• inici
• ajuda
• identificació

Comenta'l - 37 Visites 

Edu3

2008

"Caçadors de paraules" visita la Vall d'Aran per esbrinar què és exactament l'aranès, quanta gent el parla i quin és el seu nivell d'ús al carrer. La Vall d'Aran és un petit territori pirinenc, de poc més de 8.[+]

"Caçadors de paraules" visita la Vall d'Aran per esbrinar què és exactament l'aranès, quanta gent el parla i quin és el seu nivell d'ús al carrer. La Vall d'Aran és un petit territori pirinenc, de poc més de 8.[+]

"Caçadors de paraules" visita la Vall d'Aran per esbrinar què és exactament l'aranès, quanta gent el parla i quin és el seu nivell d'ús al carrer. La Vall d'Aran és un petit territori pirinenc, de poc més de 8.000 habitants, amb un règim especial d'autogovern i una llengua pròpia, l'aranès, que, segons l'Estatut, és cooficial a tot Catalunya. L'aranès és una variant del dialecte gascó de la llengua occitana. Es calcula que a la Vall d'Aran el parlen unes 5.000 persones. El presentador del programa, Roger de Gràcia, no parla aranès, però durant uns dies recorre la vall i s'esforça per aprendre'n. Comença amb els més petits, a l'escola d'Arties, on aprèn a comptar: "un", "dus", "tres", "quate", "cinc", "sies", "sèt", "ueit", "nau", "dètz", "onze" i "dotze". Els nens de l'escola també li ensenyen el nom d'alguns colors: "iranja", "auriò", "blu" i "marron". A Vielha, el presentador visita la seu del Conselh Generau, el govern de la Vall d'Aran. Allà parla amb el síndic d'Aran, Francesc Boya, sobre l'origen d'aquesta institució i sobre diversos aspectes relacionats amb l'aranès. La parada següent és al supermercat, on el presentador compra algunes coses: "arradim", "tavelha", "peberòt vermelh", "cojardet", "escara" i "truha". En Roger també s'atreveix a jugar a hoquei sobre gel al Palai de Gèu, on aprèn mots com "ueu", "johl", "estacar" o "garròt". Amb Aitor Carrera, professor d'occità de la UdL i autor de la "Gramatica aranesa", visita Bausen, al Baix Aran, per sentir parlar Marcel Medan. També passen la frontera cap a França per sentir parlar occità a la població de Melles. A França, per referir-se a l'occità de manera despectiva fan servir el mot "patuès". Finalment, en Roger escolta la música tradicional del grup Bramatopin, integrat, entre d'altres, pel mateix síndic d'Aran i per la seva cap de Cultura i Política Lingüística. Amb ells, coneix el nom d'alguns instruments: "caramèra" i "boha gascona". Al diccionari, es busca el significat i l'origen dels mots "occità" i Aran. A la secció "Endevina d'on són", hi intervenen dos homes de l'illa de Tabarca, a l'Alacantí, l'única illa habitada del País Valencià que va ser repoblada al segle XVIII per famílies de pescadors genovesos. Durant el programa també es recorden diferents maneres de referir-se al mot "vegada": "cop", "pic", "camí" o "volta".[-]

Comenta'l - 36 Visites 

Edu3

2008

En aquesta ocasió, "Caçadors de paraules" recorre bona part del Pirineu Occidental per descobrir si hi ha un parlar propi de les valls de muntanya. El presentador del programa, Roger de Gràcia, comença el viatge acompanyant un pastor i el seu ramat de vaques, que travessen el túnel de Vielha durant la transhumància.[+]

En aquesta ocasió, "Caçadors de paraules" recorre bona part del Pirineu Occidental per descobrir si hi ha un parlar propi de les valls de muntanya. El presentador del programa, Roger de Gràcia, comença el viatge acompanyant un pastor i el seu ramat de vaques, que travessen el túnel de Vielha durant la transhumància.[+]

