• inicio
• ayuda
• identificación

Comentalo - 98 Visitas 

Edu3

2007

Aquest capítol de "Pinzellades d'art" explica el mite grec d'Ifigènia a través del mosaic "El sacrifici d'Ifigènia", que es troba al Museu d'Arqueologia d'Empúries. Els romans eren amants de l'art i, fins i tot, posaven obres d'art a terra.[+]

Aquest capítol de "Pinzellades d'art" explica el mite grec d'Ifigènia a través del mosaic "El sacrifici d'Ifigènia", que es troba al Museu d'Arqueologia d'Empúries. Els romans eren amants de l'art i, fins i tot, posaven obres d'art a terra.[+]

Aquest capítol de "Pinzellades d'art" explica el mite grec d'Ifigènia a través del mosaic "El sacrifici d'Ifigènia", que es troba al Museu d'Arqueologia d'Empúries. Els romans eren amants de l'art i, fins i tot, posaven obres d'art a terra. Es tracta de mosaics, fets amb petites peces cúbiques de colors, les tessel·les. Perquè el mosaic semblés una pintura, l'artista que va crear "El sacrifici d'Ifigènia" va fer servir una tècnica anomenada "opus vermiculatum", que consisteix a resseguir els contorns de les figures amb les tessel·les com si fossin un cuc per aconseguir un efecte de pinzellada. De fet, la paraula "verm" vol dir cuc. "El sacrifici d'Ifigènia" va aparèixer en unes excavacions que es van fer a la ruïnes d'Empúries i el van trobar al terra d'una de les mansions més luxoses que hi havia a la ciutat. Es tracta d'un mosaic de gran qualitat, de mida reduïda i fàcil de transportar. Els experts pensen que va ser elaborat a Antioquia o a Atenes, entre els segles II i I abans de Crist. Aquest mosaic està inspirat en un fet molt important de la mitologia grega, explicat per Eurípides a "Ifigènia a Aulida". La flota grega, preparada per anar a fer la guerra contra Troia, no podia sortir de port perquè no bufaven vents favorables. Aleshores, l'endeví Calcant va vaticinar que, perquè canviessin els vents, calia sacrificar Ifigènia, filla del rei Agamèmnon, a la deessa Àrtemis. El mosaic mostra el moment en què condueixen Ifigènia a l'escenari de la seva mort, amb l'altar preparat per al sacrifici i els soldats observant l'escena. Acompanyen Ifigènia el seu pare Agamèmnon; Menelau, rei d'Esparta i oncle d'Ifigènia; l'endeví Calcant i Odisseu (Ulisses), protagonista del poema èpic d'Homer "Odissea". Sobre una pilastra hi ha representats Àrtemis, deessa de la caça, i el seu germà, el déu Apol·lo. Al mosaic també hi apareix la cérvola que, finalment, serà immolada en lloc d'Ifigènia.[-]

Comentalo - 445 Visitas 

Eduard Barrobés Eloi Biosca Santiago Quesada

2004

Miniunitat didàctica (MUD) sobre el temple romà de Barcelona. Consisteix en una reconstrucció virtual del temple en 3D que permet introduir-se dins l'edifici i cercar informació complementària de determinats elements.[+]

Miniunitat didàctica (MUD) sobre el temple romà de Barcelona. Consisteix en una reconstrucció virtual del temple en 3D que permet introduir-se dins l'edifici i cercar informació complementària de determinats elements.[+]

Miniunitat didàctica (MUD) sobre el temple romà de Barcelona. Consisteix en una reconstrucció virtual del temple en 3D que permet introduir-se dins l'edifici i cercar informació complementària de determinats elements. A més, hi ha animacions en Flash que reprodueixen escenes de sacrificis o que situen l'usuari/ària dins la Barcino romana. Conté una guia didàctica per al professorat i activitats complementàries i d'avaluació.[-]

Comentalo - 116 Visitas 

Ferran Teixidor Valle i Llorenç Vallmajó Riera

2007

Material didàctic que forma part d'un conjunt més ampli per a treballar diferents aspectes de la matèria Educació per a la ciutadania. El primer capítol "Un món sense drets" ens apropa a les característiques de les societats històriques occidentals més antigues (Mesopotàmia i Grècia) on un grup social s'imposa a la força als altres.[+]

