Bosch, Lolita
Ara Llibres, 2017
L'autora va patir insults i humiliacions, i va sentir la indiferència i el menyspreu. Va convertir-se en algú que vol passar desapercebut, una ningú, i va haver daprendre què és ser de ferro i només voler que els dies que passaven tan lents sacabessin, sacabessin, sacabessin... Un temps de cruel complicitat entre companys i companyes de classe, però alleujada per un diari de color verd on lautora va començar a escriure sobre la insuportable sensació dofec que lensorrava, sobre la foscor que lenvoltava i la ràbia que va créixer pensant que seria eterna. Fins avui que ha escrit aquest text que traspua emoció i sinceritat i que es llegeix amb el cor encongit, tal com lautora va viure els anys que aquí descriu.