• inici
• ajuda
• identificació

Comenta'l - 22 Visites 

Edu3

2005

El programa d'avui recorda la figura de Jaume Balmes, sacerdot i llicenciat en teologia per la Universitat de Cervera. A més de la tasca com a pedagog, cal destacar-ne l¿activitat política, la ploma periodística i sobretot el tarannà de gran pensador del segle XIX.[+]

El programa d'avui recorda la figura de Jaume Balmes, sacerdot i llicenciat en teologia per la Universitat de Cervera. A més de la tasca com a pedagog, cal destacar-ne l¿activitat política, la ploma periodística i sobretot el tarannà de gran pensador del segle XIX.[+]

El programa d'avui recorda la figura de Jaume Balmes, sacerdot i llicenciat en teologia per la Universitat de Cervera. A més de la tasca com a pedagog, cal destacar-ne l¿activitat política, la ploma periodística i sobretot el tarannà de gran pensador del segle XIX. En aquest sentit és un gran model del que s'anomena el ¿seny català¿ i per extensió un dels grans filòsofs que ha tingut Catalunya. En parla Hilari Ragué, historiador i monjo de l'Abadia de Montserrat.[-]

Comenta'l - 82 Visites 

Edu3

1997

"L'oblit del passat" mostra el patrimoni històric i artístic deixat a Israel per les tres religions que hi conviuen: judaisme, cristianisme i islamisme. La ciutat de Jerusalem és un símbol per a les tres religions dominants a Israel.[+]

"L'oblit del passat" mostra el patrimoni històric i artístic deixat a Israel per les tres religions que hi conviuen: judaisme, cristianisme i islamisme. La ciutat de Jerusalem és un símbol per a les tres religions dominants a Israel.[+]

"L'oblit del passat" mostra el patrimoni històric i artístic deixat a Israel per les tres religions que hi conviuen: judaisme, cristianisme i islamisme. La ciutat de Jerusalem és un símbol per a les tres religions dominants a Israel. Per als jueus, és l'encarnació de l'antic Israel, la terra d'Abraham, Isaac i Jacob, l'escenari de la glòria del rei David i la seu del temple de Salomó. Per als cristians, és el lloc on Jesús va fer l'últim sopar amb els apòstols. Finalment, per als musulmans, és la tercera ciutat sagrada, després de la Meca i Medina, ja que la Cúpula de la roca indica el lloc on Mahoma va pujar al cel. Jerusalem té un gran patrimoni. Els primers assentaments humans són de l'edat del bronze, i l'any 1006 abans de Crist, el rei David la va fer capital del seu regne. Les ruïnes de Siloé són l'origen de la ciutat de David. A sota, les excavacions mostren els túnels que hi portaven l'aigua. El mur de les lamentacions és un símbol per als jueus, que també preguen i repassen els textos sagrats a l'anomenada volta Wilson. L'any 1967 es va encarregar la remodelació del barri jueu i es va deixar a la vista un fragment del "cardo maximus". Altres llocs d'interès de la ciutat són la catedral de Sant Jaume, joia de la comunitat armènia, les estacions del Via Crucis i l'església del Sant Sepulcre. Del patrimoni musulmà cal destacar la mesquita d'Al-Aqsa, la mesquita de la Cúpula de la roca i les muralles que envolten la ciutat vella. El recorregut per Israel continua pel desert de Nègueb, on hi ha les ruïnes de les ciutats de Shifta i Afdat, creades pels nabateus. A Qumran, uns beduins hi van trobar els manuscrits de la mar Morta, una important font documental que es guarda a Jerusalem. La fortalesa de Massada és una destacada resta arqueològica. Va ser construïda pel rei Herodes per protegir-se dels enemics i és el símbol de la resistència jueva. Un altre jaciment important és el de Bet Sehan. Al llac Tiberíades, l'any 1986, s'hi va descobrir una de les embarcacions de pesca més antigues del món. A Betlem, l'església de la Nativitat és un dels llocs de veneració més importants del patrimoni cristià. Segons la tradició, a la cripta hi ha la cova on va néixer Jesús. A Natzaret, la ciutat on va créixer, s'hi ha dut a terme un encertat procés de restauració. En aquesta ciutat hi ha la basílica de l'Anunciació, l'església més gran del Pròxim Orient. A la cituat d'Hebron s'han hagut de crear accessos separats i controlats militarment per arribar a la mesquita i a la sinagoga. A Safed hi ha diverses sinagogues, escoles rabíniques i una escola de seguidors de la càbala, un conjunt de teories místiques i metafísiques del judaisme que interpreta de manera curiosa l'univers. El recorregut finalitza a la necròpolis de Beit Shearim, unes catacumbes emprades pels jueus en l'època de la persecució romana, i a la muntanya de les Oliveres, el cementiri més important per als jueus.[-]

Comenta'l - 13 Visites 

Edu3

1997

"L'oblit del passat" mostra en aquest capítol les empremtes artístiques de les diferents religions que conviuen a Etiòpia: animista, cristiana i musulmana. Etiòpia té uns 55 milions d'habitants, agrupats en 80 ètnies que parlen 290 llengües diferents.[+]

