• inici
• ajuda
• identificació

Comenta'l - Visita'l 

Julio Clavijo Ledesma

2011

L'ús de les TIC facilita de manera extraordinària la tasca docent, ja que l'alumnat i el professorat disposen d´un coneixement molt avançat de les seves possibilitats, doncs formen part de la nostra vida quotidiana.[+]

L'ús de les TIC facilita de manera extraordinària la tasca docent, ja que l'alumnat i el professorat disposen d´un coneixement molt avançat de les seves possibilitats, doncs formen part de la nostra vida quotidiana.[+]

L'ús de les TIC facilita de manera extraordinària la tasca docent, ja que l'alumnat i el professorat disposen d´un coneixement molt avançat de les seves possibilitats, doncs formen part de la nostra vida quotidiana. L'accés a la informació i la possibilitat d'elaborar conceptes a través de recursos interactius estan canviant els models tant d'impartir coneixements, tasca del professorat, com del procés d'aprenentatge de l'alumnat. El projecte consisteix en elaborar un material didàctic que estigui a l'abast de l'alumnat de Geografia de 2n de Batxillerat, així com del professorat encarregat d'impartir la matèria, amb l'objectiu principal de què esdevingui una eina pedagògica, la qual estarà situada a l'aula virtual del portal del centre, com a entorn e-learning, en concret dins de la plataforma Moodle.[-]

Comenta'l - 25 Visites 

Gabinet de Terminologia

2014

Aquest web és una interfície de consulta en línia de la terminologia de Sistemes d'informació geogràfica, del Gabinet de Terminologia, de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Es tracta d'una col·lecció de Terminologies Universitàries per als estudiants.[+]

Aquest web és una interfície de consulta en línia de la terminologia de Sistemes d'informació geogràfica, del Gabinet de Terminologia, de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Es tracta d'una col·lecció de Terminologies Universitàries per als estudiants.[+]

Aquest web és una interfície de consulta en línia de la terminologia de Sistemes d'informació geogràfica, del Gabinet de Terminologia, de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Es tracta d'una col·lecció de Terminologies Universitàries per als estudiants. Contenen la terminologia bàsica d'assignatures de determinats estudis que s'imparteixen a la UIB. Es presenten en tres llengües: català, castellà i anglès. Els termes estan ordenats alfabèticament a partir del terme català, amb les equivalències en castellà i anglès al costat. S'indica la categoria gramatical de tots els termes i els sinònims.[-]

Comenta'l - 12 Visites 

Vila i Comaposada, Marc-Aureli

2014

Aquest web és una interfície de consulta en línia de l'obra Aportació a la terminologia geogràfica catalana, de Marc-Aureli Vila i Comaposada. Aquesta obra és un recull de més de 4000 termes geogràfics en llengua catalana.

Comenta'l - 111 Visites 

Fundació Ersilia

2002

Selecció de recursos de Geografia distribuïts en tres apartats: - Pràctica: proposta de treball de laboratori (recollida de dades, anàlisi, simulació, hipòtesi de treball...) sobre recursos humans i població a Catalunya, - Simulacions: amb una miniaplicació sobre terratrèmols, - Glossari: amb entrades de temes de geografia de la població.

Comenta'l - Visita'l 

Vinaixa Miró, Joan Ramon

2018

Estudi emmarcat en el darrer quart de segle XVII. Destaca com era la realitat panoràmica d'uns pobles rurals, els riberencs, geogràficament emplaçats a l'interior, mal comunicats, allunyats dels principals centres de decisió i de poder i que majoritàriament dipositaven la supervivència econòmica en el sector primari.[+]

Estudi emmarcat en el darrer quart de segle XVII. Destaca com era la realitat panoràmica d'uns pobles rurals, els riberencs, geogràficament emplaçats a l'interior, mal comunicats, allunyats dels principals centres de decisió i de poder i que majoritàriament dipositaven la supervivència econòmica en el sector primari.[+]

