Rahimi, Atiq; [guió i direcció]; Farahani, Golshifteh; Djavadan, Hamid; Mrowat, Massi; Burgan, Hassina; [interpretació]
Cameo, 2013
Una dona jove, en un país de l'Orient Mitjà, cuida el seu marit en estat de coma. És un monòleg que passa de lafecte al ressentiment i de la delicadesa a la violència tot desgranant la confessió dels seus secrets vitals. Mostra una vida interior que no van poder tallar ni un pare maltractador, ni un marit absent, ni una realitat social, política, cultural i religiosa que condemna al femení a la submissió i la invisibilitat. La idea d'una pedra sobre la qual es poden vessar desgràcies, queixes i secrets fins que estigui tan plena que esclata prové de la mitologia persa.