• inici
• ajuda
• identificació

Comenta'l - Visita'l 

Edu3

1996

Qualsevol material pot ser un tresor per als infants. L'Escola Bressol "Nenes i Nens" de Barcelona és pionera en la utilització d'aquest material que, com veurem, esdevé una font inesgotable de descobertes i desvetlla la curiositat i l'esperit científic dels infants.

Comenta'l - 3 Visites 

Edu3

2006

Els edificis administratius de la companyia Johnson constitueixen una de les obres mestres de Frank Lloyd Wright, un dels arquitectes més destacats del segle XX. En aquesta edició d'"Arquitectures", l'arquitecte David Ferrer comenta l'obra de Frank Lloyd Wright.[+]

Els edificis administratius de la companyia Johnson constitueixen una de les obres mestres de Frank Lloyd Wright, un dels arquitectes més destacats del segle XX. En aquesta edició d'"Arquitectures", l'arquitecte David Ferrer comenta l'obra de Frank Lloyd Wright.[+]

Els edificis administratius de la companyia Johnson constitueixen una de les obres mestres de Frank Lloyd Wright, un dels arquitectes més destacats del segle XX. En aquesta edició d'"Arquitectures", l'arquitecte David Ferrer comenta l'obra de Frank Lloyd Wright. L'arquitecte David Ferrer recorda que la seva va ser la primera promoció que va anar als Estats Units de viatge. A Chicago, van llogar un cotxe per anar a Racine. Allà, van visitar l'edifici de la companyia Johnson, de l'arquitecte Frank Lloyd Wright. Per Ferrer, es tracta d'un edifici molt fàcil d'explicar en maqueta, ja que és molt senzill de concepte, tot i que tecnològicament és complex. L'arquitecte David Ferrer pensa que Frank Lloyd Wright tenia una capacitat extraordinària per reinventar-se i el defineix com un gran geni.[-]

Comenta'l - 5 Visites 

Edu3

2006

El Convent de La Tourette, de l'orde dels dominics, és un lloc d'estudi, d'oració i meditació, construït per Le Courbusier, un arquitecte per al qual l'única religió era l'arquitectura. En aquesta edició d'"Arquitectures", l'arquitecte Helio Piñón analitza aquesta construcció.[+]

El Convent de La Tourette, de l'orde dels dominics, és un lloc d'estudi, d'oració i meditació, construït per Le Courbusier, un arquitecte per al qual l'única religió era l'arquitectura. En aquesta edició d'"Arquitectures", l'arquitecte Helio Piñón analitza aquesta construcció.[+]

El Convent de La Tourette, de l'orde dels dominics, és un lloc d'estudi, d'oració i meditació, construït per Le Courbusier, un arquitecte per al qual l'única religió era l'arquitectura. En aquesta edició d'"Arquitectures", l'arquitecte Helio Piñón analitza aquesta construcció. L'arquitecte Helio Piñón recorda que la primera vegada que va anar a La Tourette era l'any 1964, quan encara no havia acabat la carrera. Aleshores en va quedar molt impressionat. Sobre Le Corbusier, Helio Piñón destaca que escrivia i dibuixava molt, un fet que es nota en la seva arquitectura. Per Piñón, aquesta església de formigó té la plasticitat dels colors bàsics.[-]

Comenta'l - 20 Visites 

Edu3

2006

En aquesta edició de l'espai "Arquitectures", l'arquitecte Juli Capella dóna la seva opinió sobre la Torre Agbar de Barcelona, una obra de Jean Nouvel i Fermín Vázquez. Juli Capella ha viscut la construcció de la Torre Agbar des de dues vessants.[+]

En aquesta edició de l'espai "Arquitectures", l'arquitecte Juli Capella dóna la seva opinió sobre la Torre Agbar de Barcelona, una obra de Jean Nouvel i Fermín Vázquez. Juli Capella ha viscut la construcció de la Torre Agbar des de dues vessants.[+]

En aquesta edició de l'espai "Arquitectures", l'arquitecte Juli Capella dóna la seva opinió sobre la Torre Agbar de Barcelona, una obra de Jean Nouvel i Fermín Vázquez. Juli Capella ha viscut la construcció de la Torre Agbar des de dues vessants. D'una banda, com a ciutadà i, de l'altra, com a arquitecte, ja que ha realitzat una obra al costat de la torre. Per Juli Capella, la Torre Agbar és com un projectil inspirat en un raig d'aigua. També té una forma claríssimament fàl·lica i és com un menhir. L'arquitecte destaca que Nouvel ha volgut fer una obra especial per a Barcelona i, a partir d'ara, la rotunditat de la Torre Agbar agafa una posició rellevant en l'espai de la ciutat i marca la fita de la Barcelona del segle XXI.[-]

