Feliu, Jordi; [direcció]; Ortiz, Roser; [guia didàctica]
Fundació Serveis de Cultura Popular, 1983
La tradició representativa en la vida política catalana es mostra des del segle onze amb les assemblees de pau i treva. L'època de plenitud expansiva coincideix amb l'organització institucional de les Corts, on són presents els tres braços: noblesa, església i poble. Les Corts redacten lleis d'acord amb el rei i recapten tributs. La Diputació del General o Generalitat neix amb la funció de d'administrar permanentment els impostos acordats a les Corts. Amb la dinastia dels Trastàmara la Generalitat adquireix una funció política de defensa de les constitucions enfront del poder reial. Més tard, es converteix en el principal organisme de govern a Catalunya i arriba a canalitzar el moviments de descontentament popular contra el govern central, com en la guerra dels Segadors. Durant la guerra de Successió a la corona d'Espanya la Generalitat pren partit per l'Arxiduc Carles i decideix resistir fins al final. L'ocupació de Barcelona per les tropes de Felip 5è comporta la supressió de totes les institucions catalanes.
Forma part de: Som i serem