• inici
• ajuda
• identificació

Comenta'l - 10 Visites 

Coromina Freixes, Joan; Gessé Pedrola, Maite; Coberó Tarragona, Imma; Inglada Berengueres, Bernadette

2005

Consta dels següents apartats:1-Informació comarcal: dades de la comarca, divisió comarcal, medi físic, hidrografia, població, economia, xarxa viària i història. 2-Els municipis: Castellar de la Ribera, Clariana de Cardener, La Coma i La Pedra, Guixers, Lladurs, Llobera, La Molsosa, Navès, Odèn, Olius, Pinell del Solsonès, Pinós, Riner, Sant Llorenç de Morunys i Solsona.[+]

Consta dels següents apartats:1-Informació comarcal: dades de la comarca, divisió comarcal, medi físic, hidrografia, població, economia, xarxa viària i història. 2-Els municipis: Castellar de la Ribera, Clariana de Cardener, La Coma i La Pedra, Guixers, Lladurs, Llobera, La Molsosa, Navès, Odèn, Olius, Pinell del Solsonès, Pinós, Riner, Sant Llorenç de Morunys i Solsona.[+]

Consta dels següents apartats:1-Informació comarcal: dades de la comarca, divisió comarcal, medi físic, hidrografia, població, economia, xarxa viària i història. 2-Els municipis: Castellar de la Ribera, Clariana de Cardener, La Coma i La Pedra, Guixers, Lladurs, Llobera, La Molsosa, Navès, Odèn, Olius, Pinell del Solsonès, Pinós, Riner, Sant Llorenç de Morunys i Solsona. 3-Recursos educatius de l'entorn natural: serralades i valls amb Busa, Port del Comte, Vall de Lord, Mirador de Serra-seca i Vilamala; els embassaments de Sant Ponç i la Llosa del Cavall; altres indrets com coves i roques, les fonts del Cardener, la font Puda, els prats de Bacies i forat de la Bòfia, El Codó, el parc de l Mare de la Font i el pont del Clop. 4-Recursos educatius del patrimoni artístic: els conjunts monumentals del nucli antic de Solsona, el nucli antic de Sant Llorenç de Morunys, el Miracle, Vila-closa de Sant Climenç i Sant Esteve d'Olius; castells i torres de guaita de Castellvell, castell de Besora, torre de Riner, torre d'Ardèvol, torre de Peracamps i la de Sallent; monestirs i santuaris com el santuari de Lord, El Miracle, Santa Maria de Pinós, Santuari de Puig-aguilar, santuari de Massarrúbies, monestir de sant Llorenç i el de Sant Pere de Graudescales; les esglésies parroquials de Sant Serni de Besora, Sant Cristòfol de Busa, Sant Andreu de Clarà, Sant Pere de Miravé, Santa Eulàlia de Timoneda, Sant Miquel de Montpol, Sant Esteve d'Olius, Sant Pere de Llobera, Santa Margarida de Navès, Sant Julià de Canalda, Santa Cecília d'Odèn, Sant Quirze i Santa Julita de la Coma, Sant Andreu de Linya, Sant Pere de Madrona, Santa Maria d'Ardèvol, Santa Susanna, Sant Llorenç de Morunys, Sant Miquel de Pinell, Sant Pere de Castellar de la Ribera, Sant Martí de Cambrils, Sant Sadurní de Clariana, Santa Maria de Lladurs, Santa Maria de la Molsosa, Santa Maria de Su, Sant Cristòfol de Freixinet i N. Sra. de la Mercè de Solsona i altres construccions com ara el dolmen de Llobera i el de la...[-]

Comenta'l - 2 Visites 

Fons, Roser

1999

Conte creat a partir de la tragèdia que va patir la comarca del Solsonès el juliol de 1998 amb l'incendi i destrucció d'una part dels seus boscos. Amb aquest conte s'intenta sensibilitzar els nens i nenes de la importància que té per a tots la conservació del patrimoni natural.

