• inici
• ajuda
• identificació

Comenta'l - 17 Visites 

Secretaria de Política Lingüística

2013

Rica de mil anys d’història i un important patrimoni textual, la literatura occitana és un cas ben remarcable de tradició que ha aconseguit de constituir-se com a resultat de múltiples represes, dels trobadors als autors barrocs i de Mistral a les últimes generacions, malgat la discontinuïtat, la marginalitat i els severs condicionants socioculturals que l’afeixuguen de l’Edat Mitjana ençà.[+]

Rica de mil anys d’història i un important patrimoni textual, la literatura occitana és un cas ben remarcable de tradició que ha aconseguit de constituir-se com a resultat de múltiples represes, dels trobadors als autors barrocs i de Mistral a les últimes generacions, malgat la discontinuïtat, la marginalitat i els severs condicionants socioculturals que l’afeixuguen de l’Edat Mitjana ençà.[+]

Rica de mil anys d’història i un important patrimoni textual, la literatura occitana és un cas ben remarcable de tradició que ha aconseguit de constituir-se com a resultat de múltiples represes, dels trobadors als autors barrocs i de Mistral a les últimes generacions, malgat la discontinuïtat, la marginalitat i els severs condicionants socioculturals que l’afeixuguen de l’Edat Mitjana ençà. Per aquesta tradició, que en els seus cims s’equipara amb les literatures institucionalitzades, i per la llengua que n’és l’alè, força catalans s’hi han interessat tot dedicant els seus esforços a estudiar-la (de Milà i Fontanals o Martí de Riquer a Joan Coromines i Xavier Lamuela), a difondre-la com a traductors (Jacint Verdaguer, Josep Soler i Miquel, Mª Antònia Salvà, Guillem Colom, Xavier Fàbregas, Joan Sales, Artur Quintana, Àlex Susanna…), com a propagandistes (J. V. Foix, Mª Aurèlia Capmany, Jordi Ventura) o, més puntualment, solidaritzant-s’hi, com Joan Maragall, Carles Riba, Josep Carner o Joan Triadú. D’altres, encara, com Pompeu Fabra o Josep-Sebastià Pons, hi exerciren un estimulant mestratge, o col·laboraren ardidament en el seu procés de modernització, com Josep Carbonell i Gener. És evident, per tant, que malgrat la migradesa de plataformes i iniciatives, la dispersió editorial o el desconeixement públic, interès renovat entre nosaltres per aquesta tradició germana i la seva llengua, oficial a Catalunya i pròpia a l’Aran, és una baula més d’una llarga cadena.[-]

Comenta'l - 7 Visites 

Institut d'Estudis Aranesos

2005

Número 2 de la sèrie de 4 números de quaderns elaborats pel Departament de Lingüística del Consell General d'Aran, que tenen la finalitat de posar en mans de qui vulgui aprendre la llengua aranesa, un conjunt de normes i apunts esquemàtics que poden ser llegits de forma que es millori el nivell morfològic, sintàctic, lexicogràfic i fraseològic en la llengua aranesa.

Comenta'l - 3 Visites 

Institut d'Estudis Aranesos

2009

Número 4 de la sèrie de 4 números de quaderns elaborats pel Departament de Lingüística del Consell General d'Aran, que tenen la finalitat de posar en mans de qui vulgui aprendre la llengua aranesa, un conjunt de normes i apunts esquemàtics que poden ser llegits de forma que es millori el nivell morfològic, sintàctic, lexicogràfic i fraseològic en la llengua aranesa.

Comenta'l - 4 Visites 

Institut d'Estudis Aranesos

2003

Número 1 de la sèrie de 4 números de quaderns elaborats pel Departament de Lingüística del Consell General d'Aran, que tenen la finalitat de posar en mans de qui vulgui aprendre la llengua aranesa, un conjunt de normes i apunts esquemàtics que poden ser llegits de forma que es millori el nivell morfològic, sintàctic, lexicogràfic i fraseològic en la llengua aranesa.

Comenta'l - 1 Visita 

Institut d'Estudis Aranesos

2005

Número 3 de la sèrie de 4 números de quaderns elaborats pel Departament de Lingüística del Consell General d'Aran, que tenen la finalitat de posar en mans de qui vulgui aprendre la llengua aranesa, un conjunt de normes i apunts esquemàtics que poden ser llegits de forma que es millori el nivell morfològic, sintàctic, lexicogràfic i fraseològic en la llengua aranesa.

Comenta'l - 1 Visita 

Escala, Tòni

2009

Aquest és el primer número de la Col·lecció de Literatura Juvenil del Consell General d'Aran, adreçada a joves a partir de 12 anys. En aquest conte s'entra en un món fantàstic on es viuen grans aventures.

