Sorribas, Sebastià
Graó de Serveis Pedagògics; Servei d'Ensenyament i Investigació de la Diputació de Barcelona, 1988
El segle XVIII representà per a Catalunya la fi d'una llarga crisi iniciada segle XIV. El segle va començar malament, amb la guerra de Successió i els decrets de Nova Planta, la pèrdua de les institucions de govern catalanes i de les llibertats nacionals. Catalunya va experimentar canvis econòmics i socials importants al llarg de tot el segle. Hi va haver un augment sensible de la població que en molts indrets es va multiplicar per tres o quatre. La producció agrària va tenir un increment molt important com a fruït de la introducció de noves tècniques, l'extensió de les terres conreades i la transformació de terres de secà en regadius. L'expansió comercial afavorí el creixement de la producció de la indústria i del camp català. Es formà un únic mercat català, s'intensificà el comerç amb Espanya i es va poder accedir a l'explotació del comerç americà. L'aparició d'un gran nombre de fàbriques demostren que el país iniciava una autèntica revolució industrial.