• inici
• ajuda
• identificació

Comenta'l - 8 Visites 

Simón, Carla; [direcció]; Artigas, Laia; Cusí, Bruna; Verdaguer, David; [interpretació]

2017

Narra com una nena de sis anys afronta el primer estiu de la seva vida amb una nova família adoptiva després de la mort de la mare a causa de la SIDA. Més que una crònica dels dies, la pel·lícula recorre els sentiments de solitud, rebel·lia, confusió i negació.[+]

Narra com una nena de sis anys afronta el primer estiu de la seva vida amb una nova família adoptiva després de la mort de la mare a causa de la SIDA. Més que una crònica dels dies, la pel·lícula recorre els sentiments de solitud, rebel·lia, confusió i negació.[+]

Narra com una nena de sis anys afronta el primer estiu de la seva vida amb una nova família adoptiva després de la mort de la mare a causa de la SIDA. Més que una crònica dels dies, la pel·lícula recorre els sentiments de solitud, rebel·lia, confusió i negació. Sempre des del punt de vista de la nena que al llarg d’un estiu s’aclimata a un nou territori físic i afectiu.[-]

Comenta'l - 8 Visites 

Kobiela, Dorota; Welchman, Hugh; [direcció]

2017

Pel·lícula d’animació experimental sobre la vida del pintor neerlandès Vincent van Gogh, enfocada particularment en les circumstàncies de la seva mort al 1890. És un homenatge en el que cadascun dels 65000 fotogrames és una pintura a l’oli realitzada a mà, per 115 pintors diferents, usant el mateix estil de Van Gogh.

Comenta'l - 11 Visites 

Gomez-Rejon, Alfonso; [direcció]; Andrews, Jesse; [guió]; Mann, Thomas; Cooke, Olivia; Cyler, RJ; [interpretació];

2016

Basada en una novel·la de Jesse Andrews, és una història d'amistat entre adolescents: El protagonista, un estudiant d’últim curs a l’institut, el seu company de creació de paròdies de clàssics del cinema i una jove amb leucèmia de pronòstic greu.[+]

Basada en una novel·la de Jesse Andrews, és una història d'amistat entre adolescents: El protagonista, un estudiant d’últim curs a l’institut, el seu company de creació de paròdies de clàssics del cinema i una jove amb leucèmia de pronòstic greu.[+]

Basada en una novel·la de Jesse Andrews, és una història d'amistat entre adolescents: El protagonista, un estudiant d’últim curs a l’institut, el seu company de creació de paròdies de clàssics del cinema i una jove amb leucèmia de pronòstic greu. Està explicada com un diari personal del protagonista oscil·lant entre la comèdia i la tragèdia.[-]

Comenta'l - 5 Visites 

Mills, Mike; [direcció]; Bening, Annette; Fanning, Elle; Gerwig, Greta; Crudup, Billy; Zumann, Lucas Jade; Billingsley, John; [interpretació]

2016

Pel·lícula tendra i agredolça al mateix temps, ambientada a finals dels anys 70. És la història d'una mare i el seu fill adolescent que conviuen amb altres personatges i que, tot i l'època en què es basa, tracta temes molt vigents avui dia.[+]

Pel·lícula tendra i agredolça al mateix temps, ambientada a finals dels anys 70. És la història d'una mare i el seu fill adolescent que conviuen amb altres personatges i que, tot i l'època en què es basa, tracta temes molt vigents avui dia.[+]

Pel·lícula tendra i agredolça al mateix temps, ambientada a finals dels anys 70. És la història d'una mare i el seu fill adolescent que conviuen amb altres personatges i que, tot i l'època en què es basa, tracta temes molt vigents avui dia. Dins la vida quotidiana dels protagonistes es van entreteixint fets històrics que expliquen d'alguna manera el per què de les reaccions i decisions dels personatges. A més a més, el fet d'involucrar no només la realitat política del país sinó també visibilitzar una època tan rellevant pel que fa a l'alliberament de la dona, potencien el relat.[-]

Comenta'l - 4 Visites 

Mora, Cristina; Roger, Dídac; Cabezas, Agnès; Contijoch, Martí;

2014

Cinc entrevistes que tracten diferents aspectes de l'educació en comunicació: des de la seva necessària implementació a les aules i la importància de l’aprenentatge del llenguatge audiovisual en “L’alfabetització mediàtica” amb José Manuel Pérez Tornero i “Mirar el cinema” amb Sandra Galván, fins a la reflexió sobre alguns dels continguts dels mitjans de comunicació, com el racisme o el masclisme, en “La qüestió de gènere als mitjans de comunicació” amb Joana Gallego i “Racisme” amb Beatriu Guarro, passant per la importància de l'aprenentatge del llenguatge audiovisual o els nous hàbits de consum que implicarà la televisió del futur amb Vicent Partal.

