• inici
• ajuda
• identificació

Comenta'l - 4 Visites 

Tomlinson, Brian; Ellis, Rod

1988

L'objectiu primer del llibre és ajudar i animar l'estudiant d'anglès de nivell avançat. Els exercicis es presenten a través d'una varietat de textos i tasques. L'índex de la pàgina iii mostra els apartats del llibre amb detall: 1.[+]

L'objectiu primer del llibre és ajudar i animar l'estudiant d'anglès de nivell avançat. Els exercicis es presenten a través d'una varietat de textos i tasques. L'índex de la pàgina iii mostra els apartats del llibre amb detall: 1.[+]

L'objectiu primer del llibre és ajudar i animar l'estudiant d'anglès de nivell avançat. Els exercicis es presenten a través d'una varietat de textos i tasques. L'índex de la pàgina iii mostra els apartats del llibre amb detall: 1. Sexisme, 2.Comprensió, 3.Llenguatge dels animals, 4.Normes, 5.Accents anglesos, 6.Argumentació. Cadascuna de les tasques va encapçalada amb l'objectiu que pretén assolir. La guia de les darreres pàgines ofereix al professor alguns suggeriments quant a l'aplicació i dóna respostes detallades per als exercicis, tot i que molts d'ells tenen vàries respostes possibles i això fa que el/la professor hagi d'estar preparat per acceptar-les.[-]

Comenta'l - 1 Visita 

Subirats, Marina

2017

Dedicat especialment al professorat, planteja un repte apassionant: el de contribuir, des de les escoles i instituts, a un gran canvi cultural que elimini els prejudicis i els límits imposats a les criatures pel fet d'haver nascut amb un sexe o altre, que els obri totes les possibilitats perquè puguin ser el que són i volen ser amb total llibertat.[+]

Dedicat especialment al professorat, planteja un repte apassionant: el de contribuir, des de les escoles i instituts, a un gran canvi cultural que elimini els prejudicis i els límits imposats a les criatures pel fet d'haver nascut amb un sexe o altre, que els obri totes les possibilitats perquè puguin ser el que són i volen ser amb total llibertat.[+]

Dedicat especialment al professorat, planteja un repte apassionant: el de contribuir, des de les escoles i instituts, a un gran canvi cultural que elimini els prejudicis i els límits imposats a les criatures pel fet d'haver nascut amb un sexe o altre, que els obri totes les possibilitats perquè puguin ser el que són i volen ser amb total llibertat. En definitiva un canvi que porti a la desaparició dels models de gènere i al cultiu de totes les capacitats humanes de les nenes, però també dels nens. Conté un annex amb els principals fragments de les lleis estatals i catalana que fan referència al tractament del sexisme en l'educació.[-]

Comenta'l - 10 Visites 

Aguilera, B.; Gascón, P.; González, M.; Grasa, R.; Ibañez, V.; Iglesias, C.; Jares, X.; Martínez, M.; Poleo, A.; Sacristán, C.; Sacristán, S.; Sanjosé, C.

1992

Introducció educativa a l'estudi de les formes de conducta discriminatòries per raó del sexe. D'una manera amena i didàctica proposa unes activitats per fer descobrir el sexisme en el llenguatge, en el treball, en la publicitat, etc.[+]

Introducció educativa a l'estudi de les formes de conducta discriminatòries per raó del sexe. D'una manera amena i didàctica proposa unes activitats per fer descobrir el sexisme en el llenguatge, en el treball, en la publicitat, etc.[+]

Introducció educativa a l'estudi de les formes de conducta discriminatòries per raó del sexe. D'una manera amena i didàctica proposa unes activitats per fer descobrir el sexisme en el llenguatge, en el treball, en la publicitat, etc. Destaca el seu comportament ètic.[-]

Comenta'l - 2 Visites 

Egido Gálvez, Inmaculada; Castro Morera, María; Lucio-Villegas de la Cuadra, Mercedes

1993

És una síntesi de les investigacions sobre el tema del professorat fetes a càrrec del C. I. D. E. des de l'any 1982 fins 1992. El conjunt de les investigacions estan detallades en cinc apartats, i són: la formació inicial i permanent, la satisfacció professional, l'actuació docent, la direcció i les actituds (cap a la reforma, el sexisme, les necessitats especials dels alumnes i el medi ambient[+]

És una síntesi de les investigacions sobre el tema del professorat fetes a càrrec del C. I. D. E. des de l'any 1982 fins 1992. El conjunt de les investigacions estan detallades en cinc apartats, i són: la formació inicial i permanent, la satisfacció professional, l'actuació docent, la direcció i les actituds (cap a la reforma, el sexisme, les necessitats especials dels alumnes i el medi ambient[+]

És una síntesi de les investigacions sobre el tema del professorat fetes a càrrec del C. I. D. E. des de l'any 1982 fins 1992. El conjunt de les investigacions estan detallades en cinc apartats, i són: la formació inicial i permanent, la satisfacció professional, l'actuació docent, la direcció i les actituds (cap a la reforma, el sexisme, les necessitats especials dels alumnes i el medi ambient)[-]