Material didàctic que forma part d'un conjunt més ampli per a treballar diferents aspectes de la matèria Educació per a la ciutadania. El primer capítol "Un món sense drets" ens apropa a les característiques de les societats històriques occidentals més antigues (Mesopotàmia i Grècia) on un grup social s'imposa a la força als altres.[+]

Material didàctic que forma part d'un conjunt més ampli per a treballar diferents aspectes de la matèria Educació per a la ciutadania. El primer capítol "Un món sense drets" ens apropa a les característiques de les societats històriques occidentals més antigues (Mesopotàmia i Grècia) on un grup social s'imposa a la força als altres. Existien codis de lleis (com el d'Hammurabi) però no amb la idea actual de justícia. Un segon apartat ens dibuixa les característiques de la primera gran democràcia (Atenenca) de la Història des de Dracó a Pèricles, passant per Soló i Clístenes). Conté activitats autoavaluables i la possibilitat de participar en un weblog.[-]

Comentalo - 488 Visitas 

Edu3

1997

"L'oblit del passat" mostra en aquesta ocasió el ric patrimoni cultural de Grècia, amb extraordinaris exemples a Atenes, Olímpia, Delfos, Meteora, Creta o Rodes. A mitjan primer mil·lenni abans de Crist, Atenes va ser la ciutat més influent de Grècia, amb personatges tan destacats com Pèricles, Sòcrates, Plató o Aristòtil.[+]

"L'oblit del passat" mostra en aquesta ocasió el ric patrimoni cultural de Grècia, amb extraordinaris exemples a Atenes, Olímpia, Delfos, Meteora, Creta o Rodes. A mitjan primer mil·lenni abans de Crist, Atenes va ser la ciutat més influent de Grècia, amb personatges tan destacats com Pèricles, Sòcrates, Plató o Aristòtil.[+]

"L'oblit del passat" mostra en aquesta ocasió el ric patrimoni cultural de Grècia, amb extraordinaris exemples a Atenes, Olímpia, Delfos, Meteora, Creta o Rodes. A mitjan primer mil·lenni abans de Crist, Atenes va ser la ciutat més influent de Grècia, amb personatges tan destacats com Pèricles, Sòcrates, Plató o Aristòtil. Atenes va créixer al voltant d'un vell monticle poblat des de l'edat del bronze: l'Acros. L'any 447 abans de Crist, Pèricles va demanar a Fídies que convertís la vella Acròpoli en un santuari dedicat a Atenea. S'hi van construir el Partenó, l'Erectèon, els Propileus i el temple d'Atena Nike. El Partenó va patir un incendi, diverses transformacions i els efectes de les guerres, el pillatge i els terratrèmols. Ha estat objecte de diverses restauracions i actualment pateix els efectes de la contaminació. A començament del segle XIX, el britànic Lord Elguin es va endur cap a Anglaterra frisos del Partenó, estàtues dels frontons, una cariàtide de l'Erectèon i diverse mètopes, que actualment s'exposen al Museu Britànic. Grècia ha demanat en diverses ocasions el retorn d'aquest llegat. L'Àgora va ser el lloc de reunió d'Atenes entre els segles V i III abans de Crist i va veure néixer la democràcia al Consell de Senadors. Cal destacar-ne el temple dòric de l'Efestèion i el pòrtic d'Atal. El recorregut continua pel cap Súnion, amb el temple de Posidó sobre un promontori, i per la península del Peloponès, bressol de cituats com Corint, Esparta, Epidaure o Micenes, que va donar nom a la civilització micènica. Les restes de la ciutat de Micenes van ser descobertes per Heinrich Schliemann. A la Porta dels Lleons de Micenes hi ha un baix relleu que es considera l'escultura monumental més antiga d'Europa. Entre les peces del tresor de Micenes hi ha la màscara d'Agamèmnon. Una altra ciutat rescatada del passat és Olímpia, seu dels jocs olímpics, que s'hi celebraven des del 776 abans de Crist i que tenien un caràcter sagrat. A Delfos, a les muntanyes del Parnàs, hi ha un santuari dedicat a Apol·lo. La ciutat era famosa per l'oracle, les respostes del qual transmetia una sacerdotessa. La visita a Grècia continua al monestir d'Hosios Loukas, que conserva una església bizantina, i als monestirs ortodoxos dels Meteors, que daten del segle XIV i estan penjats a les parets de les muntanyes. A Creta, a la ciutat de Cnossos, hi ha el bressol de la civilització minoica. Les excavacions les va començar, a principis del segle XX, l'arqueòleg britànic Arthur Evans i encara continuen. L'illa de Rodes, al Dodecanès, és coneguda pel mite del Colós de Rodes, una estàtua colossal de bronze de l'any 290 abans de Crist, que representava el déu Hèlios i estava considerada com una de les Set Meravelles del Món. La ciutat de Rodes conserva un interessant patrimoni medieval, i Lindos, un temple dòric i un castell ubicats sobre un promontori.[-]

