• inicio
• ayuda
• identificación

Comentalo - 6 Visitas 

Bernard Meillat/Francis Willems

2013

En aquest segon capítol, Pau Casals ens explica com va ser la seva entrada a la vida concertística de primer nivell i com es va convertir, ràpidament, en un dels intèrprets més sol·licitats. Ens parla dels seus concerts per Europa, Amèrica i Rússia i de com era el món abans de la guerra del 1914.[+]

En aquest segon capítol, Pau Casals ens explica com va ser la seva entrada a la vida concertística de primer nivell i com es va convertir, ràpidament, en un dels intèrprets més sol·licitats. Ens parla dels seus concerts per Europa, Amèrica i Rússia i de com era el món abans de la guerra del 1914.[+]

En aquest segon capítol, Pau Casals ens explica com va ser la seva entrada a la vida concertística de primer nivell i com es va convertir, ràpidament, en un dels intèrprets més sol·licitats. Ens parla dels seus concerts per Europa, Amèrica i Rússia i de com era el món abans de la guerra del 1914. També ens explica que fer música amb els amics, a porta tancada, era la seva manera de desconnectar d'aquesta vida tan apressada. A tall d'exemple, aquí teniu un programa dels concerts que va fer el músic català amb Alfred Cortot i Jacques Thibaud als Camps Elisis de París.[-]

Comentalo - 5 Visitas 

Bernard Meillat/Francis Willems

2013

En aquest capítol Pau Casals ens explica com va viure, des de Prada, el drama dels refugiats republicans espanyols i l'ocupació de França per l'Alemanya nazi. I com l'esperança que la victòria dels aliats acabaria amb Franco va donar lloc a una gran decepció quan va comprovar que no seria així.[+]

En aquest capítol Pau Casals ens explica com va viure, des de Prada, el drama dels refugiats republicans espanyols i l'ocupació de França per l'Alemanya nazi. I com l'esperança que la victòria dels aliats acabaria amb Franco va donar lloc a una gran decepció quan va comprovar que no seria així.[+]

En aquest capítol Pau Casals ens explica com va viure, des de Prada, el drama dels refugiats republicans espanyols i l'ocupació de França per l'Alemanya nazi. I com l'esperança que la victòria dels aliats acabaria amb Franco va donar lloc a una gran decepció quan va comprovar que no seria així. També ens explica com va néixer el Festival de Prada. ​[-]

Comentalo - 3 Visitas 

Bernard Meillat/Francis Willems

2013

Pau Casals ens parla, en aquest capítol, de la necessitat que sent, després de molts anys de voltar pel món, de tornar a Catalunya i contribuir a impulsar la vida musical del país. Ens parla de la gènesi i vicissituds de l'Orquestra Pau Casals i de l'Associació Obrera de concerts.[+]

Pau Casals ens parla, en aquest capítol, de la necessitat que sent, després de molts anys de voltar pel món, de tornar a Catalunya i contribuir a impulsar la vida musical del país. Ens parla de la gènesi i vicissituds de l'Orquestra Pau Casals i de l'Associació Obrera de concerts.[+]

Pau Casals ens parla, en aquest capítol, de la necessitat que sent, després de molts anys de voltar pel món, de tornar a Catalunya i contribuir a impulsar la vida musical del país. Ens parla de la gènesi i vicissituds de l'Orquestra Pau Casals i de l'Associació Obrera de concerts. També, de l'entusiasme amb què va viure l'arribada de la República i l'horror i la desesperació que li va provocar la guerra civil.[-]

Comentalo - 3 Visitas 

Mozart, Wolfgang Amadeus; [compositor]; Schikaneder, Emmanuel; [llibret]; Bergman, Ingmar; [direcció][guió]; Nikvist, Sven [fotografia]; Lundgren, Siv; [muntatge]; Cold, Ulrik; Nordin, Birgin; Urrila, Irma; Köstlinger, Josef; [intèrprets]

2006

Versió cinematogràfica de l’òpera de Mozart -amb llibret de Schikaneder- realitzada pel cineasta suec Ingmar Bergman l'any 1975. El príncep Tamino s’enamora de la princesa Pamina, que segons la Reina de la Nit, la seva mare, ha estat segrestada per Sarastro, el seu pare; Tamino haurà de rescatar-la si vol casar-se amb ella.[+]

