• inici
• ajuda
• identificació

Comenta'l - Visita'l 

Celsa Cortijo Pérez

2011

Durant la recerca hem constatat la importància d'ensenyar a fer lectura crítica i textos argumentatius a l'alumnat per tal d'abordar la temàtica variada de la programació de Ciències per al Món Contemporani, sempre orientada des de les dues vessants científica i social i molt influenciada pels mitjans de comunicació.[+]

Durant la recerca hem constatat la importància d'ensenyar a fer lectura crítica i textos argumentatius a l'alumnat per tal d'abordar la temàtica variada de la programació de Ciències per al Món Contemporani, sempre orientada des de les dues vessants científica i social i molt influenciada pels mitjans de comunicació.[+]

Durant la recerca hem constatat la importància d'ensenyar a fer lectura crítica i textos argumentatius a l'alumnat per tal d'abordar la temàtica variada de la programació de Ciències per al Món Contemporani, sempre orientada des de les dues vessants científica i social i molt influenciada pels mitjans de comunicació. L'objectiu és que l'alumnat s'adoni de la importància de identificar i justificar les raons fonamentades en proves i/o raons de tipus ètic i no en indicis, prejudicis i creences. Respectant i valorant críticament les opinions dels altres.[-]

Comenta'l - 92 Visites 

Miguel Santa Olalla Tovar i Daniel Primo Gorgoso

2011

L'alumne es converteix en membre del Comitè de Bioètica de l'Hospital Universitari Marqués de Valdecilla de Santander. Hi ha un metge, un advocat, un periodista i un expert en ètica. La feina consisteix en prendre decisions sobre els problemes bioètics que es plantegin.

Comenta'l - 14 Visites 

Barberà, Jaume;

2012

És un recull de les entrevistes més destacades del programa Singulars, de Jaume Barberà, per entendre millor el món que ens envolta. Entrevistes de persones que parlen del model econòmic actual i la crisi financera, la salut i el medi ambient, les desigualtats socials, la ciència o la religió.[+]

És un recull de les entrevistes més destacades del programa Singulars, de Jaume Barberà, per entendre millor el món que ens envolta. Entrevistes de persones que parlen del model econòmic actual i la crisi financera, la salut i el medi ambient, les desigualtats socials, la ciència o la religió.[+]

És un recull de les entrevistes més destacades del programa Singulars, de Jaume Barberà, per entendre millor el món que ens envolta. Entrevistes de persones que parlen del model econòmic actual i la crisi financera, la salut i el medi ambient, les desigualtats socials, la ciència o la religió. Agrupades en cinc capítols: Un món millor és possible, Qüestió de neurones, Visions de la crisi, Receptes per al cos i Per a la ment i vides singulars. Tot i així, la singularitat del llibre i la temàtica permet llegir cadascuna de les entrevistes de manera individual i sense seguir un ordre.[-]

Comenta'l - Visita'l 

Ferrés Prats, Joan; García Matilla, Agustin; Aguaded Gómez, J. Ignacio; [et al.]

2011

L'objectiu d'aquest estudi es mesurar el nivell de competència mediàtica de les persones –no dels professionals–, amb l'objectiu de certificar, si n'és el cas, la necessitat de l'educació mediàtica, i descobrir aquelles dimensiones que la caracteritzen i, així, incidir en les que en són més urgent.[+]

L'objectiu d'aquest estudi es mesurar el nivell de competència mediàtica de les persones –no dels professionals–, amb l'objectiu de certificar, si n'és el cas, la necessitat de l'educació mediàtica, i descobrir aquelles dimensiones que la caracteritzen i, així, incidir en les que en són més urgent.[+]

L'objectiu d'aquest estudi es mesurar el nivell de competència mediàtica de les persones –no dels professionals–, amb l'objectiu de certificar, si n'és el cas, la necessitat de l'educació mediàtica, i descobrir aquelles dimensiones que la caracteritzen i, així, incidir en les que en són més urgent. La literatura científica en aquest camp no recull experiències, ni investigacions rigoroses i sistemàtiques d'avaluació del grau de competència mediàtica. Així doncs aquesta investigació, pot ser considerada com un treball pioner que obre noves perspectives. Descriu el procés d'elaboració de les proves i de les mostres de població a les quals es passa la prova i acaba amb unes conclusions i propostes d'actuació.[-]

Comenta'l - 9 Visites 

Punset; Eduard; Fernández, Juan; [col·laborador]; Garcia, Núria; [traducció]

2012

L'autor desxifra les emocions de l'ésser humà a partir del que diu la ciència i del que confirmen l'experìencia i el testimoni de casos reals. L'emprempta de la infància, l'adolescència, els problemes d'aprenentatge, la por a morir, etc, són reptes de la vida de qualsevol persona tractats per personal del grup de Suport Psicològic Online i acompanyats de les reflexions d'Eduard Punset.

