- Descripció temàtica:
- astronomia, astre, ciències físiques, planeta, satèl·lit, exploració de l'espai, ciències de l'espai, estrella, univers
- Descripció curricular:
- Ciències per al món contemporani: Origen i evolució de l'Univers i de la vida; Educació secundària obligatòria - 1r - 2n ESO - Ciències de la naturalesa/Física i química/Biologia i geologia: El sistema solar + informació
- Àmbit:
- Alumnat
- Context:
- Educació primària; Batxillerat; Educació a distància; Educació continua; Formació permanent; Biblioteca/Centre de documentació
- Idioma:
- Català
- Durada:
- 4 minuts
- Recurs educatiu:
- Informació
- Llicència:
- Edu3 La informació i els continguts que es difonen en el portal són de la Generalitat de Catalunya, de Televisió de Catalunya i de Catalunya Ràdio i dels seus autors i tenen la consideració d'obres protegides de conformitat amb les disposicions del Reial Decret 1/1996, del 12 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Propietat Intel·lectual, i resulten igualment d'aplicació els tractats internacionals subscrits en aquest camp. Només està autoritzat l'ús de la informació amb finalitats docents o per a ús personal, per tant, queda prohibida la comercialització o qualsevol altra activitat amb una finalitat o ús públic que es pugui realitzar amb continguts de la pàgina. cf. Avís legal : http://www.edu3.cat/Edu3tv/AvisLegal
Edu3
2004
El planeta Urà i i el planeta Neptú són difícils de veure perquè són molt lluny. Per observar-los, cal ajudar-se d'algun instrument. Per trobar aquests dos planetes fonedissos, de vegades la Lluna, quan hi passa a prop, serveix de referència. Per veure Urà cal fer servir, com a mínim, uns binocles. Per veure Neptú, més feble, es necessita un telescopi. Urà presenta un color verdós a causa de la presència de metà a l'alta atmosfera. Amb un telescopi es poden distingir els cinc satèl·lits principals que té: Miranda, Ariel, Umbriel, Titània i Oberó. Neptú es troba a 4.400 milions de quilòmetres de la Terra, més lluny que Urà. Neptú té dos satèl·lits importants, Tritó i Nereida. Tritó té una òrbita singularment inclinada. L'òrbita de Nereida és més plana, però anormalment excèntrica. Els satèl·lits d'Urà i de Neptú es comporten de maneres anòmales amb relació als altres satèl·lits i al sistema planetari en general. Hi ha dos casos particularment insòlits: Miranda i Tritó. Miranda, el més petit dels satèl·lits principals d'Urà, intriga especialment als astrònoms. Les imatges de la Voyager-2, de1989, van mostrar uns cràters produïts per impactes, com és comú en tots els satèl·lits, però, a més, van mostrar unes estructures que fracturen el terreny de manera sorprenent. Aquestes formacions geològiques són inexplicables: cap impacte, ni cap convulsió interna, poden deixar unes empremtes com aquestes. No es coneix cap lloc amb una superfície tan turmentada. Tritó, el satèl·lit més gran de Neptú, també té una superfície estranya. La cara que mira al planeta té una geologia ben diferent amb relació a l'altra cara. El més sorprenent de Tritó va ser descobert a les zones fosques d'aquestes imatges enviades per la Voyager-2. Es tracta d'estructures originades per guèisers, per erupcions de nitrogen líquid que, emergint des del subsòl, s'eleven uns quants quilòmetres sobre la superfície. El nitrogen passa, instantàniament, a un estat gasós, i allibera una pols obscur[...]
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=43562