• inici
• ajuda
• identificació

Comenta'l - Visita'l 

Lorenzo Moledo, Maria del Mar; Godás Otero, Agustín; Priegue Caamaño, Diana; [et al.]

2009

En aquest CD s'analitzen els efectes que té l'arribada i posterior integració de famílies immigrants en l'àmbit socioeducatiu gallec. Es tracta primer el tema de la família, els fluxos migratoris i la integració incidint en el rol familiar en la immigració, la dona i la immigració, les xarxes migratòries, els processos d'integració, l'escolarització i l'atenció a la infància i els nous desafiaments a què s'enfronta l'àmbit educatiu.[+]

En aquest CD s'analitzen els efectes que té l'arribada i posterior integració de famílies immigrants en l'àmbit socioeducatiu gallec. Es tracta primer el tema de la família, els fluxos migratoris i la integració incidint en el rol familiar en la immigració, la dona i la immigració, les xarxes migratòries, els processos d'integració, l'escolarització i l'atenció a la infància i els nous desafiaments a què s'enfronta l'àmbit educatiu.[+]

En aquest CD s'analitzen els efectes que té l'arribada i posterior integració de famílies immigrants en l'àmbit socioeducatiu gallec. Es tracta primer el tema de la família, els fluxos migratoris i la integració incidint en el rol familiar en la immigració, la dona i la immigració, les xarxes migratòries, els processos d'integració, l'escolarització i l'atenció a la infància i els nous desafiaments a què s'enfronta l'àmbit educatiu. A continuació s'exposa la metodologia i les conclusions d'un estudi sobre les característiques socioeducatives de les famílies immigrants a Galícia. L'estudi consisteix en una anàlisi descriptiva de les famílies immigrants (perfil socioeducatiu i laboral, projecte migratori, cultura d'origen, autopercepció, expectatives, participació en la comunitat i satisfacció amb l'escola) i un estudi comparat segons l'origen de les famílies . Finalment es planteja un programa socioeducatiu per a famílies immigrants del qual es descriu la planificació, la seva posada en pràctica i els resultats obtinguts de la seva avaluació[-]

Comenta'l - 14 Visites 

AA.VV. RTVE

2012

NO-DO Noticiarios y documentales cinematográficos 1943 - 1981 EL NO-DO (NOTICIARIOS Y DOCUMENTALES), se creó el día 29 de septiembre de 1942 por la dictadura del General Francisco Franco como un servicio de difusión de noticiarios y reportajes de obligatoria exhibición en los cines de España, posesiones y colonias.[+]

NO-DO Noticiarios y documentales cinematográficos 1943 - 1981 EL NO-DO (NOTICIARIOS Y DOCUMENTALES), se creó el día 29 de septiembre de 1942 por la dictadura del General Francisco Franco como un servicio de difusión de noticiarios y reportajes de obligatoria exhibición en los cines de España, posesiones y colonias.[+]

NO-DO Noticiarios y documentales cinematográficos 1943 - 1981 EL NO-DO (NOTICIARIOS Y DOCUMENTALES), se creó el día 29 de septiembre de 1942 por la dictadura del General Francisco Franco como un servicio de difusión de noticiarios y reportajes de obligatoria exhibición en los cines de España, posesiones y colonias. Este noticiario servía por un lado de aparato de propaganda del franquismo y por otro de hilo de unión de los españoles con el mundo. Su primera proyección tuvo lugar el 4 de enero de 1943 y así se mantuvo hasta que, en 1975, dejó de ser obligatorio. La producción cesó en 1981. En diciembre de 2012 RTVE.ES y Filtomoteca abren estos documentos excepcionales de la historia de la transformación de España a su consulta libre en Internet. El mayor fondo histórico audiovisual de España[-]

Comenta'l - 11 Visites 

Edu3

2007

Què hauria passat si Trotsky s'hagués fet amb el poder quan va morir Lenin?Una hipòtesi que hauria canviat el rumb de la història. En aquest capítol del programa radiofònic "El nas de Cleòpatra" revisem un moment clau de la història contemporània.[+]

Què hauria passat si Trotsky s'hagués fet amb el poder quan va morir Lenin?Una hipòtesi que hauria canviat el rumb de la història. En aquest capítol del programa radiofònic "El nas de Cleòpatra" revisem un moment clau de la història contemporània.[+]

Què hauria passat si Trotsky s'hagués fet amb el poder quan va morir Lenin?Una hipòtesi que hauria canviat el rumb de la història. En aquest capítol del programa radiofònic "El nas de Cleòpatra" revisem un moment clau de la història contemporània. Una de les novetats de la temporada. "Què hauria passat si...?" Les ucronies ens permetran explorar determinats fets -històrics o del futur- des d'una òptica totalment diferent.[-]

Comenta'l - 24 Visites 

Edu3

2005

Edició especial. Debat enregistrat, l'abril del 2004, al Parlament de Catalunya, cara al públic, sobre la llei de contractes de conreu, amb la participació de diversos convidats.

