• inici
• ajuda
• identificació

Comenta'l - Visita'l 

Celsa Cortijo Pérez

2011

Durant la recerca hem constatat la importància d'ensenyar a fer lectura crítica i textos argumentatius a l'alumnat per tal d'abordar la temàtica variada de la programació de Ciències per al Món Contemporani, sempre orientada des de les dues vessants científica i social i molt influenciada pels mitjans de comunicació.[+]

Durant la recerca hem constatat la importància d'ensenyar a fer lectura crítica i textos argumentatius a l'alumnat per tal d'abordar la temàtica variada de la programació de Ciències per al Món Contemporani, sempre orientada des de les dues vessants científica i social i molt influenciada pels mitjans de comunicació.[+]

Durant la recerca hem constatat la importància d'ensenyar a fer lectura crítica i textos argumentatius a l'alumnat per tal d'abordar la temàtica variada de la programació de Ciències per al Món Contemporani, sempre orientada des de les dues vessants científica i social i molt influenciada pels mitjans de comunicació. L'objectiu és que l'alumnat s'adoni de la importància de identificar i justificar les raons fonamentades en proves i/o raons de tipus ètic i no en indicis, prejudicis i creences. Respectant i valorant críticament les opinions dels altres.[-]

Comenta'l - 96 Visites 

Miguel Santa Olalla Tovar i Daniel Primo Gorgoso

2011

L'alumne es converteix en membre del Comitè de Bioètica de l'Hospital Universitari Marqués de Valdecilla de Santander. Hi ha un metge, un advocat, un periodista i un expert en ètica. La feina consisteix en prendre decisions sobre els problemes bioètics que es plantegin.

Comenta'l - 14 Visites 

Barberà, Jaume;

2012

És un recull de les entrevistes més destacades del programa Singulars, de Jaume Barberà, per entendre millor el món que ens envolta. Entrevistes de persones que parlen del model econòmic actual i la crisi financera, la salut i el medi ambient, les desigualtats socials, la ciència o la religió.[+]

És un recull de les entrevistes més destacades del programa Singulars, de Jaume Barberà, per entendre millor el món que ens envolta. Entrevistes de persones que parlen del model econòmic actual i la crisi financera, la salut i el medi ambient, les desigualtats socials, la ciència o la religió.[+]

És un recull de les entrevistes més destacades del programa Singulars, de Jaume Barberà, per entendre millor el món que ens envolta. Entrevistes de persones que parlen del model econòmic actual i la crisi financera, la salut i el medi ambient, les desigualtats socials, la ciència o la religió. Agrupades en cinc capítols: Un món millor és possible, Qüestió de neurones, Visions de la crisi, Receptes per al cos i Per a la ment i vides singulars. Tot i així, la singularitat del llibre i la temàtica permet llegir cadascuna de les entrevistes de manera individual i sense seguir un ordre.[-]

Comenta'l - Visita'l 

Ferrés Prats, Joan; García Matilla, Agustin; Aguaded Gómez, J. Ignacio; [et al.]

2011

L'objectiu d'aquest estudi es mesurar el nivell de competència mediàtica de les persones –no dels professionals–, amb l'objectiu de certificar, si n'és el cas, la necessitat de l'educació mediàtica, i descobrir aquelles dimensiones que la caracteritzen i, així, incidir en les que en són més urgent.[+]

L'objectiu d'aquest estudi es mesurar el nivell de competència mediàtica de les persones –no dels professionals–, amb l'objectiu de certificar, si n'és el cas, la necessitat de l'educació mediàtica, i descobrir aquelles dimensiones que la caracteritzen i, així, incidir en les que en són més urgent.[+]

L'objectiu d'aquest estudi es mesurar el nivell de competència mediàtica de les persones –no dels professionals–, amb l'objectiu de certificar, si n'és el cas, la necessitat de l'educació mediàtica, i descobrir aquelles dimensiones que la caracteritzen i, així, incidir en les que en són més urgent. La literatura científica en aquest camp no recull experiències, ni investigacions rigoroses i sistemàtiques d'avaluació del grau de competència mediàtica. Així doncs aquesta investigació, pot ser considerada com un treball pioner que obre noves perspectives. Descriu el procés d'elaboració de les proves i de les mostres de població a les quals es passa la prova i acaba amb unes conclusions i propostes d'actuació.[-]

Comenta'l - 12 Visites 

Punset; Eduard; Fernández, Juan; [col·laborador]; Garcia, Núria; [traducció]

2012

L'autor desxifra les emocions de l'ésser humà a partir del que diu la ciència i del que confirmen l'experìencia i el testimoni de casos reals. L'emprempta de la infància, l'adolescència, els problemes d'aprenentatge, la por a morir, etc, són reptes de la vida de qualsevol persona tractats per personal del grup de Suport Psicològic Online i acompanyats de les reflexions d'Eduard Punset.

