• inici
• ajuda
• identificació

Comenta'l - 252 Visites 

Circuns Ruera, Pau

2011

Webquesta per reconèixer l’objecte d’estudi de la macroeconomia, saber classificar les macromagnituds segons que es refereixin al nivell de preus, a la producció o al nivell d’ocupació; buscar dades estadístiques de l’INE, IDESCAT, EUROSTAT i Banc Mundial; i valorar l’evolució i el valor actual del PIB i el PIB per càpita de les economies de diferents països utilitzant diferents fonts de informació.

Comenta'l - 131 Visites 

Edu3

2008

"Valor afegit" analitza quins límits té el consumisme sense fre, entrevista la comissària europea de Polítiques Regionals i presenta un servei especialitzat en l'assessorament financer a esportistes dirigit per l'exjugador de bàsquet Ferran Martínez.[+]

"Valor afegit" analitza quins límits té el consumisme sense fre, entrevista la comissària europea de Polítiques Regionals i presenta un servei especialitzat en l'assessorament financer a esportistes dirigit per l'exjugador de bàsquet Ferran Martínez.[+]

"Valor afegit" analitza quins límits té el consumisme sense fre, entrevista la comissària europea de Polítiques Regionals i presenta un servei especialitzat en l'assessorament financer a esportistes dirigit per l'exjugador de bàsquet Ferran Martínez. Compro, per tant existeixo A Catalunya hi ha cinquanta centres comercials, la major part construïts durant els últims deu anys. Són espais en què el consum ha pres una dimensió d'oci, que omple les hores lliures de molta gent. Quan la visita al centre es fa en grup, el procés de compra s'allarga, perquè hi intervenen les opinions de tots els participants. És una activitat que la majoria de les dones troben especialment plaent. De fet, elles fan més del 80 % de les compres i, per tant, pateixen més l'addicció al consum. A Catalunya hi ha quatre-centes mil persones que van a comprar més de cinc-centes vegades cada any, una visita a 2,7 botigues per dia. L'augment de la renda per càpita dels últims vint anys ha fet que l'alimentació hagi baixat un 7 % en la despesa de les famílies. Les necessitats bàsiques deixen espai a despeses més supèrflues, com les que tenen a veure amb la imatge. El consum ha donat una aparença d'igualtat perquè exteriorment es dóna una imatge similar, però sota la superfície continuen les desigualtats socials. A mesura que l'economia creix, les empreses busquen noves maneres d'arribar al consumidor per persuadir-lo de comprar els seus productes. La publicitat estàtica envaeix els espais públics de les ciutats, però s'han desenvolupat noves tècniques mitjançant el telemàrqueting, es col·loquen missatges en llocs imprevistos o s'apel·la als sentits de l'olfacte i l'oïda per vendre marques. Són tècniques que generen debat sobre la capacitat de les persones de tenir una conducta independent. Diversos estudis diuen que una tercera part de la població no controla les seves despeses i que entre un 2 % i un 6 % compren de manera compulsiva. Per augmentar el consum, moltes famílies s'endeuten cada cop més. L'any 1998, el deute de les famílies era de dos-cents mil milions d'euros, un 38 % del producte interior brut. L'any 2007, el deute havia crescut fins als vuit-cents mil milions, gairebé un 80 % de l'economia. S'hi compta el preu de l'habitatge, però també el consum dels béns del dia a dia. Cada minut que passa en horari comercial, hi ha dotze mil vendes a tot Espanya. La força del mercat condiciona cada cop més la vida de les persones. Hi ha moltes veus que aposten per actituds alternatives, però la realitat és que en països més avançats els addictes al consum doblen els d'aquí. Danuta Huebner, comissària europea de Polítiques Regionals El Comissariat Europeu de Polítiques Regionals vol potenciar que les més de dues-centes regions de la Unió comparteixin les seves experiències, sobretot, en polítiques d'R+D+I, d'infraestructures i mediambientals. Per això convoca una reunió anual i uns premis per incentivar noves iniciatives. Un projecte liderat per Catalunya ha estat entre els finalistes. La banca dels esportistes Els grans esportistes o els actors famosos poden ser envejats per molts ciutadans del carrer pels diners que arriben a guanyar. Però tenen un problema: guanyen molts diners en molt poc temps i, després, en molts casos, no saben gestionar econòmicament la resta de la seva vida. Una antiga estrella del Barça de bàsquet, Ferran Martínez, s'ha convertit en consultor financer i ara treballa des del Banc Sabadell per assessorar en la gestió d'aquests patrimonis.[-]

Comenta'l - 57 Visites 

Dora Farnós Rovira

2008

Webquesta que proposa a l'alumnat que analitzi una tasca humanitària concreta localitzant els principals problemes de la societat contemporània, analitzant els mètodes emprats per resoldre'ls, valorar les solucions i proposar accions que hom pot realitzar per col·laborar.