Estudi emmarcat en el darrer quart de segle XVII. Destaca com era la realitat panoràmica d'uns pobles rurals, els riberencs, geogràficament emplaçats a l'interior, mal comunicats, allunyats dels principals centres de decisió i de poder i que majoritàriament dipositaven la supervivència econòmica en el sector primari. L'autor s'endinsa en uns temes que ofereixen una imatge de com funcionava l'engranatge social, administratiu i econòmic del territori.[-]

Comenta'l - 7 Visites 

Edu3

2006

El desert blanc, desert líbic, una de les zones més àrides del món amb rècord de temperatures elevades, que arranca d'Egipte i s'estén per Líbia. El fotògraf Oriol Alamany explica la seva travessa per aquest desert on obté fotografies interessants.[+]

El desert blanc, desert líbic, una de les zones més àrides del món amb rècord de temperatures elevades, que arranca d'Egipte i s'estén per Líbia. El fotògraf Oriol Alamany explica la seva travessa per aquest desert on obté fotografies interessants.[+]

El desert blanc, desert líbic, una de les zones més àrides del món amb rècord de temperatures elevades, que arranca d'Egipte i s'estén per Líbia. El fotògraf Oriol Alamany explica la seva travessa per aquest desert on obté fotografies interessants. L'escriptor Agustí Pàniker explica que la "jilbab" és la forma típica de vestir de les dones musulmanes d'Orient Mitjà, que només deixa la cara al descobert. En aquell context geogràfic aquesta vestimenta representa una forma de vestir 'contestatària'. Es reivindica una manera de relacionar-se i d'existir més islàmica. "Els viatgers de la Gran Anaconda" no és un programa de viatges sinó de coneixement del món. Per això fa servir el viatge com a metàfora de "vehicle" per acostar-nos a paisatges humans, físics, culturals, etc. d'arreu de la Terra. A través de les vivències de les/els viatgeres/s, majoritàriament, de l'àmbit cultural català, l'espai pretén facilitar la descoberta d'altres realitats socials, culturals, polítiques o econòmiques actuals i, per comparació, també un coneixement més bo de nosaltres mateixos. Com i on viuen els pobles i societats d'arreu de la Terra; què en pensen dels seus orígens, com ho representen, com s'organitzen, com evolucionen, com vesteixen, què mengen, com es relacionen, com s'expressen, etc. Els viatgers/res protagonistes són autèntics "periodistes-reporters", i els seus relats, les notícies més fresques del món recollides sense intermediaris. Només és a través del coneixement mutu que podem facilitar l'entesa entre cultures i civilitzacions diverses, evitar la confrontació, gràcies a la comprensió, i fer del món un espai més habitable. "Els viatgers de la Gran Anaconda" vol ser, doncs, una finestra oberta que permeti als oients mirar més enllà dels límits del nostre horitzó cultural, per agafar perspectiva d'allò que som i del que tenim. L'última emissió del programa es va fer el diumenge 17 de febrer del 2008. "Els viatgers de la Gran Anaconda" no és un programa de viatges sinó de coneixement del món. Per això fa servir el viatge com a metàfora de "vehicle" per acostar-nos a paisatges humans, físics, culturals, etc. d'arreu de la Terra. A través de les vivències de les/els viatgeres/s, majoritàriament, de l'àmbit cultural català, l'espai pretén facilitar la descoberta d'altres realitats socials, culturals, polítiques o econòmiques actuals i, per comparació, també un coneixement més bo de nosaltres mateixos. Com i on viuen els pobles i societats d'arreu de la Terra; què en pensen dels seus orígens, com ho representen, com s'organitzen, com evolucionen, com vesteixen, què mengen, com es relacionen, com s'expressen, etc. Els viatgers/res protagonistes són autèntics "periodistes-reporters", i els seus relats, les notícies més fresques del món recollides sense intermediaris. Només és a través del coneixement mutu que podem facilitar l'entesa entre cultures i civilitzacions diverses, evitar la confrontació, gràcies a la comprensió, i fer del món un espai més habitable. "Els viatgers de la Gran Anaconda" vol ser, doncs, una finestra oberta que permeti als oients mirar més enllà dels límits del nostre horitzó cultural, per agafar perspectiva d'allò que som i del que tenim. L'última emissió del programa es va fer el diumenge 17 de febrer del 2008.[-]