Comenta'l - Visita'l 

Edu3

2006

L'arquitecte Robert Brufau comenta a "Arquitectures" una de les obres de l'arquitecte japonès Kenzo Tange: els Gimnasos Olímpics Yoyogi, a Tòquio. És rar que un edifici com els dos gimnasos construïts per Kenzo Tange per als Jocs Olímpics de 1964 representi tantes ambicions: les d'un arquitecte i les d'un equip de 25 joves arquitectes i urbanistes, les d'una ciutat i les d'un país, el Japó, decidit a tornar a ser una potència mundial.[+]

L'arquitecte Robert Brufau comenta a "Arquitectures" una de les obres de l'arquitecte japonès Kenzo Tange: els Gimnasos Olímpics Yoyogi, a Tòquio. És rar que un edifici com els dos gimnasos construïts per Kenzo Tange per als Jocs Olímpics de 1964 representi tantes ambicions: les d'un arquitecte i les d'un equip de 25 joves arquitectes i urbanistes, les d'una ciutat i les d'un país, el Japó, decidit a tornar a ser una potència mundial.[+]

L'arquitecte Robert Brufau comenta a "Arquitectures" una de les obres de l'arquitecte japonès Kenzo Tange: els Gimnasos Olímpics Yoyogi, a Tòquio. És rar que un edifici com els dos gimnasos construïts per Kenzo Tange per als Jocs Olímpics de 1964 representi tantes ambicions: les d'un arquitecte i les d'un equip de 25 joves arquitectes i urbanistes, les d'una ciutat i les d'un país, el Japó, decidit a tornar a ser una potència mundial. Després d'una visita al Japó, l'arquitecte Robert Brufau comenta que darrere els Gimnasos Olímpics de Kenzo Tange hi ha una enorme obra d'enginyeria. També destaca com es resolen temes com l'entrada de llum o l'accés del públic. Per Brufau, la construcció d'aquest edifici, penjat i tensat, és un exemple d'innovació, i conjuga perfectament tradició i modernitat.[-]

Comenta'l - 4 Visites 

Edu3

2006

L'Auditorium Building, construït per Louis Sullivan, el pare de l'arquitectura americana, va ser durant mesos l'edifici més alt de Chicago. En aquesta edició de l'espai "Arquitectures", l'arquitecte Carles Ferrater parla d'aquesta construcció.[+]

L'Auditorium Building, construït per Louis Sullivan, el pare de l'arquitectura americana, va ser durant mesos l'edifici més alt de Chicago. En aquesta edició de l'espai "Arquitectures", l'arquitecte Carles Ferrater parla d'aquesta construcció.[+]

L'Auditorium Building, construït per Louis Sullivan, el pare de l'arquitectura americana, va ser durant mesos l'edifici més alt de Chicago. En aquesta edició de l'espai "Arquitectures", l'arquitecte Carles Ferrater parla d'aquesta construcció. El complex de l'Auditorium Building reunia un hotel, un edifici de despatxos i l'òpera més gran del món, una sala d'espectacles revolucionària, tant per les dimensions com per l'acústica. L'arquitecte Carles Ferrater explica que fa deu anys va viatjar a Chicago per conèixer l'obra de Frank Lloyd Wright. Un cop allà, però, va veure moltes més coses i va descobrir que Chicago era el paradís de l'arquitectura. A Ferrater, li va agradar molt l'Auditorium i, en especial, el material amb què està fet. També comenta que es tracta d'un edifici que fa ciutat. De l'edifici de Sullivan, Ferrater destaca la sala d'actuacions, immensa i il·luminada d'una manera espectacular.[-]

Comenta'l - 5 Visites 

Edu3

2007

A "Arquitectures", l'arquitecte Juli Capella comenta els detalls de la Mediateca de Sendai, obra de l'arquitecte japonès Toyo Ito. L'arquitecte Juli Capella explica que coneix l'obra de Toyo Ito i que ha visitat alguna de les seves construccions a Tòquio.[+]

A "Arquitectures", l'arquitecte Juli Capella comenta els detalls de la Mediateca de Sendai, obra de l'arquitecte japonès Toyo Ito. L'arquitecte Juli Capella explica que coneix l'obra de Toyo Ito i que ha visitat alguna de les seves construccions a Tòquio.[+]

A "Arquitectures", l'arquitecte Juli Capella comenta els detalls de la Mediateca de Sendai, obra de l'arquitecte japonès Toyo Ito. L'arquitecte Juli Capella explica que coneix l'obra de Toyo Ito i que ha visitat alguna de les seves construccions a Tòquio. Capella pensa que l'avantguarda de l'arquitectura en aquest inici del segle XXI mira cap al Japó. Juli Capella comenta que l'arquitectura de Toyo Ito té tots els ingredients necessaris: es desfà de l'ordre, té accés lliure i és flexible. També pensa que la Mediateca de Sendai, al Japó, és el paradigma de la desaparició: la columna no existeix, sinó que explota, i la paret com a estructura queda descartada.[-]

Comenta'l - 170 Visites 

The LEGO Group

2014

Software de construcció de figures en 3D amb peces virtuals de LEGO. Els usuaris també tenen l'opció de compartir les seves creacions i descarregar les construccions dels altres membres de la comunitat.

