3 Qüestions. Martin Usoh

Comenta'l - 17 Visites

Edu3

2008

Martin Usoh, un dels creadors del Laboratori en Realitat Virtual al Departament de Ciència de la Computació del Queen Mary and Westfield College, és actualment dissenyador de personatges a la multinacional de videojocs Electronic Arts.

Tot un món / Raku

Comenta'l - 7 Visites

Edu3

2009

El "raku" és una tècnica ceràmica d'origen japonès, que en aquesta llengua significa fàcil i divertit. En aquesta edició, el programa "Tot un món" conversa amb una ceramista japonesa instal·lada al Maresme.[+]

El "raku" és una tècnica ceràmica d'origen japonès, que en aquesta llengua significa fàcil i divertit. En aquesta edició, el programa "Tot un món" conversa amb una ceramista japonesa instal·lada al Maresme.[+]

El "raku" és una tècnica ceràmica d'origen japonès, que en aquesta llengua significa fàcil i divertit. En aquesta edició, el programa "Tot un món" conversa amb una ceramista japonesa instal·lada al Maresme. Chisato Kuroki utilitza la tècnica del "raku" per fer les seves peces, i l'ensenya als seus alumnes. Ho fa a Cabrils, en una masia del segle XVIII, que comparteix amb la terapeuta Maria Eugènia Figuerola. Les dues treballen conjuntament en un projecte de casa sostenible i hort ecològic, trobades artístiques i tallers de creixement personal. La Chisato reflexiona sobre les diferències culturals entre japonesos i catalans en el món artístic, i de quina manera es plasmen aquestes influències en les seves obres.[-]

Comenta'l - Visita'l

Edu3

2007

· Preguntes i respostes entorn de l¿Educació en Comunicació Audiovisual: Aurora Maquinay, assessora tècnica docent. Projectes TIC per a l¿Educació. · Aprendre a mirar. Material complementari: Carme Ribes.[+]

· Preguntes i respostes entorn de l¿Educació en Comunicació Audiovisual: Aurora Maquinay, assessora tècnica docent. Projectes TIC per a l¿Educació. · Aprendre a mirar. Material complementari: Carme Ribes.[+]

· Preguntes i respostes entorn de l¿Educació en Comunicació Audiovisual: Aurora Maquinay, assessora tècnica docent. Projectes TIC per a l¿Educació. · Aprendre a mirar. Material complementari: Carme Ribes. Programa d¿Educació en Comunicació Audiovisual (PECA). Projectes TIC per a l¿Educació. · Xtec Ràdio: Pitu Martínez, responsable de Projectes educatius en xarxa i difusió de la unitat de projectes TIC per a l¿Educació. · XtecCinema: Xavier Ripoll, assessor tècnic docent . Projectes TIC per a l¿Educació. · Edu3.cat: Albert Criado, responsable de recursos educatius digitals de la unitat de Projectes TIC per a l¿Educació. · Canal Comunica: Mª José Pedragosa, responsable del projecte.[-]

Dígits . Animació digital

Comenta'l - 38 Visites

Edu3

2006

L'ordinador ha aconseguit posar en moviment tota mena d'imatges, amb un exponent ben visible en el món del cinema. Aquest capítol de "Dígits" parla de l'aplicació de l'animació digital en diversos àmbits.[+]

L'ordinador ha aconseguit posar en moviment tota mena d'imatges, amb un exponent ben visible en el món del cinema. Aquest capítol de "Dígits" parla de l'aplicació de l'animació digital en diversos àmbits.[+]

L'ordinador ha aconseguit posar en moviment tota mena d'imatges, amb un exponent ben visible en el món del cinema. Aquest capítol de "Dígits" parla de l'aplicació de l'animació digital en diversos àmbits. Tot va començar quan un estudiant de la Universitat de Utah, Ivan Sutherland, va programar un ordinador perquè tracés unes ratlles en una pantalla. De seguida es van començar a produir imatges en moviment amb aquesta tècnica, però visualment eren molt limitades. Un altre animador pioner va ser Charles Csuri. Els investigadors van treballar per donar als dibuixos un aspecte real. En van fer desaparèixer les línies i després van cobrir els objectes amb cares i superfícies. Tot seguit, els van il·luminar i els van crear les ombres corresponents. També els van donar color i textura. Un altre pas va ser donar moviment als objectes. Per fer-ho hi ha diverses tècniques, com la interpolació. Es donen les posicions inicial i final de la seqüència, i l'ordinador en calcula les intermèdies. Els programes d'animació tenen diverses aplicacions. Es fan servir, per exemple, en l'arquitectura, l'enginyeria, la genètica o l'art. L'aplicació més espectacular de l'animació digital és el cinema. El primer curmetratge per ordinador va ser "Fam", de Peter Foldes, i el primer llargmetratge amb una part significativa realitzada per ordinador va ser "Tron", de Steven Lisberger.[-]