En aquesta ocasió, "Caçadors de paraules" recorre bona part del Pirineu Occidental per descobrir si hi ha un parlar propi de les valls de muntanya. El presentador del programa, Roger de Gràcia, comença el viatge acompanyant un pastor i el seu ramat de vaques, que travessen el túnel de Vielha durant la transhumància. Amb ell aprèn la paraula "xiulit". També visita la Fira de la Girella del Pont de Suert per tastar aquest típic embotit i sentir els deixos i els accents de la llengua de l'Alta Ribagorça. Allà caça paraules com ara "tripes", "cap", "freixura", "cansalada entreviada", "roia" i "cruc". A Sort, al Pallars Sobirà, el presentador s'endinsa en un obrador de formatges, on sent paraules com ara "quallar", "quall", "quallada", "enzim", "remugant", "esbricolar", "xerigot", "fong" o "tupí". Roger de Gràcia també parla amb Jordi Abella, director de l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu, sobre les expectatives d'aquests territoris que, en els darrers anys, han vist com canviava la seva situació gràcies al turisme rural, als productes culturals i a la recuperació del patrimoni. Tot seguit, el presentador acompanya un guarda veterà a descobrir les meravelles del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Amb ell caça paraules com ara "fortiu", "jabalins", "faïna", "teixó", "llebre", "isard", "ginebro", "toxt", "reig", "mossec", "engullir", "craba" o "garbar-se". Finalment, el presentador arriba a Andorra, el "país dels Pirineus". A la Casa de la Vall, a Andorra la Vella, l'historiador Francesc Rodríguez li explica l'organització política del país, amb paraules com ara "conseller general", "escó", "parròquia", "copríncep" i "coprincipat". A la Massana, una dona gran li parla de "cavar", "totxo", "buscall", "esquissos", "matxo", "mula" i "equa". Al diccionari, es busca l'origen etimològic del mot "formatge" i s'explica com se l'anomena en altres idiomes. També es comenten alguns dels andorranismes que s'han incorporat als diccionaris, és a dir, paraules pròpies d'Andorra o d'altres que es fan servir de manera diferent a altres llocs. En són un exemple: "arrest" (acord), "averia" (impost), "batlle" (jutge), "cot" (multa), "foc i lloc" (contribució), "manador" (pregoner), "nunci" (conserge) o "padral" (registre d'animals). A la secció "Endevina d'on son" hi participen dos homes de Benicarló, al Baix Maestrat.[-]

Comenta'l - 328 Visites 

Edu3

2008

Videotutorial sobre la Prestatgeria digital de la XTEC, un recurs ofert als centres docents que els permet crear llibres virtuals amb continguts diversos i per a diferents finalitats.

Comenta'l - 17 Visites 

Edu3

2008

La Vall d'Aran té un 22 % de població estrangera. "Tot un món" mostra com treballa una associació que facilita la integració dels immigrants nouvinguts. Fa quatre anys que Mohammed Boudjemma i Nora Muntañola viuen a Vielha.[+]

La Vall d'Aran té un 22 % de població estrangera. "Tot un món" mostra com treballa una associació que facilita la integració dels immigrants nouvinguts. Fa quatre anys que Mohammed Boudjemma i Nora Muntañola viuen a Vielha.[+]

La Vall d'Aran té un 22 % de població estrangera. "Tot un món" mostra com treballa una associació que facilita la integració dels immigrants nouvinguts. Fa quatre anys que Mohammed Boudjemma i Nora Muntañola viuen a Vielha. En Mohammed va arribar a la Vall d'Aran després de passar uns quants anys a França, on havia emigrat des d'Algèria. La Nora, barcelonina de naixement, és la coordinadora de l'associació Espaci Entath Ciutadan en Aran, on en Mohammed col·labora com a mediador. En aquesta entitat tots dos treballen per l'acollida i la integració dels immigrants nouvinguts a la Vall d'Aran. Tant la Nora com en Mohammed, que se sent plenament aranès, plantegen la importància que té, per a les persones que trien la vall per viure, aprendre l'aranès i compartir espais amb la resta de la ciutadania.[-]

Comenta'l - 20 Visites 

Edu3

1998

"Catalunya des de l'aire" recorre en helicòpter la comarca de l'Alta Ribagorça, la menys poblada de Catalunya, i la Vall d'Aran, encarada a l'Atlàntic. L'Alta Ribagorça La base econòmica tradicional de l'Alta Ribagorça ha estat la ramaderia i l'explotació forestal.[+]