Comenta'l - 4 Visites 

Lomas, Carlos; Tusón, Amparo; Ferrés, Joan; Lluch, Gemma; Aguilar, Pilar; Arconada, Miguel A.; Ruiz, Guadalupe; Reyer, Edith; Navarro, Juan José; Moreno, Jesús

2005

Monografia a l'entorn de la televisió. Els articles estan dedicats a les característiques, als gèneres i als efectes dels missatges de televisió, al vincle entre series televisives i competència literària, al sexisme televisiu, a la influència de la publicitat en la programació televisiva i a l'ús de la televisió a l'aula d'espanyol com a llengua estrangera.[+]

Monografia a l'entorn de la televisió. Els articles estan dedicats a les característiques, als gèneres i als efectes dels missatges de televisió, al vincle entre series televisives i competència literària, al sexisme televisiu, a la influència de la publicitat en la programació televisiva i a l'ús de la televisió a l'aula d'espanyol com a llengua estrangera.[+]

Monografia a l'entorn de la televisió. Els articles estan dedicats a les característiques, als gèneres i als efectes dels missatges de televisió, al vincle entre series televisives i competència literària, al sexisme televisiu, a la influència de la publicitat en la programació televisiva i a l'ús de la televisió a l'aula d'espanyol com a llengua estrangera. Vol contribuir a l'anàlisi crítica dels efectes culturals de la televisió actual, així com a afavorir un treball pedagògic en les aules orientat a l'adquisició dels coneixements, de les destreses lectores i de les actituds que fan possible una interpretació crítica de l'espectacle televisiu.[-]

Comenta'l - 3 Visites 

Programa Dona Educació de l'ICE. Lledó, Eulàlia

1992

La llengua és un mirall de la societat que la utilitza i reflecteix tant els valors dominants com les desigualtats que s'hi donen. El llenguatge, com tots les altres produccions culturals humanes, és sexista i androcèntric.[+]

La llengua és un mirall de la societat que la utilitza i reflecteix tant els valors dominants com les desigualtats que s'hi donen. El llenguatge, com tots les altres produccions culturals humanes, és sexista i androcèntric.[+]

La llengua és un mirall de la societat que la utilitza i reflecteix tant els valors dominants com les desigualtats que s'hi donen. El llenguatge, com tots les altres produccions culturals humanes, és sexista i androcèntric. Aquests trets del llenguatge-visibles en els diccionaris, gramàtiques, llibres de text i altres materials curriculars-es manifesten en l'ús constant de formes masculines, l'ocultació sistemàtica del gènere femení i la utilització del masculí per designar als dos gèneres. El llenguatge, però, no es limita a reflectir la societat. També és una eina poderosa per configurar mentalitats. El sexisme del llenguatge, doncs, ajuda a reforçar i perpetuar les discriminacions socials. Després d'aquesta anàlisi, l'autora il·lustra les seves asseveracions amb nombrosos exemples extrets de materials utilitzats a les escoles. Proposa a continuació alternatives per evitar els usos sexistes més freqüents del llenguatge.[-]

Comenta'l - 16 Visites 

Bonal, Xavier; Tomé, Amparo

1997

Construir l'escola coeducativa planteja, a la primera part, els objectius i les fases de la metodologia, així com les condicions fonamentals relatives a l'organització escolar: la constitució d'un grup de treball, la seva coordinació, la seva articulació amb la resta del claustre, etc.[+]

Construir l'escola coeducativa planteja, a la primera part, els objectius i les fases de la metodologia, així com les condicions fonamentals relatives a l'organització escolar: la constitució d'un grup de treball, la seva coordinació, la seva articulació amb la resta del claustre, etc.[+]

Construir l'escola coeducativa planteja, a la primera part, els objectius i les fases de la metodologia, així com les condicions fonamentals relatives a l'organització escolar: la constitució d'un grup de treball, la seva coordinació, la seva articulació amb la resta del claustre, etc. A la segona part, es reflecteix com pot prendre consciència el professorat de la desigualtat sexual a l'escola, per tal de desenvolupar la primera fase de la metodologia. A tall d'exemple, aquest procés s'il·lustra en dos àmbits de l avida escolar: un curricular (les ciències i les matemàtiques) i un altre, transversal (l'agressivitat a l'escola). Amb això es vol proporcionar instruments d'investigació bàsics que siguin útils per tal de conèixer millor les manifestacions visibles i les invisibles del sexisme.[-]

Comenta'l - 6 Visites 

Urruzola, María José

1992

Pretén oferir alguns criteris generals per ajudar a les noies a superar l'estereotip de dona dissenyat amb criteris i interessos sexistes, recuperar els seus drets i defensar-los, i a elaborar el seu propi projecte global de vida, en funció de les seves capacitats, gustos i possibilitats.[+]

