Geometria lineal i quadràtica tridimensional

Comenta'l - 181 Visites

Jaume Bartolí i Guillemat

2005

Material didàctic i eines interactives per aprendre i treballar la geometria lineal i quadràtica tridimensional. Es treballa amb una eina de representació gràfica per poder elaborar, manipular i treballar aquest camp de la matemàtica.[+]

Material didàctic i eines interactives per aprendre i treballar la geometria lineal i quadràtica tridimensional. Es treballa amb una eina de representació gràfica per poder elaborar, manipular i treballar aquest camp de la matemàtica.[+]

Material didàctic i eines interactives per aprendre i treballar la geometria lineal i quadràtica tridimensional. Es treballa amb una eina de representació gràfica per poder elaborar, manipular i treballar aquest camp de la matemàtica. En concret es treballa la geometria lineal, la mètrica i la quadràtica tot fent representacions geomètriques tridimensionals dinàmiques a través d'una miniaplicació.[-]

Matemàtiques amb ordinador

Comenta'l - 204 Visites

Zaidín, M.; Villagrà, J.

1993

Material curricular que consta de tres documents elaborats per a les matèries de Matemàtica administrativa o de les Ciències Socials, Matemàtiques i Estadística, respectivament. Hi apareixen activitats per treballar amb el programa Derive, que permet realitzar la majoria d'operacions, gràfics i càlculs matemàtics de forma automàtica i que també és capaç de treballar amb expressions literals o algèbriques.

còniques

Comenta'l - 176 Visites

Miquel Bergadà Fort

2003

Unitat didàctica interactiva en què es treballa l'el·lipse, la hipèrbola, la paràbola i les còniques en general (apareix la circumferència com un cas particular de l'el·lipse i el concepte de potència d'una circumferència).[+]

Unitat didàctica interactiva en què es treballa l'el·lipse, la hipèrbola, la paràbola i les còniques en general (apareix la circumferència com un cas particular de l'el·lipse i el concepte de potència d'una circumferència).[+]

Unitat didàctica interactiva en què es treballa l'el·lipse, la hipèrbola, la paràbola i les còniques en general (apareix la circumferència com un cas particular de l'el·lipse i el concepte de potència d'una circumferència). En tots els casos es parteix de les seves definicions per arribar a la demostració de la seva equació analítica. També hi apareix, en cada cas, el concepte d'excentricitat, el d'equació desplaçada i uns gràfics i construccions interactives. Cada cònica té un apartat amb activitats d'autoavaluació. Inclou una mica d'història de les còniques, un mapa web i una guia d'ajuda per optimitzar el recurs. Aquesta pàgina web va ser guanyadora del 1r premi de batxillerat del 8è concurs Webs de Ciència.[-]

Del càlcul aproximat d'àrees a la integral definida

Comenta'l - 152 Visites

Paco González Maján

2006

Recurs didàctic interactiu que s'estructura en set apartats i té com a objectiu arribar a entendre el concepte d'integral definida d'una funció i calcular integrals de forma aproximada. Càlcul aproximat d'àrees i d'integrals definides pels següents mètodes: regla del punt mig (càlcul de l'error màxim comés) i la regla dels trapezis (càlcul de l'error màxim comès).[+]

Recurs didàctic interactiu que s'estructura en set apartats i té com a objectiu arribar a entendre el concepte d'integral definida d'una funció i calcular integrals de forma aproximada. Càlcul aproximat d'àrees i d'integrals definides pels següents mètodes: regla del punt mig (càlcul de l'error màxim comés) i la regla dels trapezis (càlcul de l'error màxim comès).[+]

Recurs didàctic interactiu que s'estructura en set apartats i té com a objectiu arribar a entendre el concepte d'integral definida d'una funció i calcular integrals de forma aproximada. Càlcul aproximat d'àrees i d'integrals definides pels següents mètodes: regla del punt mig (càlcul de l'error màxim comés) i la regla dels trapezis (càlcul de l'error màxim comès). Definició general d'àrea d'un trapezi mixtilini i de la Integral d'una funció en un interval [a,b]. També hi apareix la relació entre Integral definida i àrea. Hi ha dos exercicis resolts i vuit de proposats. Inclou la possibilitat de poder baixar tota la informació en format PDF.[-]

Matemàtiques 2n de Batxillerat

Comenta'l - 800 Visites

Josep M. Olm Miras

2006

Quadern Virtual (QV) per treballar: funcions (límits i continuïtat, derivades, aplicacions de les derivades, integrals), àlgebra lineal (matrius, sistemes d'equacions lineals i determinants) i geometria a l'espai (vectors, rectes, plans i geometria mètrica).

Té dimensió fractal la Costa Brava?