Comenta'l - 2 Visites 

Rodoreda, Mercè; Ané, Manuela [Traducció]

2009

Traducció de l'obra "La plaça del diamant" a l'occità de la Vall d'Aran. És una novel·la psicològica de l'escriptora Mercè Rodoreda. Ha estat considerada per la crítica com la seva obra principal. La novel·la s'ha convertit en un clàssic de la literatura catalana de postguerra.[+]

Traducció de l'obra "La plaça del diamant" a l'occità de la Vall d'Aran. És una novel·la psicològica de l'escriptora Mercè Rodoreda. Ha estat considerada per la crítica com la seva obra principal. La novel·la s'ha convertit en un clàssic de la literatura catalana de postguerra.[+]

Traducció de l'obra "La plaça del diamant" a l'occità de la Vall d'Aran. És una novel·la psicològica de l'escriptora Mercè Rodoreda. Ha estat considerada per la crítica com la seva obra principal. La novel·la s'ha convertit en un clàssic de la literatura catalana de postguerra. Publicada per primer cop l'any 1962, ha estat traduïda a més de trenta idiomes. Es centra en el personatge de la Natàlia, la Colometa, una dona jove que en representa moltes d'altres a qui va tocar viure un període de la història especialment cruel. Com moltes dones de l'època, veurà anar-se'n i morir els seus estimats, passarà gana i tindrà dificultats per tirar endavant els fills.[-]

Comenta'l - 37 Visites 

Edu3

2008

"Caçadors de paraules" visita la Vall d'Aran per esbrinar què és exactament l'aranès, quanta gent el parla i quin és el seu nivell d'ús al carrer. La Vall d'Aran és un petit territori pirinenc, de poc més de 8.[+]

"Caçadors de paraules" visita la Vall d'Aran per esbrinar què és exactament l'aranès, quanta gent el parla i quin és el seu nivell d'ús al carrer. La Vall d'Aran és un petit territori pirinenc, de poc més de 8.[+]

"Caçadors de paraules" visita la Vall d'Aran per esbrinar què és exactament l'aranès, quanta gent el parla i quin és el seu nivell d'ús al carrer. La Vall d'Aran és un petit territori pirinenc, de poc més de 8.000 habitants, amb un règim especial d'autogovern i una llengua pròpia, l'aranès, que, segons l'Estatut, és cooficial a tot Catalunya. L'aranès és una variant del dialecte gascó de la llengua occitana. Es calcula que a la Vall d'Aran el parlen unes 5.000 persones. El presentador del programa, Roger de Gràcia, no parla aranès, però durant uns dies recorre la vall i s'esforça per aprendre'n. Comença amb els més petits, a l'escola d'Arties, on aprèn a comptar: "un", "dus", "tres", "quate", "cinc", "sies", "sèt", "ueit", "nau", "dètz", "onze" i "dotze". Els nens de l'escola també li ensenyen el nom d'alguns colors: "iranja", "auriò", "blu" i "marron". A Vielha, el presentador visita la seu del Conselh Generau, el govern de la Vall d'Aran. Allà parla amb el síndic d'Aran, Francesc Boya, sobre l'origen d'aquesta institució i sobre diversos aspectes relacionats amb l'aranès. La parada següent és al supermercat, on el presentador compra algunes coses: "arradim", "tavelha", "peberòt vermelh", "cojardet", "escara" i "truha". En Roger també s'atreveix a jugar a hoquei sobre gel al Palai de Gèu, on aprèn mots com "ueu", "johl", "estacar" o "garròt". Amb Aitor Carrera, professor d'occità de la UdL i autor de la "Gramatica aranesa", visita Bausen, al Baix Aran, per sentir parlar Marcel Medan. També passen la frontera cap a França per sentir parlar occità a la població de Melles. A França, per referir-se a l'occità de manera despectiva fan servir el mot "patuès". Finalment, en Roger escolta la música tradicional del grup Bramatopin, integrat, entre d'altres, pel mateix síndic d'Aran i per la seva cap de Cultura i Política Lingüística. Amb ells, coneix el nom d'alguns instruments: "caramèra" i "boha gascona". Al diccionari, es busca el significat i l'origen dels mots "occità" i Aran. A la secció "Endevina d'on són", hi intervenen dos homes de l'illa de Tabarca, a l'Alacantí, l'única illa habitada del País Valencià que va ser repoblada al segle XVIII per famílies de pescadors genovesos. Durant el programa també es recorden diferents maneres de referir-se al mot "vegada": "cop", "pic", "camí" o "volta".[-]

Comenta'l - Visita'l 

Diversos autors

2001

Recull de les obres premiades a la X edició del Premi Literari Mn. Condò Sambeat, organitzat pel Conselh Generau d'Aran.

Comenta'l - 3 Visites 

Jaquet Solé, Noemí

2012

Tres germans, després de que el seu pare els hi mostrés el secret del tresor de les Muntanyes de Nargüic abans de morir, emprenen una aventura per trobar el tresor que està maleït. El conte està explicat en format de diari personal, i hi apareixen les penes, les alegries i les aventures dels tres germans durant la recerca del tresor que els farà feliços tota la resta de la seva vida.