Pretén oferir alguns criteris generals per ajudar a les noies a superar l'estereotip de dona dissenyat amb criteris i interessos sexistes, recuperar els seus drets i defensar-los, i a elaborar el seu propi projecte global de vida, en funció de les seves capacitats, gustos i possibilitats.[+]

Pretén oferir alguns criteris generals per ajudar a les noies a superar l'estereotip de dona dissenyat amb criteris i interessos sexistes, recuperar els seus drets i defensar-los, i a elaborar el seu propi projecte global de vida, en funció de les seves capacitats, gustos i possibilitats. Així es donen pautes de comportament en relació a la convivència a la llar, a l'escola, al carrer, a l'amor, l'oci, i la professió, entre d'altres. Inclou una sèrie de pautes metodològiques perquè els educadors puguin convertir aquesta guia en un instrument educatiu.[-]

Comenta'l - 3 Visites 

Usalander, Arlene S.; Weis, Caroline

1987

Aquest llibre proporciona respostes pràctiques i específiques a les preguntes que es solen plantejar a l'escola sobre temes de sexualitat, mitjançant el diàleg entre professors i nens. L'educació'sexual a l'escola es pregunta en primer lloc com podem humanitzar aquest tipus d'ensenyament, donat que no hauria de consistir en donar simplement dades fisiològiques sobre la reproducció o sobre les malalties de transmissió sexual.[+]

Aquest llibre proporciona respostes pràctiques i específiques a les preguntes que es solen plantejar a l'escola sobre temes de sexualitat, mitjançant el diàleg entre professors i nens. L'educació'sexual a l'escola es pregunta en primer lloc com podem humanitzar aquest tipus d'ensenyament, donat que no hauria de consistir en donar simplement dades fisiològiques sobre la reproducció o sobre les malalties de transmissió sexual.[+]

Aquest llibre proporciona respostes pràctiques i específiques a les preguntes que es solen plantejar a l'escola sobre temes de sexualitat, mitjançant el diàleg entre professors i nens. L'educació'sexual a l'escola es pregunta en primer lloc com podem humanitzar aquest tipus d'ensenyament, donat que no hauria de consistir en donar simplement dades fisiològiques sobre la reproducció o sobre les malalties de transmissió sexual. A les nostres escoles l'educació per la salut hauria de consistir en un procés total de comunicació entre l'adult i el nen, basada en la franquesa i el respecte mutu. Aquesta obra ens ofereix un programa, que compta necessàriament amb la col·laboració dels pares, i la característica bàsica del programa consisteix en la conversa oberta amb petits grups de sis a deu nens i amb la creació d'una atmosfera relaxada. Aquesta aproximació humanista a l'educació sexual serà de gran ajuda per a respondre les preguntes dels infants i corregir idees equivocades i falsos conceptes, vèncer pors i ansietats, superar tabús i corregir idees equivocades, en definitiva facilitar al nen el coneixement de la seva pròpia sexualitat.[-]

Comenta'l - 2 Visites 

Mendelssohn, Fèlix; [autor]; Maag, Peter; [director Orquesta Sinfónica de Madrid]; Costa, Matteo; [so]; Andrea Lodovici, Gian; [producció]; Matamoro, Blas; [textos]

2004

Fèlix Mendelssohn (Hamburg, 1809 - Leipzig 1847) fou un compositor alemany de l'època del romanticisme. D'avi filòsof i pare banquer, va tenir una educació artística i científica de qualitat, i viatjà a Berlin, Paris, Anglaterra i Itàlia.[+]

Fèlix Mendelssohn (Hamburg, 1809 - Leipzig 1847) fou un compositor alemany de l'època del romanticisme. D'avi filòsof i pare banquer, va tenir una educació artística i científica de qualitat, i viatjà a Berlin, Paris, Anglaterra i Itàlia.[+]

Fèlix Mendelssohn (Hamburg, 1809 - Leipzig 1847) fou un compositor alemany de l'època del romanticisme. D'avi filòsof i pare banquer, va tenir una educació artística i científica de qualitat, i viatjà a Berlin, Paris, Anglaterra i Itàlia. Estudià i difongué els clàssics i recuperà les obres de J.S. Bach, dirigí l'educació musical a Leipzig i va composar un centenar llarg d'obres. Amb la inspiració de melodies populars i de dansa tradicional conegudes als seus viatges va escriure per a gran orquestra la Sinfonia Italiana - estrenada el 1833 - i la Sinfonia Escocesa - estrenada el 1842 - i en elles també evoca els seus records personals d'aquells països. La seva estructura és de quatre temps de diferents velocitats i ritmes. Mendelssohn va estar sempre molt unit a la seva germana, que era una gran artista, i fins i tot va publicar obres seves al seu nom - sexisme de l'època -; va morir un any després de la mort de sa germana. És considerat un dels grans compositors de la primera meitat del segle XIX; pel fet de ser jueu, les seves obres foren prohibides pel nazisme alemany i perseguida la seva interpretació també fora del país.[-]