Versió cinematogràfica de l’òpera de Mozart -amb llibret de Schikaneder- realitzada pel cineasta suec Ingmar Bergman l'any 1975. El príncep Tamino s’enamora de la princesa Pamina, que segons la Reina de la Nit, la seva mare, ha estat segrestada per Sarastro, el seu pare; Tamino haurà de rescatar-la si vol casar-se amb ella.[+]

Versió cinematogràfica de l’òpera de Mozart -amb llibret de Schikaneder- realitzada pel cineasta suec Ingmar Bergman l'any 1975. El príncep Tamino s’enamora de la princesa Pamina, que segons la Reina de la Nit, la seva mare, ha estat segrestada per Sarastro, el seu pare; Tamino haurà de rescatar-la si vol casar-se amb ella. L’ajudarà el simpàtic ocellaire Papageno, que també desitja tenir la seva Papagena. Tamino i Pamina hauran de passar un seguit de proves en el camí de la veritat i la llum per tal de viure l'amor; Sarastro, pare bondadós, beneirà el seu camí. En l’obra s’observen estretes relacions amb els rituals de la Maçoneria. Rodada a l’interior d’un teatre suec, Bergman és responsable d’un guió cinematogràfic molt ben elaborat, en el qual les parts sense acció enregistrable -l'Obertura i l'Intermig- són resolts amb un seguit de rostres del públic assistent. La fotografia i el vestuari són excel•lents.[-]

Comentalo - 21 Visitas 

Edu3

2007

En aquest capítol, el programa "Quèquicom" explica què és la síndrome compartimental i la distonia focal, dues malalties que afecten sobretot artistes i esportistes. Robert Schumann va deixar el piano i es va dedicar a compondre perquè la seva mà no responia a les ordres que li donava.[+]

En aquest capítol, el programa "Quèquicom" explica què és la síndrome compartimental i la distonia focal, dues malalties que afecten sobretot artistes i esportistes. Robert Schumann va deixar el piano i es va dedicar a compondre perquè la seva mà no responia a les ordres que li donava.[+]

En aquest capítol, el programa "Quèquicom" explica què és la síndrome compartimental i la distonia focal, dues malalties que afecten sobretot artistes i esportistes. Robert Schumann va deixar el piano i es va dedicar a compondre perquè la seva mà no responia a les ordres que li donava. Així es va convertir en un dels principals compositors romàntics del segle XIX. Això li pot passar a qualsevol persona que repeteixi un gest de precisió moltes vegades. Per arribar a fer les acrobàcies que fan al Cirque du Soleil cal assajar moltes vegades un mateix gest. "Quèquicom" assisteix als assajos i parla amb la fisioterapeuta del Cirque du Soleil per saber els tipus de lesions que pateixen. Aquestes lesions coincideixen amb les que poden tenir els músics que passen moltes hores tocant un instrument. Al CAR, els doctors Antoni Turmo i Jaume Rosset fan unes proves musculars a un pianista que ha hagut de deixar de tocar, ja que no pot suportar el mal que li fa l'avantbraç a l'hora de tocar les tecles. Durant la gravació del programa, el jove s'assabenta que pateix la síndrome compartimental. El programa també es desplaça fins a Terrassa, on hi ha l'únic centre d'Espanya especialitzat a curar la distonia focal. És una malaltia cerebral que es pot manifestar sempre que es repeteix un gest de precisió moltes vegades. La reportera Samantha Vall coneix un pianista que li passa el mateix que a Robert Schumann i també presencia una classe de recuperació, en aquest cas d'un cirurgià.[-]

Comentalo - 10 Visitas 

Froehlich, Hildegard C; Musumeci, Orlando; [traductor]

2011

Destinat al professorat de música. Partint de l'estudi d'aquelles qüestions sociològiques que influeixen sobre tota l'educació escolar, incideix en els conceptes d'ensenyament i aprenentatge musical. Així, a través d'aquest coneixement sociològic reflexiona sobre la selecció de materials, metodologies i estratègies per transmetre noves experiències i idees a l'alumnat.

