Molins, Anna; [autora]; Jover, Lluïsa; [il·lustracions]
La Galera, 2004
Consta de dues llegendes d'origen àrab. La primera narra la història d'un filòsof que vivia en un poblet a la vora d'un riu i que llegia en veu alta les grans obres dels autors de la seva època i volia que tothom deixés la feina per escoltar-lo. D'entre tota la gent del poble li cridava l'atenció un humil pescador que no l'escoltava mai. Es van arribar a conèixer i el filòsof li va preguntar si mai havia estudiat filosofia, el pescador va respondre que no, el filòsof li va dir que així havia perdut la meitat de la seva vida. Un dia el filòsof va tenir la pensada de visitar l'altra riba del riu per transmetre les seves idees al pescador. Van pujar a una barca i al cap d'una estona la barca va començar a balancejar-se i va bolcar, tots dos van caure al riu. Aleshores el pescador va preguntar al filòsof si sabia nedar. El filòsof va respondre que no. El pescador, desconcertat, li va dir: "aleshores amic has perdut tota la teva vida. La segona narra la història d'una vella que vivia amb el seu fill en un lloc llunyà. Eren molt pobres i no tenien res per menjar. Un dia, mentre la vella netejava la seva khaima, va trobar vint dirhams. Volia comprar-se carn, però com que no tenia dents i no podia mastegar, va decidir comprar llet de cabra. Va deixar la llet prop de la khaima i va anar corrents a buscar el seu fill. Quan van entrar a la khaima el got era ple de mosquits. Va començar a plorar desconsoladament i va decidir anar de seguida a parlar amb el Cadí per demanar-li un càstig contra aquells insectes. El Cadi li va donar una estaca molt grossa i li va dir: -si veus qualsevol mosquit tens tot el dret a matar-lo. Tant li fa on sigui, senyor jutge? - va preguntar ella. - És clar que sí - va dir ell. I just en aquell moment un mosquit molt gros es va aturar al front del Cadi. Sense pensar-s'ho gens, la vella va agafar el bastó i va picar amb força fins que va matar tant el mosquit com el Cadi.