Comentalo - 97 Visitas 

Edu3

2008

En aquest episodi, l'espai "Tot un món" explica com l'astrologia, que es basa en el moviment dels astres, s'ha consolidat com una creença. D'entre totes les creences, l'astròloga Carme Durich ha optat per l'observació dels cicles de la natura.[+]

En aquest episodi, l'espai "Tot un món" explica com l'astrologia, que es basa en el moviment dels astres, s'ha consolidat com una creença. D'entre totes les creences, l'astròloga Carme Durich ha optat per l'observació dels cicles de la natura.[+]

En aquest episodi, l'espai "Tot un món" explica com l'astrologia, que es basa en el moviment dels astres, s'ha consolidat com una creença. D'entre totes les creences, l'astròloga Carme Durich ha optat per l'observació dels cicles de la natura. Des de la laïcitat es considera que l'astrologia, l'estudi dels moviments planetaris, pot ajudar la gent a entendre el món i el seu moment vital. La història de l'astrologia és antiga. A Babilònia, 700 anys abans de Crist, un grup d'astròlegs va fer una sèrie de descobriments sobre els cicles de la Lluna i els planetes. Així va néixer el zodíac. L'astrologia, primer considerada ciència i després bruixeria, es converteix ara en una creença alternativa dins una societat cada vegada més laica.[-]

Comentalo - 55 Visitas 

Edu3

1995

"L'oblit del passat" parla en aquest capítol de la polèmica generada per diverses restauracions artístiques dutes a terme a Itàlia, com ara la dels frescos de Miquel Àngel a la Capella Sixtina o la d'"El Sant Sopar", de Leonardo da Vinci.[+]

"L'oblit del passat" parla en aquest capítol de la polèmica generada per diverses restauracions artístiques dutes a terme a Itàlia, com ara la dels frescos de Miquel Àngel a la Capella Sixtina o la d'"El Sant Sopar", de Leonardo da Vinci.[+]

"L'oblit del passat" parla en aquest capítol de la polèmica generada per diverses restauracions artístiques dutes a terme a Itàlia, com ara la dels frescos de Miquel Àngel a la Capella Sixtina o la d'"El Sant Sopar", de Leonardo da Vinci. Itàlia té dues herències importants per preservar: el món clàssic i el Renaixement. Al segle XV, el Renaixement va comportar una revolució artística, científica i humanística que va capgirar l'ordre establert i va situar l'home al centre de l'univers. El Renaixement va florir gràcies a les ciutats estat italianes que havien aconseguit créixer sobre les cendres de l'antic Imperi romà. Els rics comerciants de Florència, Venècia, Milà o Nàpols es van convertir en mecenes de les arts. El gran patrimoni artístic italià dificulta enormement la seva conservació. A més, cada cop que es du a terme un procés de restauració, es desferma la polèmica entre defensors i detractors. El programa mostra el resultat de la restauració del Coliseu, de l'Arc de Titus i de la Fontana di Trevi, a Roma, i dels frescos de la Capella Sixtina de Miquel Àngel, al Vaticà, que havien resultat malmesos per les filtracions d'aigua, el fum dels ciris, la humitat relativa i les esquerdes. També es mostra el patrimoni de la ciutat d'Asís, amb els carrerons medievals i la basílica de Sant Francesc, on hi ha les relíquies del sant i uns frescos de Giotto. El Renaixement italià va tenir la seva màxima esplendor a la Florència dels Mèdici, governadors i mecenes de les arts durant 400 anys. El gran nombre de béns culturals de la ciutat va originar la síndrome de Stendhal, una variant de l'estrès provocada per la saturació d'obres d'art. El patrimoni ha sofert atacs en diverses ocasions, com un cop de martell al "David" de Miquel Àngel, a la Galeria de l'Acadèmia, o el cotxe bomba que va esclatar a la Galeria dels Uffizi. La ciutat de Pisa va ser un important centre polític i artístic entre els segles XII i XIII, amb la Piazza del Duomo com a millor exponent. La seva torre inclinada ha estat objecte de restauració per evitar-ne l'esfondrament. A causa dels efectes de la sal de l'aigua, Venècia requereix una inversió constant en manteniment i s'hi ha arribat a plantejar el control exhaustiu del turisme. Finalment, a Milà, al convent de Santa Maria delle Grazie, hi ha la gran obra mural "El Sant Sopar", de Leonardo da Vinci. Es tracta d'una obra única, però amb molts problemes de conservació. El seu procés de restauració també ha estat força polèmic. Per frenar els signes del pas del temps del patrimoni artístic, l'any 1939 es va crear l'Institut Central de Restauració de Roma.[-]

