http://www.xtec.cat/ RSS de cerca ca Maleta pedagògica de mitologia i religió. Llibres il·lustrats, diccionaris i obres de ficció que presenten els herois, mites i llegendes de tots els temps. També inclou documentació sobre les tradicions catalanes. Material útil per a alumnat d'història de l'art, cultura clàssica, literatura i religió. Permet fer treballs comparatius entre diferents cultures. Conté articles per al professorat. Material reunit que permet el seu ús de manera transversal i també en sessions de lectura als centres educatius. 2014-11-25 Els soldats d'Esparta tracten d'assetjar la ciutat de Troia. Però les onades de combatents són vençuts i Troia roman inexpugnable darrera les seves muralles. Per a vèncer-los, hauran de recórrer a l'astúcia. Els soldats grecs fingeixen la seva retirada deixant un regal com a ofrena: un gegant cavall de fusta, a l'interior del qual es troben ocults un selecte grup de guerrers. 2013-11-27 http://www.xtec.cat/web/recursos/culturaclas Referitori de recursos digitals de Cultura Clàssica de la Xarxa Telemàtica Educativa Catalanaper la docència de les esmentades Ciències per als diferents nivells educatius.Espai per al professorat. 2013-04-17 http://clic.xtec.cat/qv_biblio/act.jsp?activity_id=265 Quadern Virtual sobre la mitologia grega, els déus grecs amb un anàlisi de la Teogonia.En el Quadern s'exposenels principals trets dels déus Olímpics de la Grècia Antiga. 2012-11-13 http://webquest.xtec.cat/httpdocs/laberint/index.htm Activitat pràctica consisteis a elaborar un dossier informatiu sobre el Parc del Laberint d'Horta. L'alumnat adquireix el rol de guia turístic i organitza la posterior visita guiada per a un suposat grup de visitants. Es proposa treballar el parc des de 3 punts de vista: urbanisme i història, mitologia clàssica (estudi de les escultures) i art (simbologia del laberint). Facilita fonts d'informació en línia i proposa activitats de cerca d'informació, de creació artística i d'avaluació. 2012-02-10 http://www.xtec.cat/web/innovacio/educat/secundaria/experiencies_sec/ombra_somni.htm Experiència que mostra el bloc que dóna a conèixer a l´alumnat de la matèria de llatí i grec de batxillerat els textos que parlen de l´empremta deixada pels homes i dones que van viure en l´època del món clàssic. Cada alumne té assignat un dia per fer la seva aportació al bloc. Per fer les seves aportacions l´alumnat ha d´utilitzar les TIC i les TAC fent cerques i utilitzant la imatge en matèries que es fonamenten en el text. 2012-01-16 http://www.xtec.cat/web/innovacio/educat/secundaria/experiencies_sec/classics_romana.htm Experiència eduCAT que mostra com, a través del bloc, es pot complementar tot el treballat a classe, ampliar la informació o buscar nous temes relacionats amb què s'han estat estudiant sobre la cultura clàssica. Tot l’alumnat hi participa perquè té perfil d’autor del bloc i poden, per tant, penjar tot tipus d’informació relacionada amb el món clàssic. 2012-01-13 Isop va ser un escriptor de faules grec que va viure al segle VII aC i del que se'n desconeix la data exacta del naixement i la mort. Es conta d'Isop que va nàixer esclau. Les seves faules varen ser recuperades per Demetri de Falèron cap al 300 aC. L'obra d'Isop generà una descendència prolífica com ara els Isopets, una mena de llibre escolar, compendi de les faules d'aquest autor. Les faules es basen en històries simples, protagonitzades per animals amb un missatge moral clar. L'objectiu és fomentar determinades virtuts o aconsellar com s'ha de comportar una persona en la vida quotidiana. Les faules van influir molts autors posteriors, especialment Jean de la Fontaine i Félix María Samaniego. Alguns personatges han esdevingut imatges arquetípiques i han estat emprats en altres obres de ficció. Algunes de les faules més famoses són: la cigala i la formiga, el noi que va cridar llop, el gos i l'os, el corb i la guineu, la guineu i el raïm, el ratolí i el lleó, la llebre i la tortuga, el roure i la canya, ... 