Comenta'l - Visita'l 

Edu3

2006

Recorregut amb bicicleta pels Aiguamolls de l'Alt Empordà (25 km.) Ruta circular. Característiques i problemes de la passejada. Carles de Santasusana va marxar el 1985 a la selva de la Guaiana francesa per provar si era possible una forma de vida alternativa, solitària, en aquell indret.[+]

Recorregut amb bicicleta pels Aiguamolls de l'Alt Empordà (25 km.) Ruta circular. Característiques i problemes de la passejada. Carles de Santasusana va marxar el 1985 a la selva de la Guaiana francesa per provar si era possible una forma de vida alternativa, solitària, en aquell indret.[+]

Recorregut amb bicicleta pels Aiguamolls de l'Alt Empordà (25 km.) Ruta circular. Característiques i problemes de la passejada. Carles de Santasusana va marxar el 1985 a la selva de la Guaiana francesa per provar si era possible una forma de vida alternativa, solitària, en aquell indret. Una parella s'instal·len en un ranxo amb bestiar en plena selva templada-humida xilena, a la zona anomenada El Sur. La societat xilena i el tema de gènere i la família. "Els viatgers de la Gran Anaconda" no és un programa de viatges sinó de coneixement del món. Per això fa servir el viatge com a metàfora de "vehicle" per acostar-nos a paisatges humans, físics, culturals, etc. d'arreu de la Terra. A través de les vivències de les/els viatgeres/s, majoritàriament, de l'àmbit cultural català, l'espai pretén facilitar la descoberta d'altres realitats socials, culturals, polítiques o econòmiques actuals i, per comparació, també un coneixement més bo de nosaltres mateixos. Com i on viuen els pobles i societats d'arreu de la Terra; què en pensen dels seus orígens, com ho representen, com s'organitzen, com evolucionen, com vesteixen, què mengen, com es relacionen, com s'expressen, etc. Els viatgers/res protagonistes són autèntics "periodistes-reporters", i els seus relats, les notícies més fresques del món recollides sense intermediaris. Només és a través del coneixement mutu que podem facilitar l'entesa entre cultures i civilitzacions diverses, evitar la confrontació, gràcies a la comprensió, i fer del món un espai més habitable. "Els viatgers de la Gran Anaconda" vol ser, doncs, una finestra oberta que permeti als oients mirar més enllà dels límits del nostre horitzó cultural, per agafar perspectiva d'allò que som i del que tenim. L'última emissió del programa es va fer el diumenge 17 de febrer del 2008. "Els viatgers de la Gran Anaconda" no és un programa de viatges sinó de coneixement del món. Per això fa servir el viatge com a metàfora de "vehicle" per acostar-nos a paisatges humans, físics, culturals, etc. d'arreu de la Terra. A través de les vivències de les/els viatgeres/s, majoritàriament, de l'àmbit cultural català, l'espai pretén facilitar la descoberta d'altres realitats socials, culturals, polítiques o econòmiques actuals i, per comparació, també un coneixement més bo de nosaltres mateixos. Com i on viuen els pobles i societats d'arreu de la Terra; què en pensen dels seus orígens, com ho representen, com s'organitzen, com evolucionen, com vesteixen, què mengen, com es relacionen, com s'expressen, etc. Els viatgers/res protagonistes són autèntics "periodistes-reporters", i els seus relats, les notícies més fresques del món recollides sense intermediaris. Només és a través del coneixement mutu que podem facilitar l'entesa entre cultures i civilitzacions diverses, evitar la confrontació, gràcies a la comprensió, i fer del món un espai més habitable. "Els viatgers de la Gran Anaconda" vol ser, doncs, una finestra oberta que permeti als oients mirar més enllà dels límits del nostre horitzó cultural, per agafar perspectiva d'allò que som i del que tenim. L'última emissió del programa es va fer el diumenge 17 de febrer del 2008.[-]

