Zee, Ruth Vander; [text]; Innocenti, Roberto; [il·lustracions]; Lucchetti, Maria; [traducció]
Kalandraka, 2014
Basada en una història verídica, és el testimoni impactant i estremidor duna nena jueva, l'Erika, que sent nadó va ser llançada per la seva mare des dun dels trens que portaven jueus cap als camps dextermini nazis. La nena va ser recollida per una dona que, damagat, la va salvar del més gran dels genocidis del segle XX, lholocaust, i li va donar una vida digna. La protagonista, des de la seva vellesa, es pregunta com els seus pares biològics van ser capaços de veure lhorror i intuir el final. Els seus records serveixen per explicar, duna forma senzilla i tendra, la barbàrie que va provocar la mort de sis milions de persones als camps dextermini nazi (Auschwitz, Birkenau, Mauthausen, Dachau, Monowitz ). Les belles i detallistes imatges de lillustrador, en tons grisos, acompanyen i transmeten el calfred de la por que devien sentir les persones que samuntegaven en els tren de mercaderies que els conduïa a la mort a través de camps glaçats. Al final de la història, a doble pàgina i a tot color, l'Erika de nena mira un tren passant pels camps i es pregunta pel passat incert que sempre lacompanyarà. Cap de les illustracions mostren cap rostre. Recomanable com a llibre per introduir a laula el tema del nazisme i dels camps de concentració, així com els valors de la solidaritat i lacolliment, perquè la millor manera devitar que tot allò no es repeteixi és mantenint viva la memòria.