2012-01-01 Alcestis és una de les primeres obres supervivents del dramaturg grec Eurípides. L'obra va ser probablement produïda per primer cop a les Dionisies de l'any 438 a.C., essent ja avançada la carrera de l'autor. De vegades, se la caracteritza com una obra satírica i a vegades com un melodrama. Aquesta tragèdia, explica la història d'Alcestis, filla única del tirà Pelias i esposa d'Admeto. Alcestis és un personatge que representa la dona ideal desitjada per l'home grec del món clàssic, una dona capaç de renunciar a sí mateixa, per tal de ser tot el que el seu company espera d'ella, inclús donar la vida per ell. La importància d'Alcestis es defineix per la seva relació amb un home: el seu marit. D'acord amb les versions més conegudes del mite, serà la relació d'Admeto i Apolo la que indirectament unirà en matrimoni a la heroïna i al consort. En aquesta tragèdia el paper de la dona és presenta com un model ideal de conducta femenina que reflexa la influència de la literatura, valors i idees en el món grec i en el món romà de l'antiguitat. 2012-01-01 Isop va ser un escriptor de faules grec que va viure al segle VII aC i del que se'n desconeix la data exacta del naixement i la mort. Es conta d'Isop que va nàixer esclau. Les seves faules varen ser recuperades per Demetri de Falèron cap al 300 aC. L'obra d'Isop generà una descendència prolífica com ara els Isopets, una mena de llibre escolar, compendi de les faules d'aquest autor. Les faules es basen en històries simples, protagonitzades per animals amb un missatge moral clar. L'objectiu és fomentar determinades virtuts o aconsellar com s'ha de comportar una persona en la vida quotidiana. Les faules van influir molts autors posteriors, especialment Jean de la Fontaine i Félix María Samaniego. Alguns personatges han esdevingut imatges arquetípiques i han estat emprats en altres obres de ficció. Algunes de les faules més famoses són: la cigala i la formiga, el noi que va cridar llop, el gos i l'os, el corb i la guineu, la guineu i el raïm, el ratolí i el lleó, la llebre i la tortuga, el roure i la canya, ... 2012-01-01 Aristòfanes fou un comediògraf grec, del qual se'n saben ben poques i incertes notícies sobre la seva vida. Participà en les lluites polítiques i utilitzà el teatre molt especialment com a camp de batalla. Dues comèdies que se'n conserven i es recullen en aquest volum IV, són "Els ocells" i "Lisístrata". Els ocells, va ser representada l'any 414 aC al Festival de Dionís, on va guanyar el segon premi. A diferència de les obres anteriors de l'autor, no menciona la Guerra del Peloponès. En temps moderns, l'obra ha estat aclamada com una fantasia perfectament realitzada remarcable per la seva mímica dels ocells i per l'alegria de les seves cançons. És la més llarga de les obres conservades d'Aristòfanes i és un clar exemple convencional de la Comèdia Antiga. Lisístrata fou representada per primer cop a Atenes el 411 aC i tracta de l'extraordinària missió d'una dona per acabar amb la Guerra del Peloponès. Lisístrata ha tingut una idea genial per acabar amb la guerra: convèncer la resta de gregues d'iniciar una vaga de sexe per tal de forçar els homes a negociar la pau, una estratègia que encendria la batalla entre sexes. L'obra és notable per la seva exposició de les relacions sexuals en una societat masclista. 