Comenta'l - 1 Visita 

Fundació Catalunya-La Pedrera

2020

La Fundació Catalunya-La Pedrera, dins del projecte LIFE PINASSA ha elaborat un material educatiu per a l’alumnat de la comunitat dels grans de primària i primer cicle d’educació secundària, perquè puguin treballar la gestió forestal, com es pot fer de manera sostenible i compatible amb la biodiversitat i quines aplicacions particulars té per al cas de la pinassa, espècie amenaçada per diversos factors a Catalunya (incendis, mala gestió, canvi climàtic…) Aquest joc consta d’uns manuals didàctics de conservació i d’un noc tipus quizz amb un taulell i unes fitxes.[+]

La Fundació Catalunya-La Pedrera, dins del projecte LIFE PINASSA ha elaborat un material educatiu per a l’alumnat de la comunitat dels grans de primària i primer cicle d’educació secundària, perquè puguin treballar la gestió forestal, com es pot fer de manera sostenible i compatible amb la biodiversitat i quines aplicacions particulars té per al cas de la pinassa, espècie amenaçada per diversos factors a Catalunya (incendis, mala gestió, canvi climàtic…) Aquest joc consta d’uns manuals didàctics de conservació i d’un noc tipus quizz amb un taulell i unes fitxes.[+]

La Fundació Catalunya-La Pedrera, dins del projecte LIFE PINASSA ha elaborat un material educatiu per a l’alumnat de la comunitat dels grans de primària i primer cicle d’educació secundària, perquè puguin treballar la gestió forestal, com es pot fer de manera sostenible i compatible amb la biodiversitat i quines aplicacions particulars té per al cas de la pinassa, espècie amenaçada per diversos factors a Catalunya (incendis, mala gestió, canvi climàtic…) Aquest joc consta d’uns manuals didàctics de conservació i d’un noc tipus quizz amb un taulell i unes fitxes. El joc en si té dues parts, una primera didàctica, on el professor farà una breu explicació dels continguts del manual i els alumnes, en grups de 3 o 4, prepararan 10-12 preguntes sobre el contingut del manual, i una segona fase on aquests grups competiran per guanyar el joc. L’àmbit geogràfic del projecte és tot Catalunya, i dins la nostra comarca, amb presència de pinassa, s’hi han desenvolupat accions de conservació, motiu pel qual posem a disposició dels centres escolars perquè els docents interessats el puguin fer servir com a material pedagògic.[-]

Comenta'l - 14 Visites 

Plans Colell, Florinda

2000

Entre els focs de 1994 i de 1998 hom confiava que el desastre del 1994 no es tornaria a repetir. El 19 i el 20 de juliol de 1998, enmig dels focs d'Aguilar de Segarra i Cardona es mantenia l'esperança que algú salvaria la gent del país de la tragèdia.[+]

Entre els focs de 1994 i de 1998 hom confiava que el desastre del 1994 no es tornaria a repetir. El 19 i el 20 de juliol de 1998, enmig dels focs d'Aguilar de Segarra i Cardona es mantenia l'esperança que algú salvaria la gent del país de la tragèdia.[+]

Entre els focs de 1994 i de 1998 hom confiava que el desastre del 1994 no es tornaria a repetir. El 19 i el 20 de juliol de 1998, enmig dels focs d'Aguilar de Segarra i Cardona es mantenia l'esperança que algú salvaria la gent del país de la tragèdia. No va ser així i la tragèdia va ser majúscula: més de 27.000 ha. cremades només al Solsonès. Aquest estudi aporta una mica de llum sobre aquells fets: les possibles causes, el desenvolupament de l'incendi i les conseqüències que encara s'arrosseguen.[-]

Comenta'l - 98 Visites 

López Madrid, Josep M.; [text]; Español, Montse; [il·lustracions]; Guixé Coromines, David; [assessor]

2009

La Laura i en Joan són dos infants, que gràcies als poders màgics que tenen poden fer recerca i passar-s’ho d’allò més bé. Però la maga que se’ls va aparèixer dins de la llàntia màgica del museu els va fer prometre que només els farien servir durant un parell de dies.[+]