Comenta'l - 18 Visites 

Caparrós, David; Caño, Ana

2011

Proposta d'activitat per realitzar a l'aula per conèixer i aprofundir en l'àmbit de les bioenergies. S'ofereix informació general i es mostren algunes de les línies de recerca que pretenen aprofitar la matèria prima d'origen vegetal per a la producció d'energia.[+]

Proposta d'activitat per realitzar a l'aula per conèixer i aprofundir en l'àmbit de les bioenergies. S'ofereix informació general i es mostren algunes de les línies de recerca que pretenen aprofitar la matèria prima d'origen vegetal per a la producció d'energia.[+]

Proposta d'activitat per realitzar a l'aula per conèixer i aprofundir en l'àmbit de les bioenergies. S'ofereix informació general i es mostren algunes de les línies de recerca que pretenen aprofitar la matèria prima d'origen vegetal per a la producció d'energia. A partir de diferents aproximacions (científica, empresarial, social i artística) es pot aprofundir en el seu coneixement i en el plantejament dels reptes que suposen per a la societat.[-]

Comenta'l - 37 Visites 

Emili Ferreri

2009

L'aspecte més rellevant de la metodologia de simulació empresarial és aconseguir canviar de manera creïble per a l'alumnat i eficaç per al professorat els rols de professor i d'alumne, pels de cap i treballador.[+]

L'aspecte més rellevant de la metodologia de simulació empresarial és aconseguir canviar de manera creïble per a l'alumnat i eficaç per al professorat els rols de professor i d'alumne, pels de cap i treballador.[+]

L'aspecte més rellevant de la metodologia de simulació empresarial és aconseguir canviar de manera creïble per a l'alumnat i eficaç per al professorat els rols de professor i d'alumne, pels de cap i treballador. Així mentre que el professorat desenvolupa la seva tasca educativa, l'alumnat té la percepció que va a treballar en una empresa. Aquest canvi de rols comporta un important canvi d'actituds en l'alumnat i en el professorat. Aquesta metodologia es basa en simular situacions que es poden produir en un entorn laboral per beneficiar-nos dels aspectes formatius que s'hi generen. Aquesta experiència ha estat seleccionada en la modalitat de comunicació audiovisual al I Congrés de Pràctiques Educatives al Baix Llobregat. Aportació de la zona del SEZ BL 7, Martorell.[-]

Comenta'l - 230 Visites 

Edu3

2004

El Sol és una de les cent mil milions d'estrelles de la nostra galàxia, la Via Làctia. Està situat, i nosaltres també, a prop del pla de la Via Làctia, cap a una de les vores. La Via Làctia té un diàmetre d'uns cent mil anys-llum: o sigui, que la llum tarda uns cent mil anys d'anar d'un cantó a l'altre de la galàxia.[+]

El Sol és una de les cent mil milions d'estrelles de la nostra galàxia, la Via Làctia. Està situat, i nosaltres també, a prop del pla de la Via Làctia, cap a una de les vores. La Via Làctia té un diàmetre d'uns cent mil anys-llum: o sigui, que la llum tarda uns cent mil anys d'anar d'un cantó a l'altre de la galàxia.[+]

