Grejniec, Michael; [text i il·lustracions]; Viu, Maria; [traducció]
Kalandraka, 2004
Qui no ha somiat alguna vegada amb fer una mossegada a la lluna? Aquest és justament el desig que tenen els animals daquest conte: és dolça, o bé és salada? És amarga?... Cada nit miren cap al cel, per veure-la, es posen de puntetes i estiren el coll, les cames i els braços, i és que només en volen tastar un trosset petit. La tortuga vol saber quin gust té la lluna. Puja a la muntanya més alta però no hi arriba i demana ajut a lelefant, que puja damunt la closca de la tortuga però tampoc hi arriba, i demana ajut a la girafa... Shi van afegint animals fins que el més petit, el ratolí, arriba a la lluna, narrenca un bocí i en dóna un trosset a cada animal. Tots troben que la lluna té gust dallò que li agrada més a cadascú. A mig camí entre la faula i la llegenda, els animals ens mostren com les coses compartides sempre fan millor gust, i ens exposen la importància de la cooperació, la generositat, el treball en equip i la diversitat de preferències.