La Laura i en Joan són dos infants, que gràcies als poders màgics que tenen poden fer recerca i passar-s’ho d’allò més bé. Però la maga que se’ls va aparèixer dins de la llàntia màgica del museu els va fer prometre que només els farien servir durant un parell de dies.[+]

La Laura i en Joan són dos infants, que gràcies als poders màgics que tenen poden fer recerca i passar-s’ho d’allò més bé. Però la maga que se’ls va aparèixer dins de la llàntia màgica del museu els va fer prometre que només els farien servir durant un parell de dies. Els dos protagonistes agafen el TAV fins a Lleida per participar en la recerca que desenvolupa el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (Solsona). Amb els investigadors, observen en el seu entorn natural una espècie d’esparvers que està en perill d’extinció. Entre tots, estudien com evitar que continuïn desapareixent aquests ocells i, a més, intenten conscienciar les persones que per la seva feina poden trobar-se amb aquestes aus. En aquest enllaç podeu trobar el conte en versió multimèdia per llegir en línia o en format pdf per imprimir, juntament amb una guia didàctica per treballar cadascun dels contes: http://www.gencat.cat/economia/ur/serveis/publicacions/els_contes_de_la_laura_i_en_joan/index.html[-]

Comenta'l - 2 Visites 

Clotet, Ramon; Castro, Joan; Berga, Lluís; Moro, Josep M.; Claramunt, Àlex; Vergés, Robert; Guixé, David; Guerrero, Lluís

1999

L'embassament de la Llosa del Cavall és una obra de gran envergadura que va néixer enmig de la polèmica i les reivindicacions. Finalment l'obra s'ha dut a terme i la comarca del Solsonès comença a gaudir dels seus beneficis.[+]

L'embassament de la Llosa del Cavall és una obra de gran envergadura que va néixer enmig de la polèmica i les reivindicacions. Finalment l'obra s'ha dut a terme i la comarca del Solsonès comença a gaudir dels seus beneficis.[+]

L'embassament de la Llosa del Cavall és una obra de gran envergadura que va néixer enmig de la polèmica i les reivindicacions. Finalment l'obra s'ha dut a terme i la comarca del Solsonès comença a gaudir dels seus beneficis. Aquest llibre explica amb detall el projecte de l'obra, el seu desenvolupament i les seves característiques tècniques. També descriu el projecte anterior, el pantà de Sorba el qual no es va dur a terme, l'espai natural on s'engloba el pantà i el seu entorn històrico-artístic.[-]

Comenta'l - Visita'l 

Guixé, David; [coordinador i editor]

2012

Recull de dades sobre la geologia, la climatologia, l’agricultura, la ramaderia, la caça i la pesca de la comarca, informació d’unes 1.400 espècies de plantes, 55 comunitats vegetals presents i 352 espècies de vertebrats.[+]

Recull de dades sobre la geologia, la climatologia, l’agricultura, la ramaderia, la caça i la pesca de la comarca, informació d’unes 1.400 espècies de plantes, 55 comunitats vegetals presents i 352 espècies de vertebrats.[+]

Recull de dades sobre la geologia, la climatologia, l’agricultura, la ramaderia, la caça i la pesca de la comarca, informació d’unes 1.400 espècies de plantes, 55 comunitats vegetals presents i 352 espècies de vertebrats. Hi ha descrites les problemàtiques de conservació de cada grup faunístic i d’algunes espècies en concret, els criteris de gestió i les recomanacions per a la conservació d’aquests grups. S’ha definit els espais de protecció vigents, els hàbitats d’interès comunitari, les espècies de flora i fauna prioritàries de conservació, així com la llista vermella dels vertebrats del Solsonès. Per últim, s’ha mostrat l’anàlisi i el mapa resultant dels espais d’interès natural del Solsonès i un llistat de les espècies de papallones i de bolets citades a la comarca.[-]

Comenta'l - 6 Visites 

John Walker; [edició]

