• inici
• ajuda
• identificació

Comenta'l - 6 Visites 

Edu3

2004

En Guàrdia! tractarà durant una hora setmanal aquells fets de la Història de Catalunya més lligats amb l'aventura, amb l'acció, amb l'emoció. Conduït per Enric Calpena i en companyia del professor d'Història Contemporània de la UAB, Oriol Junqueras, En Guàrdia! convidarà cada setmana un coneixedor de la matèria que es tracti, ja sigui des d'una vessant històrica o bé des d'un punt de vista més lúdic i aventurer.[+]

En Guàrdia! tractarà durant una hora setmanal aquells fets de la Història de Catalunya més lligats amb l'aventura, amb l'acció, amb l'emoció. Conduït per Enric Calpena i en companyia del professor d'Història Contemporània de la UAB, Oriol Junqueras, En Guàrdia! convidarà cada setmana un coneixedor de la matèria que es tracti, ja sigui des d'una vessant històrica o bé des d'un punt de vista més lúdic i aventurer.[+]

En Guàrdia! tractarà durant una hora setmanal aquells fets de la Història de Catalunya més lligats amb l'aventura, amb l'acció, amb l'emoció. Conduït per Enric Calpena i en companyia del professor d'Història Contemporània de la UAB, Oriol Junqueras, En Guàrdia! convidarà cada setmana un coneixedor de la matèria que es tracti, ja sigui des d'una vessant històrica o bé des d'un punt de vista més lúdic i aventurer. En aquest capítol s'explica com fou l'exili després de la guerra civil a partir de l'any 1939.[-]

Comenta'l - Visita'l 

Edu3

2006

El 30 de setembre de 1938, França, Gran Bretanya, l'Alemanya nazi i l'Itàlia de Musolini signen el pacte de Múnic. Amb aquest pacte es trenquen les esperances de la República de guanyar la guerra i d'aguantar fins a l'inici de la segona guerra mundial, que tindria lloc un any més tard.[+]

El 30 de setembre de 1938, França, Gran Bretanya, l'Alemanya nazi i l'Itàlia de Musolini signen el pacte de Múnic. Amb aquest pacte es trenquen les esperances de la República de guanyar la guerra i d'aguantar fins a l'inici de la segona guerra mundial, que tindria lloc un any més tard.[+]

El 30 de setembre de 1938, França, Gran Bretanya, l'Alemanya nazi i l'Itàlia de Musolini signen el pacte de Múnic. Amb aquest pacte es trenquen les esperances de la República de guanyar la guerra i d'aguantar fins a l'inici de la segona guerra mundial, que tindria lloc un any més tard. Si la República hagués guanyat la guerra, segurament, hagués participat amb els aliats a la segona guerra mundial i hagués estat un país democràtic 40 anys abans. En aquest capítol se'ns explica el final de la guerra civil espanyola i les repercussions que tindrà per Catalunya. Una de les novetats de la temporada. "Què hauria passat si...?" Les ucronies ens permetran explorar determinats fets -històrics o del futur- des d'una òptica totalment diferent.[-]

Comenta'l - 6 Visites 

Edu3

2008

En aquesta edició del programa "(S)avis", la periodista Mònica Terribas entrevista l'historiador, advocat i polític Josep Benet. L'historiador, advocat i polític Josep Benet parla, als seus 87 anys i amb total sinceritat, de tots aquells aspectes que han marcat la seva vida: des de la seva estreta relació amb l'abadia de Montserrat i l'abat Escarré, passant per la política en la clandestinitat, l'antagonisme manifest amb Josep Tarradellas o l'admiració per Lluís Companys i els estudis historiogràfics que en va fer.[+]

En aquesta edició del programa "(S)avis", la periodista Mònica Terribas entrevista l'historiador, advocat i polític Josep Benet. L'historiador, advocat i polític Josep Benet parla, als seus 87 anys i amb total sinceritat, de tots aquells aspectes que han marcat la seva vida: des de la seva estreta relació amb l'abadia de Montserrat i l'abat Escarré, passant per la política en la clandestinitat, l'antagonisme manifest amb Josep Tarradellas o l'admiració per Lluís Companys i els estudis historiogràfics que en va fer.[+]