Comenta'l - Visita'l 

Cerdà Subirachs, Jordi

2009

Pretén acostar-se a l’amistat entre l’escultor Apel•les Fenosa i el poeta Joan Perucho. La coneixença personal entre ambdós artistes l’hem de situar a començament de la dècada dels seixanta, inserida en un territori molt concret: en les residències estivals del Vendrell i d’Albinyana, al Baix Penedès.[+]

Pretén acostar-se a l’amistat entre l’escultor Apel•les Fenosa i el poeta Joan Perucho. La coneixença personal entre ambdós artistes l’hem de situar a començament de la dècada dels seixanta, inserida en un territori molt concret: en les residències estivals del Vendrell i d’Albinyana, al Baix Penedès.[+]

Pretén acostar-se a l’amistat entre l’escultor Apel•les Fenosa i el poeta Joan Perucho. La coneixença personal entre ambdós artistes l’hem de situar a començament de la dècada dels seixanta, inserida en un territori molt concret: en les residències estivals del Vendrell i d’Albinyana, al Baix Penedès. Aquesta amistat es va anar consolidant en l'admiració mútua de l'obra i, també, en la comunió d'un paisatge. A banda, hi ha un tema d'un abast teòric considerable: les relacions entre la poesia i l'escultura. Quan es visita l’interior de les cases d’estiueigs dels dos artistes es constata fins a quin punt era important per a ambdós els espais per a viure i per a crear. De fet, els espais són prolongacions dels seus esperits creadors, santuaris fets a mida que serven veneracions, afectes, advocacions i relíquies: on hi ha una confusió deliberada entre el terrestre i el sobrenatural, el material i l’espiritual. Van ser triats precisament per l’antiguitat que arrossegaven o, tal i com va deixar escrit Perucho, per la sedimentació d’èpoques, objectes, éssers i fantasmes que hi convivien.[-]

Comenta'l - 160 Visites 

Edu3

2006

"Dígits" dedica el capítol a explicar com s'obté el número "fi", o número d'or, i a les seves aplicacions. També parla de la sèrie numèrica inventada per Fibonacci i de l'espiral que té el seu nom. L'harmonia de les formes intervé en l'apreciació del que és formalment atractiu.[+]

"Dígits" dedica el capítol a explicar com s'obté el número "fi", o número d'or, i a les seves aplicacions. També parla de la sèrie numèrica inventada per Fibonacci i de l'espiral que té el seu nom. L'harmonia de les formes intervé en l'apreciació del que és formalment atractiu.[+]

"Dígits" dedica el capítol a explicar com s'obté el número "fi", o número d'or, i a les seves aplicacions. També parla de la sèrie numèrica inventada per Fibonacci i de l'espiral que té el seu nom. L'harmonia de les formes intervé en l'apreciació del que és formalment atractiu. Hi ha estudis que mostren la relació entre el que es percep comunament com a atractiu i determinades característiques, com la simetria. El número "fi", o número d'or, s'obté de la manera següent: es divideix un segment A en dos fragments, B i C, de manera que la relació entre A i B sigui la mateixa que la relació entre B i C. Només hi ha una divisió que fa possible aquesta relació, quan el quocient és 1,618034... Doncs bé, aquest és el número "fi" o d'or. El número d'or apareix en diverses construccions antigues, com les piràmides d'Egipte o el Partenó d'Atenes, i en edificis més recents, com la catedral de Notre-Dame de París. A més dels arquitectes, els pintors han aplicat sovint aquesta proporció a les seves obres. Al segle XIII, Leonardo Fibonacci, el matemàtic europeu més important de l'edat mitjana, va inventar una sèrie numèrica que té molt a veure amb el número d'or. Fibonacci era fill d'un comerciant del nord d'Àfrica i allà va conèixer la numeració decimal indoàrab. Amb aquesta numeració, Fibonacci va idear una curiosa sèrie. La sèrie es construeix partint dels nombres 0 i 1. Cada nombre s'obté sumant els dos nombres precedents. Resulta que el quocient entre dos nombres consecutius d'aquesta sèrie tendeix, precisament, a "fi", el número d'or. La sèrie de Fibonacci es pot visualitzar construint una sèrie de quadrats relacionats amb els nombres de la sèrie. Enllaçant els vèrtexs d'aquests quadrats apareix una figura anomenada "espiral de Fibonacci". Es tracta d'una corba que segueixen diverses espècies per modelar la seva forma, com els cargols de mar.[-]