Moreno, Immaculada
Pirámide; [Madrid], 1994
És bastant comú incloure dins del terme "hiperactivitat" un seguit de conductes diverses, esporàdiques o estables, que fan que hi hagi certa confusió en l'ús del terme, del que sovint s'abusa a l'hora de descriure alteracions de comportament en els alumnes. El llibre aclareix en quines circumstàncies es pot emprar el terme amb propietat i en quines no. De manera general es pot dir que un nen és hiperactiu quan manifesta reiteradament estat d'inquietud física i psíquica, canviant constantment d'activitat, amb greus dificultats per mantenir el nivell l'atenció i concentració necessaris per desenvolupar les tasques escolars habituals. De vegades, aquests problemes deriven de velles dificultats escolars no tractades, de problemes d'adaptació social, manca d'autoestima o incapacitat d'assumir les mínimes normes de comportament. El llibre tracta els diferents aspectes implicats en el problema de la hiperactivitat infantil, analitza el seu origen i causes i exposa els mitjans més eficaços en el seu tractament.