Comentalo - 60 Visitas 

Edu3

2004

En aquesta ocasió, el programa "De vacances" visita les ruïnes d'Empúries i mostra les restes arqueològiques que hi ha sota l'aigua. A les ruïnes d'Empúries, a l'Alt Empordà, es pot fer un itinerari subaquàtic per conèixer l'antic port romà de la ciutat, que data de finals del segle II abans de Crist.[+]

En aquesta ocasió, el programa "De vacances" visita les ruïnes d'Empúries i mostra les restes arqueològiques que hi ha sota l'aigua. A les ruïnes d'Empúries, a l'Alt Empordà, es pot fer un itinerari subaquàtic per conèixer l'antic port romà de la ciutat, que data de finals del segle II abans de Crist.[+]

En aquesta ocasió, el programa "De vacances" visita les ruïnes d'Empúries i mostra les restes arqueològiques que hi ha sota l'aigua. A les ruïnes d'Empúries, a l'Alt Empordà, es pot fer un itinerari subaquàtic per conèixer l'antic port romà de la ciutat, que data de finals del segle II abans de Crist. Les seves restes es van descobrir l'any 1995. Es tracta de l'única visita d'aquestes característiques que es pot fer a Catalunya. L'han batejada com "Una capbussada al passat", i permet descobrir les diferències entre l'arqueologia subaquàtica i la convencional.[-]

Comentalo - 25 Visitas 

Edu3

2003

En aquesta ocasió, "Karakia" s'acosta a la comunitat grega. Des de fa milers d'anys, els grecs han anat arribant al nostre país: els foceus a Emporion, els bussos grecs que venien a buscar esponges o els restaurants, que sota l'aparença d'una taverna s'han convertit en un referent a l'hora de triar una cuina estrangera.[+]

En aquesta ocasió, "Karakia" s'acosta a la comunitat grega. Des de fa milers d'anys, els grecs han anat arribant al nostre país: els foceus a Emporion, els bussos grecs que venien a buscar esponges o els restaurants, que sota l'aparença d'una taverna s'han convertit en un referent a l'hora de triar una cuina estrangera.[+]

En aquesta ocasió, "Karakia" s'acosta a la comunitat grega. Des de fa milers d'anys, els grecs han anat arribant al nostre país: els foceus a Emporion, els bussos grecs que venien a buscar esponges o els restaurants, que sota l'aparença d'una taverna s'han convertit en un referent a l'hora de triar una cuina estrangera. El caràcter mediterrani, a cavall d'Orient i Occident i amb una gran influència àrab, es dibuixa perfectament a la seva cuina, gens pretensiosa i plena de sabor. Un més dels plaers de què els grecs saben gaudir. Tot desfent el cabdell de la comunitat grega a Catalunya, ens acostem a la seva cultura de la mà d'un grec de tercera generació, en Constantí Kontos. Veiem també què s'amaga al rebost de les cases de la Setty o d'en Thanásis, sense oblidar-nos dels restaurants i els àpats celebració en què es troba tota la comunitat. "Youvarlákia avgolémono" (mandonguilles d'arròs), "mousakás" (mussaca), "lakhanópita" (pastís de verdures), "tzatzíki (salsa de iogurt)o "arní sti soúvla" (xai rostit) són algunes de les receptes que es cuinen en aquest capítol.[-]

Comentalo - 221 Visitas 

Edu3

2006

El llegat de l'antiga Grècia és impressionant: arquitectura, escultura, filosofia. També les matemàtiques. "Dígits" parla en aquest capítol dels coneixements de personatges com Tales, Pitàgores, Euclides o Arquimedes.[+]

El llegat de l'antiga Grècia és impressionant: arquitectura, escultura, filosofia. També les matemàtiques. "Dígits" parla en aquest capítol dels coneixements de personatges com Tales, Pitàgores, Euclides o Arquimedes.[+]