Comenta'l - 21 Visites 

Caparrós, David; Caño, Ana

2011

Proposta d'activitat per realitzar a l'aula per conèixer i aprofundir en l'àmbit de les bioenergies. S'ofereix informació general i es mostren algunes de les línies de recerca que pretenen aprofitar la matèria prima d'origen vegetal per a la producció d'energia.[+]

Proposta d'activitat per realitzar a l'aula per conèixer i aprofundir en l'àmbit de les bioenergies. S'ofereix informació general i es mostren algunes de les línies de recerca que pretenen aprofitar la matèria prima d'origen vegetal per a la producció d'energia.[+]

Proposta d'activitat per realitzar a l'aula per conèixer i aprofundir en l'àmbit de les bioenergies. S'ofereix informació general i es mostren algunes de les línies de recerca que pretenen aprofitar la matèria prima d'origen vegetal per a la producció d'energia. A partir de diferents aproximacions (científica, empresarial, social i artística) es pot aprofundir en el seu coneixement i en el plantejament dels reptes que suposen per a la societat.[-]

Comenta'l - 39 Visites 

Emili Ferreri

2009

L'aspecte més rellevant de la metodologia de simulació empresarial és aconseguir canviar de manera creïble per a l'alumnat i eficaç per al professorat els rols de professor i d'alumne, pels de cap i treballador.[+]

L'aspecte més rellevant de la metodologia de simulació empresarial és aconseguir canviar de manera creïble per a l'alumnat i eficaç per al professorat els rols de professor i d'alumne, pels de cap i treballador.[+]

L'aspecte més rellevant de la metodologia de simulació empresarial és aconseguir canviar de manera creïble per a l'alumnat i eficaç per al professorat els rols de professor i d'alumne, pels de cap i treballador. Així mentre que el professorat desenvolupa la seva tasca educativa, l'alumnat té la percepció que va a treballar en una empresa. Aquest canvi de rols comporta un important canvi d'actituds en l'alumnat i en el professorat. Aquesta metodologia es basa en simular situacions que es poden produir en un entorn laboral per beneficiar-nos dels aspectes formatius que s'hi generen. Aquesta experiència ha estat seleccionada en la modalitat de comunicació audiovisual al I Congrés de Pràctiques Educatives al Baix Llobregat. Aportació de la zona del SEZ BL 7, Martorell.[-]

Comenta'l - 232 Visites 

Edu3

2004

El Sol és una de les cent mil milions d'estrelles de la nostra galàxia, la Via Làctia. Està situat, i nosaltres també, a prop del pla de la Via Làctia, cap a una de les vores. La Via Làctia té un diàmetre d'uns cent mil anys-llum: o sigui, que la llum tarda uns cent mil anys d'anar d'un cantó a l'altre de la galàxia.[+]

El Sol és una de les cent mil milions d'estrelles de la nostra galàxia, la Via Làctia. Està situat, i nosaltres també, a prop del pla de la Via Làctia, cap a una de les vores. La Via Làctia té un diàmetre d'uns cent mil anys-llum: o sigui, que la llum tarda uns cent mil anys d'anar d'un cantó a l'altre de la galàxia.[+]