Comenta'l - 20 Visites 

José Antonio Falcón; Mª Luisa Carratero; Tomás Guajardo

2009

Webquesta que proposa que l'alumnat conegui l'economia de la comunitat autònoma de l'Aragó. Amb la realització d'un DAFO l'alumnat haurà de desenvolupar una tasca que li permetrà apropar-se a l'estudi de l'economia aragonesa.

Comenta'l - 495 Visites 

XTEC

2013

Referitori de recursos didàctics per l'aprenentatge de les Ciències Econòmiques adequades al Batxillerat i destinades a facilitar materials per a l'activitat docent.

Comenta'l - 337 Visites 

ecobachillerato.com

2010

Directori actualitzat de webquestes i recursos sobre economia que va ser presentat com "experiència" en les "IV Jornadas TIC Aragón".

Comenta'l - 74 Visites 

Fergusson, Charles; [direcció]; Damon, Matt; [narrador]

2010

Documental que narra les causes de la crisis financera del 2008, que amb un cost de 20 bilions de dòlars, ha significat per a milers de persones la pèrdua de vivenda i treball i ha posat en perill l’estabilitat econòmica de pràcticament tots els països desenvolupats.[+]

Documental que narra les causes de la crisis financera del 2008, que amb un cost de 20 bilions de dòlars, ha significat per a milers de persones la pèrdua de vivenda i treball i ha posat en perill l’estabilitat econòmica de pràcticament tots els països desenvolupats.[+]

Documental que narra les causes de la crisis financera del 2008, que amb un cost de 20 bilions de dòlars, ha significat per a milers de persones la pèrdua de vivenda i treball i ha posat en perill l’estabilitat econòmica de pràcticament tots els països desenvolupats. A través d’una extensa investigació i d’entrevistes a respectades fonts financeres, polítics, periodistes i acadèmics, el documental tracta l’embranzida d’una industria deshonesta i treu a la llum un seguit de corrosives relacions que han corromput la política, els organismes reguladors i l’educació.[-]

Comenta'l - 30 Visites 

Vetter, Marcus; Steinberger, Karin; [direcció i guió]; Zengerlin, Georg; [fotografia]; Kaiser, Sven; [música]

2014

Parteix de la historia real d'un consultor de finances, Martin Amstrong, que va dissenyar, a mitjans dels anys 80, un model financer de predicció de l'economia mundial, d'alta precisió, basada en el número pi.[+]

Parteix de la historia real d'un consultor de finances, Martin Amstrong, que va dissenyar, a mitjans dels anys 80, un model financer de predicció de l'economia mundial, d'alta precisió, basada en el número pi.[+]

Parteix de la historia real d'un consultor de finances, Martin Amstrong, que va dissenyar, a mitjans dels anys 80, un model financer de predicció de l'economia mundial, d'alta precisió, basada en el número pi. La seva reputació a nivell mundial va fer que els banquers més poderosos de New York el convidessin a formar part del seu grup per tal de manipular les tendències dels mercats i enriquir-se. A finals dels 90 l'FBI el va acusar d'estafa i va estar 11 anys a la presó. El film narra la persecució que ha sofert el personatge, per part de banquers i governs, i mostra les seves darreres prediccions.[-]

Comenta'l - 27 Visites 

Edu3

2007

Amb el nou Estatut hi ha que intentar una reforma estatutària fins i tot a nivell europeu, que permeti desplegar plenament les capacitats de Catalunya com a país. Les relacions d'ordre tributari i financer entre l'Estat i la Generalitat són regulades per la Constitució i per l'Estatut, i per la Llei Orgànica que fa referència a l'apartat 3r de l'article 157 de la Constitució.[+]

