Gutiérrez Aragón, Manuel
Gona, 2004
Després de saber que el Turc baixa per la costa amb una perillosa armada, Don Alonso Quijano sortirà, una vegada més, amb l'oposició de la seva neboda i de la seva mestressa, a una nova batalla que començarà a la Manxa i acabarà a la costa. Vestit amb la seva armadura d'estil renaixentista, bastant antiquada per a l'època, el 1615, el "boig" cavaller emprendrà les seves aventures amb el seu escuder Sancho Panza. El seu amo té molt clar quina és la prioritat de les seves batalles: desfer l'encís de la seva estimada, la imaginària Dulcinea, a qui mai ha vist. Per això, anirà a la cova negra a trobar-se amb Montesinos i acceptarà molts més embats. La pel·lícula procura mantenir un cert rigor històric compatible amb l'exuberant fantasia de l'època de Cervantes, tan feta a la teatralitat. Sancho acabarà sent, no sols una comparsa o una contrafigura del Quixot, sinó que heretarà del personatge protagonista el relleu de les seves aventures, imaginacions i desitjos. Pel que fa als diàlegs, s'ha pres un camí eclèctic en la pel·lícula: entre personatges populars s'han evitat girs antics o incomprensibles per al gran públic; en canvi, els textos posats en boca del Quixot segueixen sent grandiloqüents, arcaics i xocants, per accentuar el contrast entre el Cavaller i els qui l'envolten. Per acabar, cal dir que la pel·lícula reuneix en si dos móns: el real i el màgic del Quixot.