Els últims artesans / Santiago Dotú. Enquadernador

Comenta'l - 46 Visites

Edu3

2009

En plena era digital, el futur de l'enquadernació de llibres és incert. Per sort, encara hi ha artesans enquadernadors com Santiago Dotú, el protagonista d'aquest capítol d'"Els últims artesans". Des del seu taller situat a l'Eixample de Barcelona, Santiago Dotú representa la cinquena generació d'enquadernadors.[+]

En plena era digital, el futur de l'enquadernació de llibres és incert. Per sort, encara hi ha artesans enquadernadors com Santiago Dotú, el protagonista d'aquest capítol d'"Els últims artesans". Des del seu taller situat a l'Eixample de Barcelona, Santiago Dotú representa la cinquena generació d'enquadernadors.[+]

En plena era digital, el futur de l'enquadernació de llibres és incert. Per sort, encara hi ha artesans enquadernadors com Santiago Dotú, el protagonista d'aquest capítol d'"Els últims artesans". Des del seu taller situat a l'Eixample de Barcelona, Santiago Dotú representa la cinquena generació d'enquadernadors. Sempre ha treballat i ha viscut a Barcelona, al carrer Còrsega, on fa anys hi havia molts tallers d'artesans enquadernadors. Optimista per naturalesa, està convençut que l'ofici existirà mentre hi hagi gent que s'estimi els llibres ben fets. La història del llibre és la història de la humanitat. Des de l'argila que es feia servir a Mesopotàmia fins a la impremta de Guttemberg, els homes han recollit els seus escrits i n'han procurat la conservació. A Espanya, aquest ofici va adquirir molta rellevància durant els segles XIII, XIV i XV. Testimoni del seu mestratge són els llibres de gran bellesa i riquesa, adornats amb metalls nobles i pedreria. Amb el temps, desapareix el gran luxe en els llibres, i ja en el segle XX la tècnica industrial es consolida i s'enfronta amb els mètodes artesanals d'enquadernació. L'era digital ha marcat un nou punt d'inflexió i han aparegut els dubtes sobre el futur de l'ofici.[-]

Comentaris d'art contemporani

Comenta'l - 113 Visites

Helena Rotes Rull

2007

Pàgina principal (índex) d'un conjunt de recursos didàctics interactius que tenen com a objectiu el comentari de grans obres dels moviments artístics del segle XX (Cubisme, Fauvisme, Surrealisme, Expressionisme i Abstracte) i dels seus autors.[+]

Pàgina principal (índex) d'un conjunt de recursos didàctics interactius que tenen com a objectiu el comentari de grans obres dels moviments artístics del segle XX (Cubisme, Fauvisme, Surrealisme, Expressionisme i Abstracte) i dels seus autors.[+]

Pàgina principal (índex) d'un conjunt de recursos didàctics interactius que tenen com a objectiu el comentari de grans obres dels moviments artístics del segle XX (Cubisme, Fauvisme, Surrealisme, Expressionisme i Abstracte) i dels seus autors. Cadascun d'aquests moviments té un recurs didàctic propi i independent que conté: l'anàlisi d'una obra representativa, la biografia de l'autor, els antecedents i les característiques del moviment artístic, una síntesi que també inclou bibliografia i adreces de pàgines web. Els apartats tenen paraules-clau que enllacen a d'altres pàgines i, a més, alguns dels apartats tenen subapartats per completar la informació (altres obres, autors i relacions amb altres moviments...).[-]

De vacances. Artesans de capgrossos i gegants

Comenta'l - 68 Visites

Edu3

2004

L'espai "De vacances" es desplaça a un taller de gegants i capgrossos de la Ribera d'Ebre. No hi ha cap poble de Catalunya que no tingui els seus gegants i capgrossos. Però cada dia hi ha menys artesans que es dediquin a construir-ne.[+]