Comenta'l - Visita'l 

Edu3

1996

Els alumnes de l'IES Domènech i Montaner de Canet de Mar realitzen el seu crèdit de síntesi a Queralbs. A partir d'un seguit d'activitats interdisciplinàries coneixen la realitat d'un poble ben diferent del seu.

Comenta'l - Visita'l 

Mesquita, Manel

2013

Llibre fet en motiu del 50è aniversari de l’annexió a Girona dels municipis de Palau-Sacosta, Sant Daniel i Santa Eugènia de Ter, l’any 1963. Aquestes annexions van significar importants avantatges per a la ciutat de Girona i la pèrdua de la independència dels tres pobles annexionats.[+]

Llibre fet en motiu del 50è aniversari de l’annexió a Girona dels municipis de Palau-Sacosta, Sant Daniel i Santa Eugènia de Ter, l’any 1963. Aquestes annexions van significar importants avantatges per a la ciutat de Girona i la pèrdua de la independència dels tres pobles annexionats.[+]

Llibre fet en motiu del 50è aniversari de l’annexió a Girona dels municipis de Palau-Sacosta, Sant Daniel i Santa Eugènia de Ter, l’any 1963. Aquestes annexions van significar importants avantatges per a la ciutat de Girona i la pèrdua de la independència dels tres pobles annexionats. En el llibre es descriuen els quatre pobles, les al·legacions dels tres antics municipis a l’annexió i la resposta de les administracions locals.[-]

Comenta'l - 18 Visites 

Edu3

2007

Les infraestructures a Catalunya són la font de molts conflictes que no només passen per la Generalitat, sinó que depenen de les decisions de Madrid. Històricament, la Mancomunitat de Catalunya ja va propiciar-les, sobretot pel que feia a xarxa viària.[+]

Les infraestructures a Catalunya són la font de molts conflictes que no només passen per la Generalitat, sinó que depenen de les decisions de Madrid. Històricament, la Mancomunitat de Catalunya ja va propiciar-les, sobretot pel que feia a xarxa viària.[+]

Les infraestructures a Catalunya són la font de molts conflictes que no només passen per la Generalitat, sinó que depenen de les decisions de Madrid. Històricament, la Mancomunitat de Catalunya ja va propiciar-les, sobretot pel que feia a xarxa viària. L'Estatut de Miravet contempla aspectes actualitzats sobre el tema. "Tornarem a vèncer" és un recull per capítols de les diferents etapes històriques que, a Catalunya, han significat un grau més alt d'autogovern. El punt de partida és el 1714. A partir d'aquí, es va repassant la lluita de Catalunya per l'autogovern fins a l'actualitat: l'estatut de Miravet. El programa consta d'un reportatge introductori que reflecteix diferents veus que han estat testimonis directes o especialistes de cada un dels períodes històrics, com les Bases de Manresa, la Mancomunitat, l'Assemblea de Catalunya, l'Estatut de Sau, el de Núria, la Guerra Civil, com també fenòmens més contemporanis, com ara la immigració. Han participat en els reportatges i les tertúlies personalitats com Jordi Pujol, Miquel Roca, Anna Balletbó, Eva Serra, Guti, Joan Puigcercós, Josep Termes, Andreu Galera, Artur Blasco, Josep M. Ainaud de Lasarte, Josep M. Cadenas, Josep Pich, Margarida Aritzeta, Isidre Molas, i fins a més de 100 noms. El programa realitza una tertúlia amb la participació i moderació de Josep M. Solé i Sabaté i reconeguts historiadors, professors i intel·lectuals d'arreu de Catalunya.[-]