Adamson, Andrew; Jenson, Vicky; [direcció]; Elliot, Ted; Rossio, Terry; [guió]; Stillman, Joe; Schulman, Roger S. H.; [col·laboració]; Gregson-Williams, Harry; Powell, John; [música]
Dreamworks; [producció], 2001
Els contes tradicionals poden ser modificats d'acord amb l'escala de valors socials actuals sense perdre cap dels atractius per a un públic indistintament infantil i adult. Des del moment que la pel·lícula comença i una de les pàgines del llibre és arrencada per un ogre amb finalitats sanitàries, tot és possible: l'ogre en qüestió és brut, egoista i malcarat, però en el fons té un cor sensible i esdevé l'heroi de la pel·lícula. El seu company d'aventures és un ase cridaner que no para de xerrar. La indomable princesa, que rescaten de les urpes d'un drac enamoradís, no es queda curta en el repertori de cops amagats: practica les arts marcials, fa rots després de menjar rates i és víctima d'un encanteri que atempta contra els principis de la bellesa dels relats infantils tradicionals. Shrek és, en definitiva, un anticonte, en el qual, a més, apareixen també referències a personatges de cinema. Rodat amb les més sofisticades tècniques d'animació, conserva del model original els personatges arquetípics i l'estructura dramàtica.