2012-01-01 Aristòtil fou un filòsof, lògic i científic de l'Antiga Grècia, les idees del qual han exercit una gran influència sobre la història intel·lectual d'occident durant més dos mil·lènis. Va escriure al voltant d'uns 200 tractats, sobre una gran varietat de temes, incloent lògica, metafísica, filosofia de la ciència, ètica, filosofia, política, estètica, retòrica, física, astronomia i biologia. Entre moltes altres contribucions, Aristòtil va formular la teoria de la generació espontània, el principi de no contradicció, les nocions de categoria, substància, acte, potència, ... Algunes de les seves idees, que foren novedoses per a la filosofia del seu temps, avui formen part del sentit comú de moltes persones. En aquest volum s'inclouen dos de les seves obres; Poètica i Constitució d'Atenes. En les quals es destaca clarament l'orientació empirista i científica del seu pensament en contraposició a la filosofia de Plató. 2012-01-01 Èsquil fou el primer dels grans dramaturgs grecs. Gaudia realitzant trilogies lligades on la superba i l'orgull eren temes característics en les tragèdies de la Grècia d'aquella època. L'Orestea (Agamèmnon. Les Coèfores. Les Eumènides) és una de les trilogies que es conserven senceres d'aquest filòsof. Les tres tragèdies que la componen estan basades en el mite de la mort d'Agamèmnon i la venjança d'Orestes. L'estil líric d'Èsquil és clar però amb una forta tendència a l'arcaic i amb trets homèrics. Sobresurten en presentar models de llenguatge i d'imatges, metàfores, símils, camps semàntics determinats, elaborant-los fins els detalls més mínims i mantenint-los al llarg de tot el drama o de la trilogia. 2012-01-01 Plató va ser un filòsof d'immensa influència en la Grècia clàssica que desenvolupà un sistema filosòfic, el platonisme, de gran persistència. En aquest volum s'inclou els diàlegs Vol. XVIII que fan referència a Timeu i a Críties, on es narra la "història veritable" o alétheia -segons les seues pròpies paraules- de la civilització Atlant i de l'Illa Atlantis o Atlàntida. En el Timeu esmenta també el que ara coneixem com els sòlids platònics. El Timeu ha estat el diàleg de Plató més llegit i, en molts aspectes, el més influent en la història del pensament filosòfic i teològic d'Occident. Tradicionalment, s'ha considerat que el Timeu és la primera peça d'una trilogia que havia de comprendre un Crítias com a segona peça i un Hermòcrates com a tercera. Si més no, en el discurs introductori (27ab), Timeu i Crítias es distribueixen la matèria de dues intervencions, la primera sobre l'origen del món i dels homes, i la segona sobre la manera com aquests originàriament s'organitzaren políticament. 2012-01-01 Aristòfanes fou un còmic i dramaturg grec. Es va educar a Atenes i va escriure més de quaranta obres, onze de les quals ens han arribat, i que són els únics exemples supervivents de la Comèdia àtica antiga. Moltes d'aquestes peces tenien temes polítics, i solien ser sàtires dels ciutadans més famosos d'Atenens i la seva conducta a la guerra del Peloponès. Va ser acusat diverses vegades de difamació. Les vespes és la quarta en ordre cronològic de les onze comèdies aristofàniques que han sobreviscut. Fou presentada al concurs de les festes Lenaia el 422 aC, on obtingué el primer premi. El seu nom es deu a la identificació del cor, format per membres dels tribunals atenesos, amb vespes armades amb agullons. L'obra és un atac contra Cleó i el funcionament dels tribunals populars de l'Heliea. La pau, l'altra comèdia que s'inclou en aquest volum, es va presentar per primer cop al 421 aC i aquell mateix any va guanyar el segon premi a Atenes. Com succeeix en moltes de les seves obres, Aristòfanes ataca i es burla dels seus contemporanis. L'esperit alegre de celebració, que contrasta fortament amb el to escèptic de les seves altres obres que també tracten de "la pau", es poden atribuir al fet que s'escrigué poc després que es firmés la Pau de Nícies. 2012-01-01