"Catalunya des de l'aire" recorre en helicòpter la comarca de l'Alta Ribagorça, la menys poblada de Catalunya, i la Vall d'Aran, encarada a l'Atlàntic. L'Alta Ribagorça La base econòmica tradicional de l'Alta Ribagorça ha estat la ramaderia i l'explotació forestal.[+]

"Catalunya des de l'aire" recorre en helicòpter la comarca de l'Alta Ribagorça, la menys poblada de Catalunya, i la Vall d'Aran, encarada a l'Atlàntic. L'Alta Ribagorça La base econòmica tradicional de l'Alta Ribagorça ha estat la ramaderia i l'explotació forestal. L'aprofitament hidroelèctric i el desenvolupament turístic, però, han obert la comarca a l'exterior i n'han millorat les comunicacions. L'Alta Ribagorça s'estén a l'esquerra de la Noguera Ribagorçana, des que l'any 1321 la Ribagorça es va partir entre Catalunya i Aragó. El recorregut per la comarca comença a la serra de Sant Gervàs i continua per Viu de Llevata. La capital de la comarca és el Pont de Suert. Més endavant trobem poblacions com Vilaller i la Noguera de Tor. També els pobles de la vall de Boí, amb les seves destacades esglésies romàniques: Barruera, Durro, Cóll, Taüll, Boí i Erill la Vall. El programa també mostra les pistes d'esquí de Boí Taüll, la població de Caldes de Boí, famosa per les seves aigües des de l'època romana, l'estany de Cavallers, l'estany de la Llebreta i el cim del Montardo. La Vall d'Aran La comarca de la Vall d'Aran s'ha convertit en un destacat indret turístic i en un centre molt important per a la pràctica dels esports d'hivern. La Vall d'Aran té una llengua pròpia derivada del gascó, l'aranès. L'any 1381, va quedar definitivament lligada a Catalunya, conservant l'autonomia jurídica i administrativa. L'itinerari s'inicia al port de la Bonaigua i continua per Montgarri, on hi ha el santuari de la Mare de Déu de Montgarri, patrona de la Vall d'Aran. Després de recórrer la serra de Bandolers i el pla de Beret, s'arriba a Vaquèira, amb una famosa estació d'esquí. La ruta continua per Tredòs, Bagergue, Unha, Salardú, la capital del municipi de Naut Aran, Arties, Garòs, Casarilh, Escunhau i Betren. El túnel de Vielha, inaugurat l'any 1948, va comportar un important impuls per a la comarca. De Vielha, la capital, cal destacar l'església de Sant...[-]

Comenta'l - 3 Visites 

Edu3

2004

Aquest capítol de "Viure Catalunya" està dedicat a Les, a la Vall d'Aran. Aquesta vila manté moltes tradicions i costums, com ara les festes del solstici d'estiu o les cançons i danses occitanes i araneses.[+]

Aquest capítol de "Viure Catalunya" està dedicat a Les, a la Vall d'Aran. Aquesta vila manté moltes tradicions i costums, com ara les festes del solstici d'estiu o les cançons i danses occitanes i araneses.[+]

Aquest capítol de "Viure Catalunya" està dedicat a Les, a la Vall d'Aran. Aquesta vila manté moltes tradicions i costums, com ara les festes del solstici d'estiu o les cançons i danses occitanes i araneses. El poble de Les el travessa el riu Garona i es troba molt a prop de la frontera amb França, a només tres quilòmetres. Tradicionalment, ha viscut de la cria de bestiar, dels conreus i de la fusta. Durant el seu recorregut, el presentador del programa, Enric Nogueras, s'atura a la plaça deth Haro. Allà hi ha un tronc buit per dins que els veïns han baixat de les muntanyes perquè s'assequi. Durant les festes de Sant Joan el tronc es crema i diu la llegenda que les seves cendres s'escampaven pels camps perquè donessin una bona collita. La proximitat amb França dinamitza el turisme i el comerç. L'Enric visita una botiga on els visitants francesos compren, bàsicament, licors. Després es desplaça fins a una piscifactoria dedicada a la cria d'esturions, l'única que hi ha a Catalunya. S'ha aconseguit reproduir-hi les condicions de vida d'aquests peixos prehistòrics i així s'obté una gran producció de caviar. També assisteix a una classe que fa una membre del grup Es Corbilhuèrs a un grup de nens i nenes, que aprenen a ballar una dansa aranesa. Aquesta entitat cultural treballa per recuperar instruments, cançons i danses occitanes i araneses. També organitza la Trobada d'Acordionistes del Pirineu. Finalment, l'Enric parla amb dos integrants d'aquest grup sobre la Festa deth Haro: la crema del tronc, la crema de les "halhes" i el tast de vi calent, preparat amb vi, rom, sucre, pell de taronja i llimona i figues i raïm sec.[-]