Comenta'l - 11 Visites 

Edu3

2006

Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, també anomenades Bases de Manresa, són el document presentat com a projecte per una ponència de la Unió Catalanista davant el consell de representants de les associacions catalanistes, reunits en assemblea a Manresa els dies 25 i 27 de març de 1892.[+]

Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, també anomenades Bases de Manresa, són el document presentat com a projecte per una ponència de la Unió Catalanista davant el consell de representants de les associacions catalanistes, reunits en assemblea a Manresa els dies 25 i 27 de març de 1892.[+]

Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, també anomenades Bases de Manresa, són el document presentat com a projecte per una ponència de la Unió Catalanista davant el consell de representants de les associacions catalanistes, reunits en assemblea a Manresa els dies 25 i 27 de març de 1892. El president i el secretari de l'assemblea foren Lluís Domènech i Montaner i Enric Prat de la Riba respectivament. La comissió encarregada de la redacció del document fou presidida per Josep Torras i Bages, bisbe de Vic. Les bases tenien certa inspiració en el model federal malgrat que, pel que feia referència a l'autogovern, bevien de les antigues constitucions catalanes prèvies a 1714. El poder central era organitzat segons la separació de poders, mentre el legislatiu estaria compartit entre el rei i una assemblea regional, l'executiu seria format per cinc ministeris o secretaries, el poder judicial per la seva banda hauria d'ésser un tribunal suprem regional. Del poder regional format per unes Corts reunides una vegada a l'any a diferents llocs del territori en sortiria un executiu format per cinc o set alts càrrecs que haurien d'exercir l'administració del país. El poder judicial restaria en l'antiga Audiència de Catalunya que seria restablerta. La oficialitat única de la llengua catalana i la condició de català com a clàusula obligatòria per l'exercici de la funció pública també hi eren considerades. "Tornarem a vèncer" és un recull per capítols de les diferents etapes històriques que, a Catalunya, han significat un grau més alt d'autogovern. El punt de partida és el 1714. A partir d'aquí, es va repassant la lluita de Catalunya per l'autogovern fins a l'actualitat: l'estatut de Miravet. El programa consta d'un reportatge introductori que reflecteix diferents veus que han estat testimonis directes o especialistes de cada un dels períodes històrics, com les Bases de Manresa, la Mancomunitat, l'Assemblea de Catalunya, l'Estatut de Sau, el de Núria, la Guerra Civil, com també fenòmens més contemporanis, com ara la immigració. Han participat en els reportatges i les tertúlies personalitats com Jordi Pujol, Miquel Roca, Anna Balletbó, Eva Serra, Guti, Joan Puigcercós, Josep Termes, Andreu Galera, Artur Blasco, Josep M. Ainaud de Lasarte, Josep M. Cadenas, Josep Pich, Margarida Aritzeta, Isidre Molas, i fins a més de 100 noms. El programa realitza una tertúlia amb la participació i moderació de Josep M. Solé i Sabaté i reconeguts historiadors, professors i intel·lectuals d'arreu de Catalunya.[-]

Comenta'l - 47 Visites 

Edu3

2006

El Memorial de Greuges era el nom amb què es coneixia popularment la "Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña", que fou adreçada a Alfons XII l'any 1885, a l'estil dels greuges de les antigues Corts catalanes.[+]

El Memorial de Greuges era el nom amb què es coneixia popularment la "Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña", que fou adreçada a Alfons XII l'any 1885, a l'estil dels greuges de les antigues Corts catalanes.[+]

El Memorial de Greuges era el nom amb què es coneixia popularment la "Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña", que fou adreçada a Alfons XII l'any 1885, a l'estil dels greuges de les antigues Corts catalanes. Li fou lliurat en un acte presidit per Joaquim Rubió i Ors i consistia en una sèrie de reivindicacions polítiques i econòmiques amb motiu del projecte de conveni comercial entre l'Estat espanyol i Gran Bretanya i dels intents d'unificació del dret civil. Aquest document era fruit de la col·laboració dels intel·lectuals amb la burgesia industrial catalana, i es considera el primer acte polític del catalanisme en el camp oficial de l'Estat espanyol. El Memorial de Greuges va fer quallar les Bases de Manresa de 1892. "Tornarem a vèncer" és un recull per capítols de les diferents etapes històriques que, a Catalunya, han significat un grau més alt d'autogovern. El punt de partida és el 1714. A partir d'aquí, es va repassant la lluita de Catalunya per l'autogovern fins a l'actualitat: l'estatut de Miravet. El programa consta d'un reportatge introductori que reflecteix diferents veus que han estat testimonis directes o especialistes de cada un dels períodes històrics, com les Bases de Manresa, la Mancomunitat, l'Assemblea de Catalunya, l'Estatut de Sau, el de Núria, la Guerra Civil, com també fenòmens més contemporanis, com ara la immigració. Han participat en els reportatges i les tertúlies personalitats com Jordi Pujol, Miquel Roca, Anna Balletbó, Eva Serra, Guti, Joan Puigcercós, Josep Termes, Andreu Galera, Artur Blasco, Josep M. Ainaud de Lasarte, Josep M. Cadenas, Josep Pich, Margarida Aritzeta, Isidre Molas, i fins a més de 100 noms. El programa realitza una tertúlia amb la participació i moderació de Josep M. Solé i Sabaté i reconeguts historiadors, professors i intel·lectuals d'arreu de Catalunya.[-]

