Aragall, Assumpta
Barcanova, 1991
La prehistòria és la primera i la més llarga de les etapes de la història. Durant aquesta etapa la humanitat va fer un extraordinari salt endavant; un salt fet d'avenços i de crisis que afermà el domini de l'ésser humà sobre el medi. En el territori que avui comprèn Catalunya durant mil·lennis s'hi van establir homes i dones que mantenien contactes amb altres persones i grups d'Europa i del conjunt de la Mediterrània. Els Pirineus no van ser mai una frontera sinó un lloc de pas. Aquestes terres van ser, al llarg de la prehistòria, el marc de trobada, de barreja i de fusió de grups, races i cultures diferents. Hi ha un llarg camí des de l'etapa caçadora i recol·lectora (paleolític) als inicis de l'agricultura i la ramaderia (neolític). La dimensió espiritual també és present a través dels monuments megalítics i de les pintures rupestres. A Catalunya, el final de la prehistòria coincideix amb el desenvolupament de la metal·lúrgia.