- Descripció temàtica:
- cooperació, objecció de consciència, desarmament, ètica, amistat, conflicte generacional, relacions interpersonals, pau, psicologia, violència, guerra, psicologia social, conducta social, amor, virtuts, política internacional, sociabilitat, armes, dictadura, organitzacions internacionals, control d'armaments, guerra mundial
- Àmbit:
- Professorat
- Context:
- ESO; Batxillerat
- Idioma:
- Anglès; Castellà
- Durada:
- 1 hora 55 minuts
- Característiques:
- Format DVD; Durada 115 minuts. Permet accés directe a les escenes, fitxa tècnica, premis, roda de premsa.. So estèreo en tots els idiomes i menús interactius. Subtítols en castellà. DVD.
- Identificador:
- Dipòsit legal:B-19131/03
Moore, Michael; [Direcció]; [producció]; [guió]; Demer, James; [fotografia]; Mcdonough, Michael; [música];
Manga Films S.L., 2003
Michael Moore, director i productor, ens presenta Bowling for Columbine, un documental que mostra, a través d'entrevistes realitzades pel propi Moore, l'opinió tant de personatges anònims com de personatges públics sobre l'ús d'armes de foc i la violència que es viu als EE.UU. La por que envaeix els habitants del país amb major índex d'assassinats per armes de foc, els condueix a aconseguir qualsevol instrument per a defensar-se. Tot i que el documental adquireix en algun moment un cert to humorístic, això no fa més que accentuar el dramatisme que amaga. La pel·lícula gira al voltant dels esdeveniments que van passar a l'institut de la població de Columbine on dos dels seus estudiants van cometre una massacre en entrar armats fins a les dents i van acabar amb la vida de diversos companys i després es van suïcidar. Moore planteja primerament la possibilitat que tanta violència injustificada es degui a la facilitat amb que es pot aconseguir un arma al seu país (es pot obtenir una escopeta de regal només pel fet d'obrir un compte en un banc !!!) i el culte que es fa de les armes és gràcies a institucions com la "Lliga nacional del rifle" presidida per l'actor Charlton Heston o de la violència que es mostra en les pel·lícules de Hollywood i en les lletres de les cançons de grups com ara "Marilyn Manson" (al qual s'entrevista a la cinta). Moore, però, viatjarà a Canadà i descobrirà que en el país veí hi ha tantes armes com als Estats Units i que els nois veuen les mateixes pel·lícules i senten les mateixes cançons, però la societat no és tant violenta com la seva. Aquest aspecte conduirà Moore a la seva reflexió final: la violència al seu país prové de fomentar la por. Això es deu a aquells que treuen profit econòmic d'aquesta situació: periodistes, polítics i empresaris que veuen un negoci en el fet de no eradicar aquewsta por i per tant poder vendre "productes". Un camp de cultiu que els garanteixi beneficis enormes.
CRP Ciutat de l'Hospitalet de Llobregat (L'HOSPITALET DE LLOBREGAT) + informació