Amb el nou Estatut hi ha que intentar una reforma estatutària fins i tot a nivell europeu, que permeti desplegar plenament les capacitats de Catalunya com a país. Les relacions d'ordre tributari i financer entre l'Estat i la Generalitat són regulades per la Constitució i per l'Estatut, i per la Llei Orgànica que fa referència a l'apartat 3r de l'article 157 de la Constitució.[+]

Amb el nou Estatut hi ha que intentar una reforma estatutària fins i tot a nivell europeu, que permeti desplegar plenament les capacitats de Catalunya com a país. Les relacions d'ordre tributari i financer entre l'Estat i la Generalitat són regulades per la Constitució i per l'Estatut, i per la Llei Orgànica que fa referència a l'apartat 3r de l'article 157 de la Constitució. El finançament de la Generalitat es regeix pels principis d'autonomia financera, coordinació, solidaritat i transparència en les relacions fiscals i financeres entre les administracions públiques, i també pels principis de suficiència de recursos, de responsabilitat fiscal, equitat i lleialtat institucional entre les esmentades administracions. "Tornarem a vèncer" és un recull per capítols de les diferents etapes històriques que, a Catalunya, han significat un grau més alt d'autogovern. El punt de partida és el 1714. A partir d'aquí, es va repassant la lluita de Catalunya per l'autogovern fins a l'actualitat: l'estatut de Miravet. El programa consta d'un reportatge introductori que reflecteix diferents veus que han estat testimonis directes o especialistes de cada un dels períodes històrics, com les Bases de Manresa, la Mancomunitat, l'Assemblea de Catalunya, l'Estatut de Sau, el de Núria, la Guerra Civil, com també fenòmens més contemporanis, com ara la immigració. Han participat en els reportatges i les tertúlies personalitats com Jordi Pujol, Miquel Roca, Anna Balletbó, Eva Serra, Guti, Joan Puigcercós, Josep Termes, Andreu Galera, Artur Blasco, Josep M. Ainaud de Lasarte, Josep M. Cadenas, Josep Pich, Margarida Aritzeta, Isidre Molas, i fins a més de 100 noms. El programa realitza una tertúlia amb la participació i moderació de Josep M. Solé i Sabaté i reconeguts historiadors, professors i intel·lectuals d'arreu de Catalunya.[-]

Comenta'l - 22 Visites 

Edu3

2007

1986: Espanya i Portugal entren en la Comunitat Europea. També Catalunya, que històricament ja havia tingut voluntat en relacionar-se amb Europa. El context històric del moment de l'entrada. L'actualitat.[+]

1986: Espanya i Portugal entren en la Comunitat Europea. També Catalunya, que històricament ja havia tingut voluntat en relacionar-se amb Europa. El context històric del moment de l'entrada. L'actualitat.[+]

1986: Espanya i Portugal entren en la Comunitat Europea. També Catalunya, que històricament ja havia tingut voluntat en relacionar-se amb Europa. El context històric del moment de l'entrada. L'actualitat. "Tornarem a vèncer" és un recull per capítols de les diferents etapes històriques que, a Catalunya, han significat un grau més alt d'autogovern. El punt de partida és el 1714. A partir d'aquí, es va repassant la lluita de Catalunya per l'autogovern fins a l'actualitat: l'estatut de Miravet. El programa consta d'un reportatge introductori que reflecteix diferents veus que han estat testimonis directes o especialistes de cada un dels períodes històrics, com les Bases de Manresa, la Mancomunitat, l'Assemblea de Catalunya, l'Estatut de Sau, el de Núria, la Guerra Civil, com també fenòmens més contemporanis, com ara la immigració. Han participat en els reportatges i les tertúlies personalitats com Jordi Pujol, Miquel Roca, Anna Balletbó, Eva Serra, Guti, Joan Puigcercós, Josep Termes, Andreu Galera, Artur Blasco, Josep M. Ainaud de Lasarte, Josep M. Cadenas, Josep Pich, Margarida Aritzeta, Isidre Molas, i fins a més de 100 noms. El programa realitza una tertúlia amb la participació i moderació de Josep M. Solé i Sabaté i reconeguts historiadors, professors i intel·lectuals d'arreu de Catalunya.[-]