El Sol és una de les cent mil milions d'estrelles de la nostra galàxia, la Via Làctia. Està situat, i nosaltres també, a prop del pla de la Via Làctia, cap a una de les vores. La Via Làctia té un diàmetre d'uns cent mil anys-llum: o sigui, que la llum tarda uns cent mil anys d'anar d'un cantó a l'altre de la galàxia. La zona central és un gran bulb, gairebé esfèric, on es concentra la major part d'estrelles, gas i pols. La Via Làctia forma part del que es coneix com a Grup Local de galàxies, una mena de família de galàxies per proximitat. Actualment es coneixen 45 galàxies pertanyents al Grup Local. Són les nostres galàxies veïnes. La majoria són galàxies molt petites. Algunes es troben mig amagades darrere els núvols d'estrelles i de pols que hi ha en primer terme, a la nostra galàxia, i que ens en dificulten la visió. Per això, el nombre exacte de components del Grup Local no se sap. La galàxia més pròxima a la nostra és una galàxia nana, descoberta recentment. Està amagada darrere els núvols del centre. És una galàxia mig disgregada, que està sent absorbida per la nostra. A continuació, en proximitat hi ha dues galàxies, satèl·lits de la nostra, que es veuen des de l'hemisferi sud: els anomenats Núvols de Magalhaes, el Petit i el Gran. El núvol petit de Magalhaes està a uns 200 mil anys-llum; el gran a uns 180 mil. Són dues galàxies de forma irregular perquè la força de gravetat de la nostra, molt intensa, les ha desestructurat. La galàxia més important del Grup Local és la M 31, la galàxia d'Andròmeda, més gran que la nostra, i l'única visible a ull nu des de l'hemisferi nord. La galàxia d'Andròmeda es troba a uns 3 milions d'anys-llum. Té una forma espiral molt semblant a la de la Via Làctia. També té un bon nombre de galàxies satèl·lits: se'n coneixen 14. Una altra component del Grup Local és la M 33, a la constel·lació del Triangle, a 3 milions d'anys-llum. És espiral com la nostra. Podria ser una galàxia satèl·lit de la d'Andròmeda. La galàxia més llunyana de totes, dins del Grup Local, és una galàxia molt petita i disgregada, de forma el·líptica, descoberta fa poc a la constel·lació del Pegàs. Està a uns 6 milions d'anys-llum de la Terra. Més enllà, comença un altre barri de galàxies. L'Univers està constituït per milers de milions de galàxies que contenen, cadascuna, milers de milions d'estrelles. El Sol és una d'aquestes estrelles, i la Terra, un petit planeta que hi fa voltes. En un Univers tan grandiós, com podem no imaginar-nos l'existència d'altres mons com aquest? Nostra nau és una col·lecció de 150 episodis sobre els astres, l'espai i la seva exploració. Originalment, va ser un programa de televisió diari emès pel canal K3/33 de Televisió de Catalunya des d'octubre de 2001 fins a juny de 2002. Agrupats per temàtiques, els episodis de Nostra nau descriuen la Terra, la Lluna, el Sol, els planetes, les estrelles, les constel·lacions, les galàxies, etc. amb imatges provinents de l'observació i recreacions realitzades per ordinador d'acord amb els models astronòmics i els coneixements científics més moderns. Cada episodi convida a descobrir i a disfrutar l'espectacle de l'Univers; el conjunt d'episodis és una introducció variada i assequible a l'astronomia.[-]

Comenta'l - 109 Visites 

Edu3

2004

El planeta Urà i i el planeta Neptú són difícils de veure perquè són molt lluny. Per observar-los, cal ajudar-se d'algun instrument. Per trobar aquests dos planetes fonedissos, de vegades la Lluna, quan hi passa a prop, serveix de referència.[+]

El planeta Urà i i el planeta Neptú són difícils de veure perquè són molt lluny. Per observar-los, cal ajudar-se d'algun instrument. Per trobar aquests dos planetes fonedissos, de vegades la Lluna, quan hi passa a prop, serveix de referència.[+]

El planeta Urà i i el planeta Neptú són difícils de veure perquè són molt lluny. Per observar-los, cal ajudar-se d'algun instrument. Per trobar aquests dos planetes fonedissos, de vegades la Lluna, quan hi passa a prop, serveix de referència. Per veure Urà cal fer servir, com a mínim, uns binocles. Per veure Neptú, més feble, es necessita un telescopi. Urà presenta un color verdós a causa de la presència de metà a l'alta atmosfera. Amb un telescopi es poden distingir els cinc satèl·lits principals que té: Miranda, Ariel, Umbriel, Titània i Oberó. Neptú es troba a 4.400 milions de quilòmetres de la Terra, més lluny que Urà. Neptú té dos satèl·lits importants, Tritó i Nereida. Tritó té una òrbita singularment inclinada. L'òrbita de Nereida és més plana, però anormalment excèntrica. Els satèl·lits d'Urà i de Neptú es comporten de maneres anòmales amb relació als altres satèl·lits i al sistema planetari en general. Hi ha dos casos particularment insòlits: Miranda i Tritó. Miranda, el més petit dels satèl·lits principals d'Urà, intriga especialment als astrònoms. Les imatges de la Voyager-2, de1989, van mostrar uns cràters produïts per impactes, com és comú en tots els satèl·lits, però, a més, van mostrar unes estructures que fracturen el terreny de manera sorprenent. Aquestes formacions geològiques són inexplicables: cap impacte, ni cap convulsió interna, poden deixar unes empremtes com aquestes. No es coneix cap lloc amb una superfície tan turmentada. Tritó, el satèl·lit més gran de Neptú, també té una superfície estranya. La cara que mira al planeta té una geologia ben diferent amb relació a l'altra cara. El més sorprenent de Tritó va ser descobert a les zones fosques d'aquestes imatges enviades per la Voyager-2. Es tracta d'estructures originades per guèisers, per erupcions de nitrogen líquid que, emergint des del subsòl, s'eleven uns quants quilòmetres sobre la superfície. El nitrogen passa, instantàniament, a un estat gasós, i allibera una pols obscur[...][-]