Comenta'l - 68 Visites

Mireia Pacreu

2002

Treball de recerca sobre els fractals a la natura i la dimensió fractal de la Costa Brava del Baix Empordà. Conté apartats sobre els conceptes següents: fractal, geometria, dimensions, càlculs i mesures.[+]

Treball de recerca sobre els fractals a la natura i la dimensió fractal de la Costa Brava del Baix Empordà. Conté apartats sobre els conceptes següents: fractal, geometria, dimensions, càlculs i mesures.[+]

Treball de recerca sobre els fractals a la natura i la dimensió fractal de la Costa Brava del Baix Empordà. Conté apartats sobre els conceptes següents: fractal, geometria, dimensions, càlculs i mesures. Hi ha un apartat pràctic amb el treball de camp. Conté glossari i enllaços externs. Primer premi (batxillerat) del VII Concurs de Webs de Ciència.[-]

Les còniques

Comenta'l - 52 Visites

Josep Lluís Cañadilla Lopez De Coca

2005

Quadern Virtual (QV) que proposa activitats sobre la circumferència, l'el·lipse, paràbola i hipèrbola. D'aquests llocs geomètrics apareixen l'expressió de la seva fórmula, propietats i elements (centre, radi, directriu, excentricitat, asímptotes).[+]

Quadern Virtual (QV) que proposa activitats sobre la circumferència, l'el·lipse, paràbola i hipèrbola. D'aquests llocs geomètrics apareixen l'expressió de la seva fórmula, propietats i elements (centre, radi, directriu, excentricitat, asímptotes).[+]

Quadern Virtual (QV) que proposa activitats sobre la circumferència, l'el·lipse, paràbola i hipèrbola. D'aquests llocs geomètrics apareixen l'expressió de la seva fórmula, propietats i elements (centre, radi, directriu, excentricitat, asímptotes). També es proposa relacionar imatges d'objectes reals amb la seva forma cònica.[-]

El determinant 2x2 i la superfície del paral·lelogram.

Comenta'l - 51 Visites

Enric Brasó i Campderrós

2008

Pàgina web on es justifica geometricament que el determinant 2x2 és en valor absolut la superfície del paral·lelogram que determinen els seus vector columna.

Dígits . El número d'or

Comenta'l - 164 Visites

Edu3

2006

"Dígits" dedica el capítol a explicar com s'obté el número "fi", o número d'or, i a les seves aplicacions. També parla de la sèrie numèrica inventada per Fibonacci i de l'espiral que té el seu nom. L'harmonia de les formes intervé en l'apreciació del que és formalment atractiu.[+]

"Dígits" dedica el capítol a explicar com s'obté el número "fi", o número d'or, i a les seves aplicacions. També parla de la sèrie numèrica inventada per Fibonacci i de l'espiral que té el seu nom. L'harmonia de les formes intervé en l'apreciació del que és formalment atractiu.[+]

"Dígits" dedica el capítol a explicar com s'obté el número "fi", o número d'or, i a les seves aplicacions. També parla de la sèrie numèrica inventada per Fibonacci i de l'espiral que té el seu nom. L'harmonia de les formes intervé en l'apreciació del que és formalment atractiu. Hi ha estudis que mostren la relació entre el que es percep comunament com a atractiu i determinades característiques, com la simetria. El número "fi", o número d'or, s'obté de la manera següent: es divideix un segment A en dos fragments, B i C, de manera que la relació entre A i B sigui la mateixa que la relació entre B i C. Només hi ha una divisió que fa possible aquesta relació, quan el quocient és 1,618034... Doncs bé, aquest és el número "fi" o d'or. El número d'or apareix en diverses construccions antigues, com les piràmides d'Egipte o el Partenó d'Atenes, i en edificis més recents, com la catedral de Notre-Dame de París. A més dels arquitectes, els pintors han aplicat sovint aquesta proporció a les seves obres. Al segle XIII, Leonardo Fibonacci, el matemàtic europeu més important de l'edat mitjana, va inventar una sèrie numèrica que té molt a veure amb el número d'or. Fibonacci era fill d'un comerciant del nord d'Àfrica i allà va conèixer la numeració decimal indoàrab. Amb aquesta numeració, Fibonacci va idear una curiosa sèrie. La sèrie es construeix partint dels nombres 0 i 1. Cada nombre s'obté sumant els dos nombres precedents. Resulta que el quocient entre dos nombres consecutius d'aquesta sèrie tendeix, precisament, a "fi", el número d'or. La sèrie de Fibonacci es pot visualitzar construint una sèrie de quadrats relacionats amb els nombres de la sèrie. Enllaçant els vèrtexs d'aquests quadrats apareix una figura anomenada "espiral de Fibonacci". Es tracta d'una corba que segueixen diverses espècies per modelar la seva forma, com els cargols de mar.[-]

La màquina de Galton

Comenta'l - 134 Visites

Wilensky, U. (2002). NetLogo Galton Box model.

2002

Màquina de Galton virtual amb la qual es pot configurar el nombre de files, el nombre de boles, la probabilitat de cada bola de desviar-se a dreta o a esquerra i la velocitat de caiguda. És una miniaplicació creada a partir d'un model existent del llenguatge Netlogo.