Comenta'l - Visita'l 

Edu3

2006

Eth programa "Es Pirenèus der aire estant" subervòle, en aguest capítol, eth Parc Naturau deth Naut Pirenèu, eth Parc Nacionau d¿Aigüestortes e Estany de Sant Maurici, era val de Cardòs, era val d¿Àneu, era val Farrera, era Val d¿Aran, era val Fosca e era val de Boí.[+]

Eth programa "Es Pirenèus der aire estant" subervòle, en aguest capítol, eth Parc Naturau deth Naut Pirenèu, eth Parc Nacionau d¿Aigüestortes e Estany de Sant Maurici, era val de Cardòs, era val d¿Àneu, era val Farrera, era Val d¿Aran, era val Fosca e era val de Boí.[+]

Eth programa "Es Pirenèus der aire estant" subervòle, en aguest capítol, eth Parc Naturau deth Naut Pirenèu, eth Parc Nacionau d¿Aigüestortes e Estany de Sant Maurici, era val de Cardòs, era val d¿Àneu, era val Farrera, era Val d¿Aran, era val Fosca e era val de Boí. Ena Val d¿Aran e enes Pallars, es vals s¿escampilhen en tot formar armoniosi circs qu¿exteriorizen era sua intensa vida a trauès deth rebat des sòns lacs. Ne trapam mès de tres cents: es uns demoren espenjoladi ath cant des soms, en tot que d¿auti semblen ajaçadi a tocar des verdi peisheus. Era lum des tucs embeline tot eth paisatge, qu¿a ua beresa indescriptibla. Eth recorrut aerian comence ena Seu d¿Urgell, un des grani caps-lòcs des Pirenèus, junhença des arrius Segre e Valira, ja documentadi pes romans e un important centre comerciau, economic e gleisèr de dempús era edat mieja. De tira se seguís peth pantan de Talarn, en conquèst de Tremp; era Pobla de Segur; eth carís de Collegats; Gerri de la Sal, tamb eth monastèri de Santa Maria de Gerri e es salies; Sort; Rialp; era Torreta de l¿Orri, de 2.435 mètres; es pistes d¿esquí de Port-Ainé; Sant Joan de l¿Erm e mantues poblacions dera val Farrera. Er an 2003 se creèc eth Parc Nacionau deth Naut Pirenèu, que, tamb setanta mil ectares, ei eth mès espandit de Catalonha. I subergés era Pica d¿Estats, de 3.143 mètres. Era tradicion ditz que mossen Cinto Verdaguer siguec eth prumèr en hèr aguest tuc, er an 1883. D¿auti tucs vesins son eth Monteixo, de 2.905 mètres; eth Montcalm, de 3.077, e eth tuc de Cercastan, de 2.853. Ath cant i é eth lac de Cercastan, eth mès gran des Pirenèus. Er itinerari seguís per Tavescan, ena cabeçada dera val de Cardós; Esterri de Cardós; Tírvia; Llavorsí e era val d¿Àneu, tamb parçans coma Son, a on eth romanic conviu amassa tamb eth modèrn centre d¿estudi e interpretacion deth paisatge des Planes de Son; Esterri d¿Àneu; eth auedau de Valéncia d¿Àneu, era estenuda d¿auets mès grana dera peninsula Iberica,...[-]