L'espai "De vacances" es desplaça a un taller de gegants i capgrossos de la Ribera d'Ebre. No hi ha cap poble de Catalunya que no tingui els seus gegants i capgrossos. Però cada dia hi ha menys artesans que es dediquin a construir-ne.[+]

L'espai "De vacances" es desplaça a un taller de gegants i capgrossos de la Ribera d'Ebre. No hi ha cap poble de Catalunya que no tingui els seus gegants i capgrossos. Però cada dia hi ha menys artesans que es dediquin a construir-ne. A la Serra d'Almos, a la Ribera d'Ebre, hi ha un dels pocs artesans que queden, i en aquest reportatge ens ensenya com els fa. El programa també mostra com es va construir el brau de la colla del Bou de Reus.[-]

Els viatgers de la gran anaconda / Fan un passeig per l'illa de Rapa Nui

Comenta'l - 4 Visites

Edu3

2005

"Els viatgers de la gran anaconda" és un programa d'autor que utilitza la metàfora del viatge com a vehicle per acostar-se a les realitats humanes, culturals, socials, econòmiques, mediambientals, científiques.[+]

"Els viatgers de la gran anaconda" és un programa d'autor que utilitza la metàfora del viatge com a vehicle per acostar-se a les realitats humanes, culturals, socials, econòmiques, mediambientals, científiques.[+]

"Els viatgers de la gran anaconda" és un programa d'autor que utilitza la metàfora del viatge com a vehicle per acostar-se a les realitats humanes, culturals, socials, econòmiques, mediambientals, científiques... de Catalunya i d'arreu del món. L'espai vol ser una finestra oberta que permeti als oients mirar més enllà del nostre país per agafar perspectiva i consciència del que tenim aquí. En aquest programa Oriol Alamany, fotògraf de natura i viatges, recorda l'illa de Rapa Nui i comenta la praxi de la foto digital.[-]

Comentaris d'art contemporani. El Surrealisme.

Comenta'l - 88 Visites

Helena Rotes Rull

2007

Recurs didàctic interactiu sobre el surrealisme que ens situa en el context històric i intel·lectual del moment, la relació amb l'automatisme i la psicoanàlisi, els manifestos i les exposicions surrealistes.[+]

Recurs didàctic interactiu sobre el surrealisme que ens situa en el context històric i intel·lectual del moment, la relació amb l'automatisme i la psicoanàlisi, els manifestos i les exposicions surrealistes.[+]

Recurs didàctic interactiu sobre el surrealisme que ens situa en el context històric i intel·lectual del moment, la relació amb l'automatisme i la psicoanàlisi, els manifestos i les exposicions surrealistes. Analitza obres de Miró, Max Ernst, Giacometti, Magritte i ens apropa a les seves vides. També explica la relació amb artistes d'altres moviments afins i amb altres llenguatges artístics, com ara l'art de l'objecte. Conté, a més, una síntesi, amb bibliografia i pàgines Web.[-]

Comentaris d'art contemporani. L'Expressionisme.

Comenta'l - 84 Visites

Helena Rotes Rull

2007

Recurs didàctic interactiu centrat en l'Expressionisme. Ens situa a l'Europa dels anys anteriors a la Primera Guerra Mundial i als canvis en la interpretació del món des d'una visió tradicional a la nova visió aportada per la teoria de la relativitat.[+]

Recurs didàctic interactiu centrat en l'Expressionisme. Ens situa a l'Europa dels anys anteriors a la Primera Guerra Mundial i als canvis en la interpretació del món des d'una visió tradicional a la nova visió aportada per la teoria de la relativitat.[+]

Recurs didàctic interactiu centrat en l'Expressionisme. Ens situa a l'Europa dels anys anteriors a la Primera Guerra Mundial i als canvis en la interpretació del món des d'una visió tradicional a la nova visió aportada per la teoria de la relativitat. S'hi analitza la vida i l'obra dels màxims representants del moviment, d'artistes considerats precedents, de grups com Die Brücke, Der Blaue Reiter, Neue Sachlichkeit i d'altres moviments afins, com l'expressionisme abstracte americà i el seu vessant europeu. Conté també una síntesi, bibliografia i pàgines web.[-]