Genovès, M. Dolors; [direcció, guió i investigació]; Montserrat, Lluís; [realització]; Perraut, Gisela; [producció]: Bailac, Montserrat; [documentació]
Televisió de Catalunya; Enciclopèdia Catalana; El Periódico; [distribució], 2004
El documental recull les relacions hispanocubanes durant el segle XIX, a través de personatges catalans que van triomfar en el món dels negocis i la política. Narra els intercanvis econòmics que es van establir entre Cuba i Espanya. Explica, en dos capítols, l'ascens i la consolidació del grup d'empresaris que van aconseguir dominar la colònia espanyola. La primera part se centra en l'explotació econòmica de l'illa que van portar a terme destacats comerciants catalans. En poc temps, tots ells van crear negocis amb els quals van acabar creant un gran imperi a banda i banda de l'Atlàntic. La història personal d'uns homes que un dia es van fer a la mar des del litoral català és també la història de les avinences i desavinences entre una metròpoli i una colònia que el 1820 és encara "la siempre fiel" i el 1898, després de tres guerres, aconsegueix posar fi a 400 anys de domini espanyol. A l'equador del segle, Antonio López haurà acumulat, a Santiago de Cuba, suficient capital per traslladar-se a Barcelona i crear les bases de l'imperi navilier, financer i immobiliari més important del segle. Josep Baró i Blanxart serà un dels més importants comerciants vinculats al món del sucre i les melasses residuals. Julián Zulueta serà el més important productor individual de sucre de Cuba. Panxo Martí diversificarà el negoci de la peixateria fins a acumular una de les fortunes més grans d'Espanya. El tabac de Jaume Partagàs serà reconegut en el cercles més elitistes d'Europa i Amèrica i Salvador Samà construirà el primer dic flotant del port de l'Havana. Tots ells han fet les amèriques i han format, per llaços familiars i comercials, un lobby poderós a l'illa. Casos a part són Facund Bacardí Massó, propietari d'una merceria, que exemplifica les dificultats de molts emigrants per fer-se una posició estable a la colònia. A mitjans de segle, Bacardí no ha aconseguit encara fer les amèriques. I Antoni M. Claret, arquebisbe de Cuba (1851-1856), que, amb l'objectiu de casar tothom,...
Forma part de: La nostra memòria