El llegat de l'antiga Grècia és impressionant: arquitectura, escultura, filosofia. També les matemàtiques. "Dígits" parla en aquest capítol dels coneixements de personatges com Tales, Pitàgores, Euclides o Arquimedes. Tales creia que tot tenia un origen comú, que tot provenia d'un únic principi: l'aigua. Per Tales, les causes dels fenòmens de la naturalesa s'havien de buscar en la mateixa naturalesa, i no entre els déus i els mites. Aquesta era una nova manera de pensar que va donar lloc, entre altres coses, a la matemàtica. El primer gran matemàtic va ser Pitàgores, que pensava que l'origen de tot eren els números. Per això buscava harmonies numèriques pertot arreu, cosa que el va portar a formular el seu famós teorema. Aristarc, Eratòstenes o Aristòtil van ser altres matemàtics d'aquell temps. Gairebé tots practicaven, alhora, l'astronomia i la filosofia, ja que hi havia poques divisions entre els coneixements. El més influent de tots va ser Euclides, que va escriure "Elements", una obra que conté centenars de demostracions a partir de deu principis bàsics, els axiomes. Un altre matemàtic important va ser Arquimedes, interessat també per la física i l'aplicació dels seus principis a la construcció de màquines. Les idees matemàtiques d'Arquimedes es troben a l'obra "Palimpsest", que conté, per exemple, un mètode per calcular la relació entre el perímetre d'un cercle i el diàmetre. D'aquest càlcul es dedueix el valor del número pi. El llibre també parla del concepte de número infinitament petit, infinitèsim. Al cap d'uns vint segles, Newton i Leibniz el van tornar a descobrir i la física va canviar per sempre. A la Grècia antiga, el sistema per fer operacions amb números i representar-los es basava en l'alfabet. Les nou primeres lletres representaven les unitats, les nou lletres següents, les desenes, i les nou últimes, les centenes.[-]

Comentalo - 140 Visitas 

Edu3

2002

"Memòria de Catalunya" tracta en aquest capítol de l'arribada dels visigots, primer, i dels àrabs, després. També de la conquesta d'una part del territori pels carolingis i de l'agonia de la civilització musulmana.[+]

"Memòria de Catalunya" tracta en aquest capítol de l'arribada dels visigots, primer, i dels àrabs, després. També de la conquesta d'una part del territori pels carolingis i de l'agonia de la civilització musulmana.[+]

"Memòria de Catalunya" tracta en aquest capítol de l'arribada dels visigots, primer, i dels àrabs, després. També de la conquesta d'una part del territori pels carolingis i de l'agonia de la civilització musulmana. Entre els anys 395 i 410, l'Imperi romà no pot contenir la pressió dels pobles germànics, que n'acaben ocupant el territori. L'any 410, els visigots ocupen Roma i, cinc anys després, Ataülf, casat amb la princesa romana Gal·la Placídia, s'instal·la a Barcelona. En aquesta època es manté la divisió territorial romana i molts trets de la seva organització. La societat conserva la base urbana com a eix del poder polític, militar i comercial. L'any 711, els àrabs travessen l'estret de Gibraltar, comencen a ocupar el regne visigot i creen al-Andalus. Els àrabs van arribar fins a la Septimània, però la reacció carolíngia va comportar la conquesta d'una part del territori islàmic: les comarques pirinenques, Girona i Barcelona. La frontera es va estabilitzar, delimitada pels rius Llobregat i Cardener i per la serra del Boumort. A l'oest d'aquesta línia, la societat islàmica es va mantenir fins al segle XII, amb dos epicentres importants: Tortosa i Lleida. Entre els anys 978 i 1007, els àrabs engegen campanyes contra els dominis cristians, però l'estratègia fracassa. Per la seva banda, els cristians duen a terme una sistemàtica ocupació de la terra de ningú, de manera que els comtats acosten línies a les terres lleidatanes. El territori musulmà estava dividit en taifes, una de les quals era Tortosa. Lleida va quedar sota l'òrbita de Saragossa. El foment del luxe al voltant dels regnes de Taifes van minar la cohesió islàmica. En canvi, la societat cristiana s'havia anant enfortint. L'any 1005, el comte d'Urgell va conquerir Balaguer i l'any 1148 Tortosa es va rendir al comte de Barcelona. L'any següent, els comtes de Barcelona i d'Urgell van conquerir Lleida. Va ser el final de la dominació musulmana a Catalunya.[-]