Armengou, Montse; Belis, Ricard; Vinyes, Ricard; [assessorament històric]; Tarrés, Muntsa; [producció]; Serra, Maribel; [documentació]; Pigrau, Mireia; [recerca]; Ojeda, Walter; [imatge]; Tubella, Maria Josep; [muntatge]
Enciclopèdia Catalana; Televisió de Catalunya, 2003
El reportatge se centra en un dels aspectes més foscos de la història recent d'Espanya: els nens de les famílies republicanes com a víctimes innocents de la repressió franquista. Explica com els primers anys de la repressió incideixen amb molta virulència en l'univers femení. Milers de dones, embarassades o amb nens petits, són tancades a la presó, en unes condicions infrahumanes. La desnutrició i les malalties van ser una de les principals causes de les morts de molts d'aquests menors i de les seves mares, torturades i maltractades en la majoria de casos només perquè eren mares, dones i filles de republicans. Algunes són afusellades amb la incògnita de què serà dels seus fills. El patiment de les mares s'aguditza quan els nens compleixen tres anys i han de sortir de la presó. Si no tenen família a qui enviar les criatures, l'estat els ingressa a col·legis religiosos o hospicis d'Auxilio Social. No és només la separació física, sinó el treball de mentalització que es feia en aquests centres per posar-los contra les idees dels seus pares. Aquest primer capítol presenta el testimoni principal de cinc dones que relaten les experiències del seu empresonament. Relaten la mort dels seus marits i de les seves filles, sovint emocionades però amb una enteresa admirable. L'estructura del reportatge contrasta el testimoni de les dones i la versió oficial de la dictadura franquista, promocionada a través del seus noticiaris, a la ràdio i a la premsa. En el rerafons de tot això hi havia un personatge del règim que argumentava 'científicament' per què els nens havien de ser separats dels seus pares. Es tracta del psiquiatre Antonio Vallejo-Nágera; la seva formació alimentava la idea que l'única solució per als fills dels 'rojos' era separar-los dels seus pares.
Forma part de: La nostra memòria