El Sol és una de les cent mil milions d'estrelles de la nostra galàxia, la Via Làctia. Està situat, i nosaltres també, a prop del pla de la Via Làctia, cap a una de les vores. La Via Làctia té un diàmetre d'uns cent mil anys-llum: o sigui, que la llum tarda uns cent mil anys d'anar d'un cantó a l'altre de la galàxia. La zona central és un gran bulb, gairebé esfèric, on es concentra la major part d'estrelles, gas i pols. La Via Làctia forma part del que es coneix com a Grup Local de galàxies, una mena de família de galàxies per proximitat. Actualment es coneixen 45 galàxies pertanyents al Grup Local. Són les nostres galàxies veïnes. La majoria són galàxies molt petites. Algunes es troben mig amagades darrere els núvols d'estrelles i de pols que hi ha en primer terme, a la nostra galàxia, i que ens en dificulten la visió. Per això, el nombre exacte de components del Grup Local no se sap. La galàxia més pròxima a la nostra és una galàxia nana, descoberta recentment. Està amagada darrere els núvols del centre. És una galàxia mig disgregada, que està sent absorbida per la nostra. A continuació, en proximitat hi ha dues galàxies, satèl·lits de la nostra, que es veuen des de l'hemisferi sud: els anomenats Núvols de Magalhaes, el Petit i el Gran. El núvol petit de Magalhaes està a uns 200 mil anys-llum; el gran a uns 180 mil. Són dues galàxies de forma irregular perquè la força de gravetat de la nostra, molt intensa, les ha desestructurat. La galàxia més important del Grup Local és la M 31, la galàxia d'Andròmeda, més gran que la nostra, i l'única visible a ull nu des de l'hemisferi nord. La galàxia d'Andròmeda es troba a uns 3 milions d'anys-llum. Té una forma espiral molt semblant a la de la Via Làctia. També té un bon nombre de galàxies satèl·lits: se'n coneixen 14. Una altra component del Grup Local és la M 33, a la constel·lació del Triangle, a 3 milions d'anys-llum. És espiral com la nostra. Podria ser una galàxia satèl·lit de la d'Andròmeda. La galàxia més llunyana de totes, dins del Grup Local, és una galàxia molt petita i disgregada, de forma el·líptica, descoberta fa poc a la constel·lació del Pegàs. Està a uns 6 milions d'anys-llum de la Terra. Més enllà, comença un altre barri de galàxies. L'Univers està constituït per milers de milions de galàxies que contenen, cadascuna, milers de milions d'estrelles. El Sol és una d'aquestes estrelles, i la Terra, un petit planeta que hi fa voltes. En un Univers tan grandiós, com podem no imaginar-nos l'existència d'altres mons com aquest? Nostra nau és una col·lecció de 150 episodis sobre els astres, l'espai i la seva exploració. Originalment, va ser un programa de televisió diari emès pel canal K3/33 de Televisió de Catalunya des d'octubre de 2001 fins a juny de 2002. Agrupats per temàtiques, els episodis de Nostra nau descriuen la Terra, la Lluna, el Sol, els planetes, les estrelles, les constel·lacions, les galàxies, etc. amb imatges provinents de l'observació i recreacions realitzades per ordinador d'acord amb els models astronòmics i els coneixements científics més moderns. Cada episodi convida a descobrir i a disfrutar l'espectacle de l'Univers; el conjunt d'episodis és una introducció variada i assequible a l'astronomia.[-]

Comenta'l - 107 Visites 

Edu3

2004

El planeta Urà i i el planeta Neptú són difícils de veure perquè són molt lluny. Per observar-los, cal ajudar-se d'algun instrument. Per trobar aquests dos planetes fonedissos, de vegades la Lluna, quan hi passa a prop, serveix de referència.[+]

El planeta Urà i i el planeta Neptú són difícils de veure perquè són molt lluny. Per observar-los, cal ajudar-se d'algun instrument. Per trobar aquests dos planetes fonedissos, de vegades la Lluna, quan hi passa a prop, serveix de referència.[+]

El planeta Urà i i el planeta Neptú són difícils de veure perquè són molt lluny. Per observar-los, cal ajudar-se d'algun instrument. Per trobar aquests dos planetes fonedissos, de vegades la Lluna, quan hi passa a prop, serveix de referència. Per veure Urà cal fer servir, com a mínim, uns binocles. Per veure Neptú, més feble, es necessita un telescopi. Urà presenta un color verdós a causa de la presència de metà a l'alta atmosfera. Amb un telescopi es poden distingir els cinc satèl·lits principals que té: Miranda, Ariel, Umbriel, Titània i Oberó. Neptú es troba a 4.400 milions de quilòmetres de la Terra, més lluny que Urà. Neptú té dos satèl·lits importants, Tritó i Nereida. Tritó té una òrbita singularment inclinada. L'òrbita de Nereida és més plana, però anormalment excèntrica. Els satèl·lits d'Urà i de Neptú es comporten de maneres anòmales amb relació als altres satèl·lits i al sistema planetari en general. Hi ha dos casos particularment insòlits: Miranda i Tritó. Miranda, el més petit dels satèl·lits principals d'Urà, intriga especialment als astrònoms. Les imatges de la Voyager-2, de1989, van mostrar uns cràters produïts per impactes, com és comú en tots els satèl·lits, però, a més, van mostrar unes estructures que fracturen el terreny de manera sorprenent. Aquestes formacions geològiques són inexplicables: cap impacte, ni cap convulsió interna, poden deixar unes empremtes com aquestes. No es coneix cap lloc amb una superfície tan turmentada. Tritó, el satèl·lit més gran de Neptú, també té una superfície estranya. La cara que mira al planeta té una geologia ben diferent amb relació a l'altra cara. El més sorprenent de Tritó va ser descobert a les zones fosques d'aquestes imatges enviades per la Voyager-2. Es tracta d'estructures originades per guèisers, per erupcions de nitrogen líquid que, emergint des del subsòl, s'eleven uns quants quilòmetres sobre la superfície. El nitrogen passa, instantàniament, a un estat gasós, i allibera una pols obscur[...][-]