En aquesta edició del programa "(S)avis", la periodista Mònica Terribas entrevista l'historiador, advocat i polític Josep Benet. L'historiador, advocat i polític Josep Benet parla, als seus 87 anys i amb total sinceritat, de tots aquells aspectes que han marcat la seva vida: des de la seva estreta relació amb l'abadia de Montserrat i l'abat Escarré, passant per la política en la clandestinitat, l'antagonisme manifest amb Josep Tarradellas o l'admiració per Lluís Companys i els estudis historiogràfics que en va fer. Josep Benet no es mossega la llengua a l'hora de criticar obertament la situació actual de Catalunya i els seus politics. Dividida en tres blocs, l'entrevista s'inicia fent un repàs de la militància política del convidat, des de la dècada del 1940 fins que va ser el senador més votat en les eleccions del 1979. Continua amb un seguiment de la seva tasca d'historiador i acaba amb una dissecció de la situació política actual de Catalunya. L'entrevista es va enregistrar en tres localitzacions diferents: l'abadia de Montserrat, el mític menjador de casa del convidat (per on va passar la immensa majoria dels líders de l'antifranquisme) i l'esplèndida biblioteca de l'Ateneu Barcelonès. Algunes de les intervencions de Josep Benet són aquestes: "Els meus sentiments són els mateixos que fa seixanta anys." "Abans teníem uns objectius molt clars. Ara es treballa com si Catalunya fos un país normal i no ho és." "Algú creu realment que els que hem patit la guerra i la gana podem tenir amnèsia?" "El problema és que els polítics actuals no coneixen la història del país, ja que estan formats durant el franquisme." "La memòria històrica democràtica és un disbarat! És el mateix que feien a l'URSS i els feixistes italians: feien una història democràtica a la seva mida." "És vergonyós que no tinguem ni un sol llibre bo de la Guerra Civil."[-]

Comenta'l - 7 Visites 

Edu3

2005

El 1323 la flota catalana va desembarcar a Sardenya, els recursos es van repartir entre una minoria catalano-aragonesa que va monopolitzar els càrrecs de l'administració, i les terres de l'interior es van distribuir en règim d'explotació feudal.[+]

El 1323 la flota catalana va desembarcar a Sardenya, els recursos es van repartir entre una minoria catalano-aragonesa que va monopolitzar els càrrecs de l'administració, i les terres de l'interior es van distribuir en règim d'explotació feudal.[+]

El 1323 la flota catalana va desembarcar a Sardenya, els recursos es van repartir entre una minoria catalano-aragonesa que va monopolitzar els càrrecs de l'administració, i les terres de l'interior es van distribuir en règim d'explotació feudal. Ho explica Joan Carles Luque, historiador, professor d'institut i membre del Grup de Recerca del Departament de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona.[-]

Comenta'l - 33 Visites 

Edu3

2005

Ferran II, el Catòlic (1479-1516), va introduir a Catalunya institucions castellanes com ara el tribunal de la Inquisició, homes de govern i fins i tot tropes castellanes. La decadència de Barcelona i de les seves institucions hi donaven peu.[+]

Ferran II, el Catòlic (1479-1516), va introduir a Catalunya institucions castellanes com ara el tribunal de la Inquisició, homes de govern i fins i tot tropes castellanes. La decadència de Barcelona i de les seves institucions hi donaven peu.[+]

Ferran II, el Catòlic (1479-1516), va introduir a Catalunya institucions castellanes com ara el tribunal de la Inquisició, homes de govern i fins i tot tropes castellanes. La decadència de Barcelona i de les seves institucions hi donaven peu. Parlem amb Vicent Ernest Belenguer, catedràtic d'història moderna de la Universitat de Barcelona.[-]

Comenta'l - 9 Visites 

Edu3

2005

El setge de Perpinyà 1642.

Comenta'l - 2 Visites 

Edu3

2005

La València que van trobar els musulmans era una ciutat decadent, la població anava minvant i reduint la seva extensió, encara que conservava, a grans trets, el seu traçat original. La urbs va ser arrasada per Abd al-Raman I el 778-779, per haver participat en una revolta.[+]

La València que van trobar els musulmans era una ciutat decadent, la població anava minvant i reduint la seva extensió, encara que conservava, a grans trets, el seu traçat original. La urbs va ser arrasada per Abd al-Raman I el 778-779, per haver participat en una revolta.[+]

La València que van trobar els musulmans era una ciutat decadent, la població anava minvant i reduint la seva extensió, encara que conservava, a grans trets, el seu traçat original. La urbs va ser arrasada per Abd al-Raman I el 778-779, per haver participat en una revolta. Ho explica David Garrido, alacantí, doctor en història per la UAB.[-]

Comenta'l - 5 Visites 

Edu3

2005

La presa de Gibraltar va tenir lloc el 1704, quan una esquadra anglo-holandesa dirigida per l'almirall Rooke va conquerir el penyal. Amb Agustí Alcoberro, catedràtic de geografia i història i professor de la Universitat de Barcelona.

Comenta'l - 39 Visites 

Edu3

2005

El 25 de juliol va començar el que es convertiria en l'últim i definitiu enfrontament de la Guerra Civil. L'Ebre es va tornar a convertir en línia de foc com ja ho havia estat en tantes altres guerres del passat.

Comenta'l - 19 Visites 

Edu3

2005

Ramon Berenguer I, conegut com el Vell, va governar entre el 1035 i el 1076, i tenia la voluntat de guanyar terres als sarraïns.