que donaren el poder a les forces progressistes durant el bienni 1854-1856, sota el regnat d'Isabel II[-]

Comenta'l - 59 Visites 

Freire, Paulo; Fiori, Hernani; Fiori, Jose Luis

1973

L'educació alliberadora o pedagogia de l'oprimit és un intent de desalienar l'alfabetització de les masses marginades de la cultura. Amb aquesta sentència redactada en terminologia desfasada en el llenguatge actual, tenim el prefaci d'un clàssic de la pedagogia dels anys setanta.[+]

L'educació alliberadora o pedagogia de l'oprimit és un intent de desalienar l'alfabetització de les masses marginades de la cultura. Amb aquesta sentència redactada en terminologia desfasada en el llenguatge actual, tenim el prefaci d'un clàssic de la pedagogia dels anys setanta.[+]

L'educació alliberadora o pedagogia de l'oprimit és un intent de desalienar l'alfabetització de les masses marginades de la cultura. Amb aquesta sentència redactada en terminologia desfasada en el llenguatge actual, tenim el prefaci d'un clàssic de la pedagogia dels anys setanta. La proposta es desplega en dos blocs: en el primer, s'exposen les bases antropològiques i l'exposició filosòfica de la teoria del coneixement; i, en el segon, respon a les bases pedagògiques, amb un seguit d'obre l'educació, la crítica a la seva "concepció bancària" i la seva concepció problematitzadora.[-]