Comenta'l - 38 Visites 

Edu3

2004

Tots els planetes, de Mercuri a Saturn, es veuen bé a ull nu. Per això han cridat sempre l'atenció i, en particular, han sorprès pel seu estrany comportament. Quan, durant uns mesos, s'observen els planetes com ara Mart, Júpiter i Saturn, es veu que es desplacen en un sentit, l'anomenat sentit directe.[+]

Tots els planetes, de Mercuri a Saturn, es veuen bé a ull nu. Per això han cridat sempre l'atenció i, en particular, han sorprès pel seu estrany comportament. Quan, durant uns mesos, s'observen els planetes com ara Mart, Júpiter i Saturn, es veu que es desplacen en un sentit, l'anomenat sentit directe.[+]

Tots els planetes, de Mercuri a Saturn, es veuen bé a ull nu. Per això han cridat sempre l'atenció i, en particular, han sorprès pel seu estrany comportament. Quan, durant uns mesos, s'observen els planetes com ara Mart, Júpiter i Saturn, es veu que es desplacen en un sentit, l'anomenat sentit directe. Després, disminueixen la velocitat, s'aturen i inverteixen el sentit de la marxa; es diu que van en sentit retrògrad. A continuació, tornen a fer el mateix i acaben desplaçant-se, novament, en el sentit directe. Així, indefinidament. El sorprenent efecte és degut al fet que la Terra gira entorn del Sol més de pressa que els planetes d'òrbites exteriors. Mentre que la Terra triga un any per donar-hi una volta, Mart en triga gairebé dos, Júpiter dotze, Saturn trenta... Això fa que, quan es contemplen projectats sobre les estrelles, els planetes semblin oscil·lar ara endavant, ara endarrere. Aquest fenomen, juntament amb el fet que la velocitat dels planetes no és constant, ha dificultat molt la comprensió del funcionament del sistema planetari. A més, mirant el cel no era possible saber si la Terra era el centre de tot... o ho era el Sol. Si Mercuri i Venus es fan girar entorn del Sol, és indiferent que al centre hi hagi la Terra o el Sol. 300 anys abans de Crist, Aristarc va afirmar que al centre hi havia el Sol. Més endavant, Hiparc va dir que el centre era la Terra, idea que va consolidar Ptolomeu al segle II. Per fi, Copèrnic, al segle XVII, va tornar a posar el Sol al centre. El cert és que el comportament dels planetes es pot justificar des de les dues perspectives. Així, el model geocèntric de Ptolomeu explicava amb cert èxit els moviments endavant i endarrere dels planetes a partir dels anomenats epicicles. Si un planeta girés entorn de la Terra en una òrbita perfectament circular, sempre es veuria en el cel movent-se a una velocitat regular i en el mateix sentit, i aquest no és el cas. Per explicar el moviment enrere, la retrogradació, Ptolomeu va imaginar que el planeta gira en un cercle, el centre del qual és el que gira al voltant de la Terra. Aquest segon cercle, l'epicicle, explica efectivament bé el moviment retrògrad. Com que això no era suficient per explicar les diferències de velocitats observades, Ptolomeu va suposar que l'òrbita principal no tenia com a centre la Terra, sinó que el centre estaria desplaçat. A aquesta òrbita principal la va anomenar deferent. Tot i així, les observacions no coincidien del tot, per això Ptolomeu va desplaçar el centre de l'epicicle a una velocitat angular constant, entorn d'un punt anomenat equant. L'equant estava situat a un punt oposat al centre de la Terra, respecte del centre del deferent. D'aquesta manera, l'epicicle anava més de pressa sobre el cercle deferent quan era a prop de la Terra que quan era lluny. El model de Ptolomeu era força complicat, però funcionava bé: per això va perdurar tant de temps. Kepler, al segle XVII, el simplificaria de cop en descobrir la veritat, és a dir, que el planetes no giren en òrbites circulars, sinó en òrbites el·líptiques. I no van caldre mai més els epicicles, els deferents i els equants. Nostra nau és una col·lecció de 150 episodis sobre els astres, l'espai i la seva exploració. Originalment, va ser un programa de televisió diari emès pel canal K3/33 de Televisió de Catalunya des d'octubre de 2001 fins a juny de 2002. Agrupats per temàtiques, els episodis de Nostra nau descriuen la Terra, la Lluna, el Sol, els planetes, les estrelles, les constel·lacions, les galàxies, etc. amb imatges provinents de l'observació i recreacions realitzades per ordinador d'acord amb els models astronòmics i els coneixements científics més moderns. Cada episodi convida a descobrir i a disfrutar l'espectacle de l'Univers; el conjunt d'episodis és una introducció variada i assequible a l'astronomia.[-]