- Descripció temàtica:
- identitat cultural, llengües, llengua minoritària, geografia regional
- Descripció curricular:
- Educació secundària obligatòria - 1r - 2n ESO - Llengua aranesa a la Val d'Aran: Llengua escrita, Comprensió, Llengua i societat, Estudi de la llengua, Llengua oral + informació
- Àmbit:
- Alumnat, Famílies, Professorat, Altres
- Context:
- ESO; Batxillerat; Educació a distància; Educació continua; Formació permanent; Biblioteca/Centre de documentació; Altres
- Idioma:
- Català
- Durada:
- 22 minuts
- Recurs educatiu:
- Informació
- Llicència:
- Edu3 La informació i els continguts que es difonen en el portal són de la Generalitat de Catalunya, de Televisió de Catalunya i de Catalunya Ràdio i dels seus autors i tenen la consideració d'obres protegides de conformitat amb les disposicions del Reial Decret 1/1996, del 12 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Propietat Intel·lectual, i resulten igualment d'aplicació els tractats internacionals subscrits en aquest camp. Només està autoritzat l'ús de la informació amb finalitats docents o per a ús personal, per tant, queda prohibida la comercialització o qualsevol altra activitat amb una finalitat o ús públic que es pugui realitzar amb continguts de la pàgina. cf. Avís legal : http://www.edu3.cat/Edu3tv/AvisLegal
Edu3
2008
"Caçadors de paraules" visita la Vall d'Aran per esbrinar què és exactament l'aranès, quanta gent el parla i quin és el seu nivell d'ús al carrer. La Vall d'Aran és un petit territori pirinenc, de poc més de 8.000 habitants, amb un règim especial d'autogovern i una llengua pròpia, l'aranès, que, segons l'Estatut, és cooficial a tot Catalunya. L'aranès és una variant del dialecte gascó de la llengua occitana. Es calcula que a la Vall d'Aran el parlen unes 5.000 persones. El presentador del programa, Roger de Gràcia, no parla aranès, però durant uns dies recorre la vall i s'esforça per aprendre'n. Comença amb els més petits, a l'escola d'Arties, on aprèn a comptar: "un", "dus", "tres", "quate", "cinc", "sies", "sèt", "ueit", "nau", "dètz", "onze" i "dotze". Els nens de l'escola també li ensenyen el nom d'alguns colors: "iranja", "auriò", "blu" i "marron". A Vielha, el presentador visita la seu del Conselh Generau, el govern de la Vall d'Aran. Allà parla amb el síndic d'Aran, Francesc Boya, sobre l'origen d'aquesta institució i sobre diversos aspectes relacionats amb l'aranès. La parada següent és al supermercat, on el presentador compra algunes coses: "arradim", "tavelha", "peberòt vermelh", "cojardet", "escara" i "truha". En Roger també s'atreveix a jugar a hoquei sobre gel al Palai de Gèu, on aprèn mots com "ueu", "johl", "estacar" o "garròt". Amb Aitor Carrera, professor d'occità de la UdL i autor de la "Gramatica aranesa", visita Bausen, al Baix Aran, per sentir parlar Marcel Medan. També passen la frontera cap a França per sentir parlar occità a la població de Melles. A França, per referir-se a l'occità de manera despectiva fan servir el mot "patuès". Finalment, en Roger escolta la música tradicional del grup Bramatopin, integrat, entre d'altres, pel mateix síndic d'Aran i per la seva cap de Cultura i Política Lingüística. Amb ells, coneix el nom d'alguns instruments: "caramèra" i "boha gascona". Al diccionari, es busca el significat i l'origen dels mots "occità" i Aran. A la secció "Endevina d'on són", hi intervenen dos homes de l'illa de Tabarca, a l'Alacantí, l'única illa habitada del País Valencià que va ser repoblada al segle XVIII per famílies de pescadors genovesos. Durant el programa també es recorden diferents maneres de referir-se al mot "vegada": "cop", "pic", "camí" o "volta".
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=30044