Comenta'l - 14 Visites 

Linklater, Richard; [direcció]; Coltrane, Ellar; Arquette, Patricia; Hawke, Ethan; Linklater, Lorelei; [interpretació]

2014

Rodada durant 12 anys, ens explica la història de Mason, un nen de 6 anys que creix davant la càmera fins a convertir-se en un adolescent de 18 anys. Ens mostra la quotidianitat de la vida d’en Mason, plena de controvèrsies, desil•lusions, moments màgics, de por, i el seu pas per diferents escoles.[+]

Rodada durant 12 anys, ens explica la història de Mason, un nen de 6 anys que creix davant la càmera fins a convertir-se en un adolescent de 18 anys. Ens mostra la quotidianitat de la vida d’en Mason, plena de controvèrsies, desil•lusions, moments màgics, de por, i el seu pas per diferents escoles.[+]

Rodada durant 12 anys, ens explica la història de Mason, un nen de 6 anys que creix davant la càmera fins a convertir-se en un adolescent de 18 anys. Ens mostra la quotidianitat de la vida d’en Mason, plena de controvèrsies, desil•lusions, moments màgics, de por, i el seu pas per diferents escoles. Un viatge íntim per la infància i adolescència d’un nen.[-]

Comenta'l - 14 Visites 

Molés, Rafa; Andreu, Pepe; [direcció]

2014

Aquest documental s’inicia amb l’aparició de dos ballarins, un matí, a l’aula d’un institut. Anuncien a un grup d’alumnes que s’enfronten a un nou repte: tenen cinc dies per pujar a un escenari i ballar.[+]

Aquest documental s’inicia amb l’aparició de dos ballarins, un matí, a l’aula d’un institut. Anuncien a un grup d’alumnes que s’enfronten a un nou repte: tenen cinc dies per pujar a un escenari i ballar.[+]

Aquest documental s’inicia amb l’aparició de dos ballarins, un matí, a l’aula d’un institut. Anuncien a un grup d’alumnes que s’enfronten a un nou repte: tenen cinc dies per pujar a un escenari i ballar. A partir d’aquell moment, la dinàmica habitual d’aula es regira de dalt a baix i fa canviar els rols entre l’alumnat; potencia l’autoestima; afavoreix la comunicació i, per tant, la igualtat. A partir d’aquell moment, la dansa és el llenguatge comú i l’espai físic perd importància en benefici d’un treball comú.[-]

Comenta'l - 148 Visites 

Breil, Xavier; [producció]; Roger, Dídac; [realització]; Brull, Àlex; [presentació]; Breil, Elisabeth; [grafisme]; Josep-Deó, Frances; [coordinació];

2013

Aquest és un material multimèdia, flexible i innovador que explica de manera senzilla i entretinguda els fonaments i secrets bàsics del llenguatge audiovisual, amb explicacions teòriques, demostracions pràctiques en escenaris reals i exemples de grans obres de la història del cinema però també de la televisió actual.[+]

Aquest és un material multimèdia, flexible i innovador que explica de manera senzilla i entretinguda els fonaments i secrets bàsics del llenguatge audiovisual, amb explicacions teòriques, demostracions pràctiques en escenaris reals i exemples de grans obres de la història del cinema però també de la televisió actual.[+]

Aquest és un material multimèdia, flexible i innovador que explica de manera senzilla i entretinguda els fonaments i secrets bàsics del llenguatge audiovisual, amb explicacions teòriques, demostracions pràctiques en escenaris reals i exemples de grans obres de la història del cinema però també de la televisió actual. Està estructurat a partir dels conceptes essencials: enquadrament, tipus de pla, moviments de càmera, punt de vista, muntatge, il·luminació i so. Adreçada a docents i estudiants interessats en entendre millor el món del cinema i la televisió.[-]

Comenta'l - 41 Visites 

Ambròs, Alba; Breu, Ramon

2011

Es considera l’educació mediàtica com un conjunt d’aprenentatges, que comprenen el coneixement de la gramàtica audiovisual, la pràctica de la producció escolar creativa i, especialment, la construcció de la capacitat crítica de l’alumnat en les seves relacions amb tots els mitjans de comunicació.[+]

Es considera l’educació mediàtica com un conjunt d’aprenentatges, que comprenen el coneixement de la gramàtica audiovisual, la pràctica de la producció escolar creativa i, especialment, la construcció de la capacitat crítica de l’alumnat en les seves relacions amb tots els mitjans de comunicació.[+]

Es considera l’educació mediàtica com un conjunt d’aprenentatges, que comprenen el coneixement de la gramàtica audiovisual, la pràctica de la producció escolar creativa i, especialment, la construcció de la capacitat crítica de l’alumnat en les seves relacions amb tots els mitjans de comunicació. Es passa revista als canals de la nostra societat de la informació: la ràdio, el cinema, la televisió, internet, les xarxes socials, la publicitat... per apostar decididament perquè la seva implantació a les aules sigui una realitat en el termini més breu possible, que permeti formar una ciutadania competent, creativa i crítica davant dels continguts mediàtics.[-]

Comenta'l - 33 Visites 

Deó, Francesc-Josep; Roger, Dídac;

2011

Documental que recull les reflexions de cinc professionals, periodistes i acadèmics, sobre els continguts dels mitjans. Hi apareixen professionals que exerceixen de periodistes cada dia, com són Vicent Partal i Roger Palà; i altres que en parlen des d'un vessant més acadèmic i reflexiu, com són Xavier Giró, Elvira Altés i Teun A.[+]

Documental que recull les reflexions de cinc professionals, periodistes i acadèmics, sobre els continguts dels mitjans. Hi apareixen professionals que exerceixen de periodistes cada dia, com són Vicent Partal i Roger Palà; i altres que en parlen des d'un vessant més acadèmic i reflexiu, com són Xavier Giró, Elvira Altés i Teun A.[+]

Documental que recull les reflexions de cinc professionals, periodistes i acadèmics, sobre els continguts dels mitjans. Hi apareixen professionals que exerceixen de periodistes cada dia, com són Vicent Partal i Roger Palà; i altres que en parlen des d'un vessant més acadèmic i reflexiu, com són Xavier Giró, Elvira Altés i Teun A. Van Dijk. Tots ells reflexionen sobre el periodisme i la seva funció social. Parlen de qüestions com ara el masclisme, l'autocensura, el racisme, el classisme... i reflexionen sobre el futur.[-]