• inici
• ajuda
• identificació

Comenta'l - 155 Visites 

Puybaret, Emmanuel

2014

Software de codi obert per al disseny d'interior en 3D. Interfície d'ús intuïtiva amb biblioteca de recursos.

Comenta'l - 28 Visites 

Corradini, Matteo

2011

Explicació per aconseguir desenvolupar una ment creativa en els estudiants de primària i secundària. Es centra en la operació mental de crear i es divideix en dues parts: una primera part teòrica d'anàlisi de la capacitat de crear i una segona part pràctica on s'exposen tres exemples de projectes que es poden desenvolupar en una escola per tal de millorar la creativitat dels alumnes.[+]

Explicació per aconseguir desenvolupar una ment creativa en els estudiants de primària i secundària. Es centra en la operació mental de crear i es divideix en dues parts: una primera part teòrica d'anàlisi de la capacitat de crear i una segona part pràctica on s'exposen tres exemples de projectes que es poden desenvolupar en una escola per tal de millorar la creativitat dels alumnes.[+]

Explicació per aconseguir desenvolupar una ment creativa en els estudiants de primària i secundària. Es centra en la operació mental de crear i es divideix en dues parts: una primera part teòrica d'anàlisi de la capacitat de crear i una segona part pràctica on s'exposen tres exemples de projectes que es poden desenvolupar en una escola per tal de millorar la creativitat dels alumnes. Els tres projectes pràctics desenvolupats s'anomenen "Fotografiar les matemàtiques", "Narrar la diversitat. Cultura d'una trobada" i "La música electrònica per la Memòria de la Shoah"[-]

Comenta'l - 6 Visites 

Edu3

2004

L'espai "De vacances" visita, en aquest capítol, el darrer artesà d'Eivissa que fa o arregla joies tradicionals. A Eivissa i Formentera hi ha tota una tradició de joieria tan espectacular que la gent que no la coneix la pot confondre amb bijuteria.[+]

L'espai "De vacances" visita, en aquest capítol, el darrer artesà d'Eivissa que fa o arregla joies tradicionals. A Eivissa i Formentera hi ha tota una tradició de joieria tan espectacular que la gent que no la coneix la pot confondre amb bijuteria.[+]

L'espai "De vacances" visita, en aquest capítol, el darrer artesà d'Eivissa que fa o arregla joies tradicionals. A Eivissa i Formentera hi ha tota una tradició de joieria tan espectacular que la gent que no la coneix la pot confondre amb bijuteria. Cadenes, arracades, anells... tot forma part d'un conjunt que s'anomena emprendada i que passa de generació en generació. Llàstima que ja només quedi un artesà que faci aquestes joies o les arregli.[-]

Comenta'l - 22 Visites 

Edu3

1986

Descriu les peces que calen per construir-la. El treball que cal fer per obtenir els llistons. La funció de cada màquina. El procés de disseny de la peça, el desglossament en el full de treball i les eines que calen per a cada pas.[+]

Descriu les peces que calen per construir-la. El treball que cal fer per obtenir els llistons. La funció de cada màquina. El procés de disseny de la peça, el desglossament en el full de treball i les eines que calen per a cada pas.[+]

Descriu les peces que calen per construir-la. El treball que cal fer per obtenir els llistons. La funció de cada màquina. El procés de disseny de la peça, el desglossament en el full de treball i les eines que calen per a cada pas. Finalment es munta la peça i es fan els acabats.[-]

Comenta'l - 5 Visites 

Edu3

2006

Construïda enmig del camp, l'estació del TGV de l'aeroport de Lió-Satolas és una enorme estructura d'acer travessada pels TGV que circulen a 300 km/hora. A "Arquitectures", l'arquitecte Fermín Vázquez parla d'aquest formidable desafiament, portat a terme per Santiago Calatrava.[+]

Construïda enmig del camp, l'estació del TGV de l'aeroport de Lió-Satolas és una enorme estructura d'acer travessada pels TGV que circulen a 300 km/hora. A "Arquitectures", l'arquitecte Fermín Vázquez parla d'aquest formidable desafiament, portat a terme per Santiago Calatrava.[+]