"L'oblit del passat" mostra en aquest capítol les empremtes artístiques de les diferents religions que conviuen a Etiòpia: animista, cristiana i musulmana. Etiòpia té uns 55 milions d'habitants, agrupats en 80 ètnies que parlen 290 llengües diferents.[+]

"L'oblit del passat" mostra en aquest capítol les empremtes artístiques de les diferents religions que conviuen a Etiòpia: animista, cristiana i musulmana. Etiòpia té uns 55 milions d'habitants, agrupats en 80 ètnies que parlen 290 llengües diferents. L'agricultura i la ramaderia són les principals activitats econòmiques del país. El recorregut per Etiòpia comença al llac Chamo, on conviuen diverses tribus que practiquen l'animisme i tenen com a símbols funeraris uns tòtems amb imatges dels seus avantpassats. El cristianisme es va convertir en la religió oficial del regne al segle IV i la fe cristiana hi ha deixat un important patrimoni cultural. A la capital, Addis Abeba, és important la celebració del Nadal a la catedral de la Santa Trinitat. Un altre monument cristià d'interès és el monestir de Debre Líbanos, obejecte de molts pelegrinatges. A la regió del llac Tana, el més gran d'Etiòpia, hi ha un important conjunt d'esglésies cristianes amb pintures murals. Durant els segles XIV, XV i XVI, l'imperi cristià d'Etiòpia va quedar reduït i disseminat per les invasions musulmanes i els cristians es van refugiar en aquestes esglésies. A Gonder hi ha 40 esglésies i una vil·la imperial fortificada, barreja d'estil etíop i d'enginyeria militar portuguesa. A l'església de Debre Birhan Selassie hi uns murals fantàstics i la representació al sostre de 144 caps d'àngel. Als afores de Gonder hi viuen els "falasha", l'antiga comunitat jueva. Hi queden poques persones, ja que la majoria van ser traslladades a Israel. L'itinerari continua a Aksum, que va ser la capital d'un poderós regne i on destaquen els obeliscos esculpits. Es diu que en una de les seves esglésies està amagada l'arca de l'aliança, amb els deu manaments de Moisès. Més endavant hi ha la ciutat de Lalibela, amb onze esglésies excavades a la roca que han estat declarades Patrimoni de la Humanitat. El recorregut finalitza a Harar, la capital de la cultura musulmana, on hi ha una interessant mesquita molt ben conservada.[-]

Comenta'l - 15 Visites 

Edu3

2005

En aquest capítol s'expliquen la funció i la història de les relíquies amb l'historiador Josep Maria Salrach. Programa que repassa els fets de la història de Catalunya més lligats a l'aventura i l'acció.[+]

En aquest capítol s'expliquen la funció i la història de les relíquies amb l'historiador Josep Maria Salrach. Programa que repassa els fets de la història de Catalunya més lligats a l'aventura i l'acció.[+]

En aquest capítol s'expliquen la funció i la història de les relíquies amb l'historiador Josep Maria Salrach. Programa que repassa els fets de la història de Catalunya més lligats a l'aventura i l'acció. En aquest capítol de la sèrie "En guàrdia" podem escoltar una visió general sobre com era la cuina al Barroc, què menjaven, com es cuinava, etc.[-]

Comenta'l - 73 Visites 

Edu3

2005

"Memòria de Catalunya" fa un recorregut detallat per les vuit catedrals catalanes: la Seu d'Urgell, Vic, Girona, Barcelona, Tarragona, Lleida, Tortosa i Solsona. El cristianisme ha esdevingut un dels eixos articuladors d'Europa, evidenciat en la base cultural i en gran part del patrimoni artístic.[+]

"Memòria de Catalunya" fa un recorregut detallat per les vuit catedrals catalanes: la Seu d'Urgell, Vic, Girona, Barcelona, Tarragona, Lleida, Tortosa i Solsona. El cristianisme ha esdevingut un dels eixos articuladors d'Europa, evidenciat en la base cultural i en gran part del patrimoni artístic.[+]