Comentalo - 2 Visitas 

Edu3

2006

En aquest capítol "d'Històries d'òpera" els conductors del programa ens apropen a la figura i personalitat d'una gran diva: Maria Callas. El personatge de Maria Callas ha esdevingut un mite.El seu nom era el de Cecilia Sophia Anna Maria Kalogeropoulou, la seva figura va provocar passions i un seguit de controvèrsies al voltant de la seva figura.[+]

En aquest capítol "d'Històries d'òpera" els conductors del programa ens apropen a la figura i personalitat d'una gran diva: Maria Callas. El personatge de Maria Callas ha esdevingut un mite.El seu nom era el de Cecilia Sophia Anna Maria Kalogeropoulou, la seva figura va provocar passions i un seguit de controvèrsies al voltant de la seva figura.[+]

En aquest capítol "d'Històries d'òpera" els conductors del programa ens apropen a la figura i personalitat d'una gran diva: Maria Callas. El personatge de Maria Callas ha esdevingut un mite.El seu nom era el de Cecilia Sophia Anna Maria Kalogeropoulou, la seva figura va provocar passions i un seguit de controvèrsies al voltant de la seva figura.La seva vida va tenir un final tràgic que va desvetlla l'interès per aquest personatge. La Maria Callas tenia un sentit tràgic del cant, el seu to de veu tenia aquesta cadència melanconiosa amb un rerefons de tragèdia.La seva carrera es va desenvolupar al llarg de 18 anys. "Històries d'òpera" és una emissió d'una hora de durada, durant la qual els seus dos presentadors, el Marcel Gorgori i el Roger Alier, comenten a manera de tertúlia distesa i amistosa, cinc grans moments de la història de l'òpera. Cadascun d'aquests fragments operístics té les característiques estètiques, ideològiques i musicals representatives dels cinc grans corrents artístics que, a grans trets, es poden distingir en la història d'un espectacle que, aquest any 2007, ha complert 400 anys: L'òpera. Els cinc fragments triats són diferents en cada capítol, però sempre s'emmarquen en els cinc grans corrents artístics esmentats.[-]

Comentalo - Visitalo 

Edu3

2008

En Xavier Chavarria i el seu equip ens apropen a la música catalana i als protagonistes de la vida musical d'avui dia. Avui a vistes al Mar parlarem d'un música universal, un geni del violoncel. Un músic que va haver d'exiliar-se fugint de la dictadura, un músic que ha deixat el mestratge i l'empremta, Pau Casals.[+]

En Xavier Chavarria i el seu equip ens apropen a la música catalana i als protagonistes de la vida musical d'avui dia. Avui a vistes al Mar parlarem d'un música universal, un geni del violoncel. Un músic que va haver d'exiliar-se fugint de la dictadura, un músic que ha deixat el mestratge i l'empremta, Pau Casals.[+]

En Xavier Chavarria i el seu equip ens apropen a la música catalana i als protagonistes de la vida musical d'avui dia. Avui a vistes al Mar parlarem d'un música universal, un geni del violoncel. Un músic que va haver d'exiliar-se fugint de la dictadura, un músic que ha deixat el mestratge i l'empremta, Pau Casals. Un músic compromès, solidari i íntegre, una icona del segle XX. Pau Casals sempre va defensar la causa de Catalunya. En aquest capítol Núria Ballester conservadora del museu Pau Casals i Josep Maria Figueres professor d'Història de la UAB, ens apropen a la persona i al geni de Pau Casals en els moments de l'exili. Programa dedicat a repassar la Història de la Música dels Països Catalans, des dels inicis fins a l'actualitat. Una visió històrica i actual del nostre llegat musical.[-]

Comentalo - 24 Visitas 

Edu3

2008

Aquest capítol que forma part de la temporada dedicada als grans moments de l'òpera fa un repàs pels millors moments d'aquest gènere. El programa repassa a través d'una tertúlia distesa entre el crític i historiador de l'òpera Roger Alier, i el periodista Marcel Gorgori 5 fragments amb els que posa música als 5 corrents artístics de la Història de l'òpera: EL Barroc, El Rococó, El Classicisme, El Romanticisme i l'Òpera Contemporània.

Comentalo - 12 Visitas 

Edu3

2008

Aquest capítol que forma part de la temporada dedicada als grans moments de l'òpera fa un repàs pels millors moments d'aquest gènere. El programa repassa a través d'una tertúlia distesa entre el crític i historiador de l'òpera Roger Alier, i el periodista Marcel Gorgori 5 fragments amb els que posa música als 5 corrents artístics de la Història de l'òpera: EL Barroc, El Rococó, El Classicisme, El Romanticisme i l'Òpera Contemporània.