Construïda enmig del camp, l'estació del TGV de l'aeroport de Lió-Satolas és una enorme estructura d'acer travessada pels TGV que circulen a 300 km/hora. A "Arquitectures", l'arquitecte Fermín Vázquez parla d'aquest formidable desafiament, portat a terme per Santiago Calatrava. Per a l'arquitecte Fermín Vázquez, l'Estació Satolas-TGV de Lió busca l'espai buit. Vázquez pensa que Santiago Calatrava té la peculiaritat de ser un arquitecte que reconeix obertament una voluntat escultòrica en la seva obra, un fet que afecta les seves construccions i que li dóna èxit. Segons Fermín Vázquez, és inimiganible explicar els projectes de Calatrava sense l'ajuda de maquetes.[-]

Comenta'l - 27 Visites 

Edu3

1995

En aquest programa farem una visita al Museu de Joguines de Figueres, on farem un petit recorregut pel món de la fantasia a través de les meravelloses joguines de temps enrere que hi trobarem exposades.

Comenta'l - Visita'l 

Edu3

1995

Junt amb la gestió de producció, el vídeo ens presenta la gestió de qualitat com a element clau dins un procés de fabricació industrial. Així, estudiarem les diferents proves de control de qualitat que es deriven tant del tractament de la superfície com de la resistència dels materials.

Comenta'l - 6 Visites 

Muci, Matteo

2014

Viatge animat de dos minuts a través d'algunes de les obres més emblemàtiques de l'arquitectura moderna. Plans de colors en moviment van construint la imatge de grans icones arquitectònics com la Ville Savoye de Le Corbusier, la Casa Schröder de Gerrit Rietveld, la Casa Farnsworth de Mies van der Rohe, Glass House de Philip Johnson i la Casa a la Cascada de Frank Lloyd Wright.

Comenta'l - Visita'l 

Edu3

1995

Amb aquest vídeo estudiarem la injecció dels materials plàstics. Analitzarem els diferents tipus de materials plàstics i de matèries compostes, veurem els pigments colorants dels plàstics utilitzats en automatisme i producció i també farem referència al disseny assistit per ordinador.

Comenta'l - 162 Visites 

Edu3

2006

"Dígits" dedica el capítol a explicar com s'obté el número "fi", o número d'or, i a les seves aplicacions. També parla de la sèrie numèrica inventada per Fibonacci i de l'espiral que té el seu nom. L'harmonia de les formes intervé en l'apreciació del que és formalment atractiu.[+]

"Dígits" dedica el capítol a explicar com s'obté el número "fi", o número d'or, i a les seves aplicacions. També parla de la sèrie numèrica inventada per Fibonacci i de l'espiral que té el seu nom. L'harmonia de les formes intervé en l'apreciació del que és formalment atractiu.[+]

"Dígits" dedica el capítol a explicar com s'obté el número "fi", o número d'or, i a les seves aplicacions. També parla de la sèrie numèrica inventada per Fibonacci i de l'espiral que té el seu nom. L'harmonia de les formes intervé en l'apreciació del que és formalment atractiu. Hi ha estudis que mostren la relació entre el que es percep comunament com a atractiu i determinades característiques, com la simetria. El número "fi", o número d'or, s'obté de la manera següent: es divideix un segment A en dos fragments, B i C, de manera que la relació entre A i B sigui la mateixa que la relació entre B i C. Només hi ha una divisió que fa possible aquesta relació, quan el quocient és 1,618034... Doncs bé, aquest és el número "fi" o d'or. El número d'or apareix en diverses construccions antigues, com les piràmides d'Egipte o el Partenó d'Atenes, i en edificis més recents, com la catedral de Notre-Dame de París. A més dels arquitectes, els pintors han aplicat sovint aquesta proporció a les seves obres. Al segle XIII, Leonardo Fibonacci, el matemàtic europeu més important de l'edat mitjana, va inventar una sèrie numèrica que té molt a veure amb el número d'or. Fibonacci era fill d'un comerciant del nord d'Àfrica i allà va conèixer la numeració decimal indoàrab. Amb aquesta numeració, Fibonacci va idear una curiosa sèrie. La sèrie es construeix partint dels nombres 0 i 1. Cada nombre s'obté sumant els dos nombres precedents. Resulta que el quocient entre dos nombres consecutius d'aquesta sèrie tendeix, precisament, a "fi", el número d'or. La sèrie de Fibonacci es pot visualitzar construint una sèrie de quadrats relacionats amb els nombres de la sèrie. Enllaçant els vèrtexs d'aquests quadrats apareix una figura anomenada "espiral de Fibonacci". Es tracta d'una corba que segueixen diverses espècies per modelar la seva forma, com els cargols de mar.[-]