Comenta'l - 155 Visites 

Edu3

2004

Copèrnic, Brahe, Kepler i Galileu. Aquests quatre savis van establir els principis sobre els quals es fonamenta l'astronomia moderna. Després d'ells vindria el més genial de tots: Newton. Quan Nicolau Copèrnic, el 1543, va afirmar de manera convincent que tots els planetes giren al voltant del Sol -i no al voltant de la Terra- s'inicià la Nova Astronomia.[+]

Copèrnic, Brahe, Kepler i Galileu. Aquests quatre savis van establir els principis sobre els quals es fonamenta l'astronomia moderna. Després d'ells vindria el més genial de tots: Newton. Quan Nicolau Copèrnic, el 1543, va afirmar de manera convincent que tots els planetes giren al voltant del Sol -i no al voltant de la Terra- s'inicià la Nova Astronomia.[+]

Copèrnic, Brahe, Kepler i Galileu. Aquests quatre savis van establir els principis sobre els quals es fonamenta l'astronomia moderna. Després d'ells vindria el més genial de tots: Newton. Quan Nicolau Copèrnic, el 1543, va afirmar de manera convincent que tots els planetes giren al voltant del Sol -i no al voltant de la Terra- s'inicià la Nova Astronomia. Poc després, Ticho Brahe, des del seu observatori, va mesurar amb molta precisió els moviments dels planetes. Al començament del segle XVII, Johannes Kepler va trobar les lleis per les quals es regeixen les òrbites planetàries. Simultàniament, Galileu Galilei comprovava els moviments dels planetes i dels satèl·lits amb el telescopi que va contribuir a desenvolupar. Les observacions i els estudis d'aquests quatre grans astrònoms van servir perquè, a continuació, Isaac Newton revolucionés el món de l'astronomia i de la ciència. El mateix any que moria Galileu, el 1642, naixia Isaac Newton. Des de molt petit, Newton es va interessar per la mecànica, el càlcul i l'òptica. Entre altres treballs, Newton va experimentar amb la llum. Analitzant el fenomen de la refracció, va provar que els colors que es produeixen a través d'un prisma són colors presents dins de la mateixa llum. Aquesta experiència és el fonament de l'espectrografia, una tècnica d'observació molt important en l'astronomia moderna En observar com queia una poma a terra, diu la llegenda, Newton va plantejar-se si la força que fa caure els objectes podria ser la mateixa força que fa moure la Lluna i els planetes. La idea era molt agosarada perquè, d'acord amb les idees aristotèliques que prevalien en aquella època, els fenòmens de la Terra no podien obeir a les mateixes lleis que regien els planetes. Newton va treballar més de 15 anys fins que va aconseguir provar matemàticament aquesta idea. El resultat va ser la llei de la gravitació universal, una llei que explica la caiguda d'una poma a terra i, amb la mateixa senzillesa, les òrbites el·líptiques del planetes determinades per Kepler uns anys abans. Aquesta llei permet calcular el valor de la força que atrau qualsevol parella de cossos: proporcional a les masses i inversament proporcional al quadrat de la distància que els separa. Newton era un home molt esquerp i poc donat a expressar-se i a difondre els seus treballs. Si no arriba a ser per l'astrònom Edmund Halley, potser mai no s'hauria conegut la seva brillant teoria. Halley, un dels escassos amics que va tenir Newton al llarg de la seva isolada vida, el va convèncer que publiqués els seus descobriments. Conegut comunament com Principia Mathematica, el transcendental llibre va aparèixer, per fi, el 1687. Partint d'una sèrie de càlculs sobre la inèrcia i el moviment del cossos, Newton dedueix la força gravitatòria que uneix la Terra i la Lluna. La genialitat de Newton va ser considerar que aquesta força afecta de la mateixa manera els planetes, els cossos terrestres, i tots els cossos de l'Univers. El model de Newton era molt més simple i molt més elegant que qualsevol dels inventats des de l'època dels grecs. D'aquesta manera, el llibre Principia Mathematica de Newton és considerat el treball científic més important de tots els temps. Nostra nau és una col·lecció de 150 episodis sobre els astres, l'espai i la seva exploració. Originalment, va ser un programa de televisió diari emès pel canal K3/33 de Televisió de Catalunya des d'octubre de 2001 fins a juny de 2002. Agrupats per temàtiques, els episodis de Nostra nau descriuen la Terra, la Lluna, el Sol, els planetes, les estrelles, les constel·lacions, les galàxies, etc. amb imatges provinents de l'observació i recreacions realitzades per ordinador d'acord amb els models astronòmics i els coneixements científics més moderns. Cada episodi convida a descobrir i a disfrutar l'espectacle de l'Univers; el conjunt d'episodis és una introducció variada i assequible a l'astronomia.[-]