Comenta'l - 12 Visites 

Edu3

2006

El Carlisme va ser un moviment polític conservador a Espanya, que pretenia d'establir una branca alternativa dels Borbons al tron d'Espanya. La forma de govern o l'estructura constitucional d'una federació es coneix com a federalisme i es considera el concepte oposat a la forma de govern o l'estructura constitucional dels Estats unitaris.[+]

El Carlisme va ser un moviment polític conservador a Espanya, que pretenia d'establir una branca alternativa dels Borbons al tron d'Espanya. La forma de govern o l'estructura constitucional d'una federació es coneix com a federalisme i es considera el concepte oposat a la forma de govern o l'estructura constitucional dels Estats unitaris.[+]

El Carlisme va ser un moviment polític conservador a Espanya, que pretenia d'establir una branca alternativa dels Borbons al tron d'Espanya. La forma de govern o l'estructura constitucional d'una federació es coneix com a federalisme i es considera el concepte oposat a la forma de govern o l'estructura constitucional dels Estats unitaris. "Tornarem a vèncer" és un recull per capítols de les diferents etapes històriques que, a Catalunya, han significat un grau més alt d'autogovern. El punt de partida és el 1714. A partir d'aquí, es va repassant la lluita de Catalunya per l'autogovern fins a l'actualitat: l'estatut de Miravet. El programa consta d'un reportatge introductori que reflecteix diferents veus que han estat testimonis directes o especialistes de cada un dels períodes històrics, com les Bases de Manresa, la Mancomunitat, l'Assemblea de Catalunya, l'Estatut de Sau, el de Núria, la Guerra Civil, com també fenòmens més contemporanis, com ara la immigració. Han participat en els reportatges i les tertúlies personalitats com Jordi Pujol, Miquel Roca, Anna Balletbó, Eva Serra, Guti, Joan Puigcercós, Josep Termes, Andreu Galera, Artur Blasco, Josep M. Ainaud de Lasarte, Josep M. Cadenas, Josep Pich, Margarida Aritzeta, Isidre Molas, i fins a més de 100 noms. El programa realitza una tertúlia amb la participació i moderació de Josep M. Solé i Sabaté i reconeguts historiadors, professors i intel·lectuals d'arreu de Catalunya.[-]

Comenta'l - Visita'l 

Bardavio, Antoni; Ponti, Marta

2012

Proposta didàctica dirigida a l'alumnat de 1r d'ESO. La seva experimentació s'ha dut a terme amb alumnes de l'Institut Menéndez y Pelayo de Barcelona. L'interès d'aquest material rau en la voluntat de fer conèixer a l'alumnat l'important paper de l'Institut Salmerón i de la Mútua Escolar Blanquerna en temps de la República i com el franquisme va estroncar aquell ideari educatiu.

Comenta'l - 23 Visites 

Edu3

2012

El general Domènec Batet Mestres (Tarragona, 1872 - Burgos, 1937) va ser un militar tenaç i compromès, demòcrata i català; honest professional que va morir per ordres de Franco en no sumar-se a l'aixecament de 1936 i restar fidel a la Segona República Espanyola.[+]

El general Domènec Batet Mestres (Tarragona, 1872 - Burgos, 1937) va ser un militar tenaç i compromès, demòcrata i català; honest professional que va morir per ordres de Franco en no sumar-se a l'aixecament de 1936 i restar fidel a la Segona República Espanyola.[+]

El general Domènec Batet Mestres (Tarragona, 1872 - Burgos, 1937) va ser un militar tenaç i compromès, demòcrata i català; honest professional que va morir per ordres de Franco en no sumar-se a l'aixecament de 1936 i restar fidel a la Segona República Espanyola. Batet esdevé una persona que viu la guerra de Cuba, el fets del Desastre Anual al Marroc, la dictadura de Primo de Rivera, la Segona República i que esdevé clau per entendre el fets del 6 d'Octubre de 1934.[-]

Comenta'l - 18 Visites 

Josep Torrents

2012

L'alumnat de 1r de batxillerat gaudeixen d’un viatge d’estudis a l’estranger. Tot el viatge, des dels vols, la meteorologia dels llocs fins el recorregut ho prepara l’alumnat. Tota la informació prèvia es publica al bloc.[+]

L'alumnat de 1r de batxillerat gaudeixen d’un viatge d’estudis a l’estranger. Tot el viatge, des dels vols, la meteorologia dels llocs fins el recorregut ho prepara l’alumnat. Tota la informació prèvia es publica al bloc.[+]

L'alumnat de 1r de batxillerat gaudeixen d’un viatge d’estudis a l’estranger. Tot el viatge, des dels vols, la meteorologia dels llocs fins el recorregut ho prepara l’alumnat. Tota la informació prèvia es publica al bloc. Durant el viatge s’ofereix informació eficient i ràpida de les visites, incloent vídeos, àudios i comunicació via Twitter. Es fa el bloc del viatge amb unes breus cròniques i alguna imatge en l’àlbum fotogràfic.[-]