1997

Animals entremaliats és una sèrie documental en clau de ficció, enregistrada en escenaris naturals amb una imatge molt acurada que narra, des del punt de vista de nombrosos animals (domèstics, de granja, de bosc) de forma divertida i en un llenguatge assequible pels nens, històries de la pròpia naturalesa que delectaran i fascinaran els petits, amb l'atracció i curiositat que desperta la possibilitat de descobrir la vida secreta dels animals.[+]

Animals entremaliats és una sèrie documental en clau de ficció, enregistrada en escenaris naturals amb una imatge molt acurada que narra, des del punt de vista de nombrosos animals (domèstics, de granja, de bosc) de forma divertida i en un llenguatge assequible pels nens, històries de la pròpia naturalesa que delectaran i fascinaran els petits, amb l'atracció i curiositat que desperta la possibilitat de descobrir la vida secreta dels animals.[+]

Animals entremaliats és una sèrie documental en clau de ficció, enregistrada en escenaris naturals amb una imatge molt acurada que narra, des del punt de vista de nombrosos animals (domèstics, de granja, de bosc) de forma divertida i en un llenguatge assequible pels nens, històries de la pròpia naturalesa que delectaran i fascinaran els petits, amb l'atracció i curiositat que desperta la possibilitat de descobrir la vida secreta dels animals. Dividit en deu capítols: 1. casa nostra, 2. tria la teva parella, 3. desperta!, 4. constructors de nius, 5. l'esquirol covard, 6. els nouvinguts, 7. un depredador a l'estany, 8. la tempesta, 9. la petita gralla òrfena, 10. el cap-gros fanfarró[-]

Comenta'l - 14 Visites 

CEIP de Cambrils

2010

Descripció d'un total de 45 plantes diferents, que es troben al nord de la comarca del Solsonès. Totes aquestes plantes tenen alguna aplicació medicinal o guaridora. De cada espècie se'n detalla el nom en català, castellà i el científic, el lloc on es troba, la part que s'utilitza i la manera d'utilitzar-la.[+]

Descripció d'un total de 45 plantes diferents, que es troben al nord de la comarca del Solsonès. Totes aquestes plantes tenen alguna aplicació medicinal o guaridora. De cada espècie se'n detalla el nom en català, castellà i el científic, el lloc on es troba, la part que s'utilitza i la manera d'utilitzar-la.[+]

Descripció d'un total de 45 plantes diferents, que es troben al nord de la comarca del Solsonès. Totes aquestes plantes tenen alguna aplicació medicinal o guaridora. De cada espècie se'n detalla el nom en català, castellà i el científic, el lloc on es troba, la part que s'utilitza i la manera d'utilitzar-la. A tall d'exemple, en aquest llibre trobarem plantes com l'alfals, l'alzina, el donzell, el fonoll, el saüc, la pinassa, etc. Té una especial importància el fet que l'apartat de la manera d'utilitzar aquetes plantes ha estat recollit d'entre la gent gran del municipi d'Odèn[-]

Comenta'l - 2 Visites 

Mendiguren, Xabier; [text]; Odriozola, Elena; [il·lustracions]

1997

Un nen es troba un pit-roig i l'ensenya als seus pares, que el tanquen en una gàbia esperant que s'acostumi a estar tancat i comenci a cantar, però l'Ainhoa i l'Asier, els seus amics, li diuen que aquest és un ocell que vol estar lliure i que no cantarà.[+]

Un nen es troba un pit-roig i l'ensenya als seus pares, que el tanquen en una gàbia esperant que s'acostumi a estar tancat i comenci a cantar, però l'Ainhoa i l'Asier, els seus amics, li diuen que aquest és un ocell que vol estar lliure i que no cantarà.[+]

Un nen es troba un pit-roig i l'ensenya als seus pares, que el tanquen en una gàbia esperant que s'acostumi a estar tancat i comenci a cantar, però l'Ainhoa i l'Asier, els seus amics, li diuen que aquest és un ocell que vol estar lliure i que no cantarà. A partir de les reflexions dels seus amics, li sorgeixen molts dubtes i, malgrat que els seus pares el volen mantenir a la gàbia, al final el deixa escapar convençut que estarà millor lliure.[-]