"Memòria de Catalunya" fa un recorregut detallat per les vuit catedrals catalanes: la Seu d'Urgell, Vic, Girona, Barcelona, Tarragona, Lleida, Tortosa i Solsona. El cristianisme ha esdevingut un dels eixos articuladors d'Europa, evidenciat en la base cultural i en gran part del patrimoni artístic. Una mostra d'aquest patrimoni són les esglésies, que a cada diòcesi havien d'acollir la seu del bisbe i el capítol canonical, i que a l'alta edat mitjana van esdevenir grans seus o catedrals. Precisament, és la condició de seu catedralícia el que dóna nom a la Seu d'Urgell, amb una catedral romànica bastida, al segle XII, sobre una planta basilical de tres naus, cinc absis i un claustre. La catedral de Vic és tota una barreja d'estils: campanar i cripta romànics, claustre gòtic, edifici neoclàssic i decoració pictòrica i mural refeta per Josep M. Sert entre els anys 1940 i 1945. De la catedral de Girona destaquen l'escalinata i la façana barroques, l'església gòtica d'una sola nau i el Tapís de la Creació. La catedral de Barcelona té la façana neogòtica, naus gòtiques, un magnífic cor, un sarcòfag d'alabastre que honora santa Eulàlia, la representació del Sant Crist de la batalla de Lepant i els sepulcres de personatges il·lustres, com sant Ramon de Penyafort. Tarragona va recuperar la condició de seu arquebisbal d'una àmplia província eclesiàstica al segle XII. La seva catedral és el millor exemple de la transició del romànic al gòtic, amb tres naus gòtiques, belles escultures a la portalada, el retaule major del segle XV, el gran rosetó, el cimbori de creuer, els tapissos moderns, els sepulcres i els altars renaixentistes i barrocs. La catedral de Lleida es troba sobre un turó i va substituir, al segle XII, la mesquita major de la darrera capital islàmica en territori català. Durants molts anys, fins al 1947, va ser destinada a usos militars. En destaquen el portal romànic, el claustre gòtic, el cimbori de transició i la nau coberta de volta de creueria al costat dels absis coberts amb voltes de quart d'esfera. La catedral de Tortosa té la façana barroca, el temple i el claustre gòtics i retaules i murals barrocs que acompanyen la Mare de Déu de la Cinta. Finalment, la catedral de Solsona, tot i les transformacions gòtiques i barroques, manté el seu origen romànic, visible en els absis i en la figura de la Mare de Déu del Claustre, dels segle XII.[-]

Comenta'l - 119 Visites 

Juan Muñoz Izquierdo

2007

Quadern Virtual (QV) que proposa activitats sobre els dos grans punts del pensament medieval: la religió i la filosofia. Des del món grecoromà i les religions orientals fins l'inici i posterior hegemonia del cristianisme, la Patrística, l'Escolàstica i el Nominalisme intentaren al llarg dels segles establir la relació entre la raó i la revelació, entre el poder civil i el poder eclesiàstic.[+]

Quadern Virtual (QV) que proposa activitats sobre els dos grans punts del pensament medieval: la religió i la filosofia. Des del món grecoromà i les religions orientals fins l'inici i posterior hegemonia del cristianisme, la Patrística, l'Escolàstica i el Nominalisme intentaren al llarg dels segles establir la relació entre la raó i la revelació, entre el poder civil i el poder eclesiàstic.[+]

Quadern Virtual (QV) que proposa activitats sobre els dos grans punts del pensament medieval: la religió i la filosofia. Des del món grecoromà i les religions orientals fins l'inici i posterior hegemonia del cristianisme, la Patrística, l'Escolàstica i el Nominalisme intentaren al llarg dels segles establir la relació entre la raó i la revelació, entre el poder civil i el poder eclesiàstic. Conté, a més adreces de web per ampliar coneixements[-]

Comenta'l - 19 Visites 

Edu3

2007

La Festa del Sacrifici és la principal celebració del calendari islàmic. En aquesta transmissió de la cerimònia celebrada a Santa Coloma de Farners hi intervenen representants de la comunitat islàmica, de l'Ajuntament i de la Generalitat de Catalunya.[+]

La Festa del Sacrifici és la principal celebració del calendari islàmic. En aquesta transmissió de la cerimònia celebrada a Santa Coloma de Farners hi intervenen representants de la comunitat islàmica, de l'Ajuntament i de la Generalitat de Catalunya.[+]

La Festa del Sacrifici és la principal celebració del calendari islàmic. En aquesta transmissió de la cerimònia celebrada a Santa Coloma de Farners hi intervenen representants de la comunitat islàmica, de l'Ajuntament i de la Generalitat de Catalunya. La Festa del Sacrifici (Aïd al-Adha), coneguda també com la Festa del Xai o la Gran Festa, se celebra coincidint amb el final del període de pelegrinatge que anualment fan a la Meca, a l'Aràbia Saudita, milers de musulmans. Aquesta festa commemora un episodi religiós que recullen l'Alcorà i la Bíblia. Es tracta del moment en què Déu posa a prova la fidelitat d'Abraham i li demana que sacrifiqui el seu fill. Al final, Déu perdona el fill d'Abraham i, a canvi, aquest sacrifica un xai. La Festa del Sacrifici és un gran dia de reunió comunitària i és costum que, després de l'oració, es faci el sacrifici d'un animal i cada família musulmana es trobi per fer un gran àpat. Aquesta transmissió correspon a la celebració que va tenir lloc el 19 de desembre de 2007 al Pavelló Municipal Els Saioners de Santa Coloma de Farners, a la Selva. L'acte està organitzat per la comunitat islàmica de la ciutat. La transmissió inclou l'oració comunitària, presidida per l'imam Mohamed Amzou, i les intervencions del vicepresident de la comunitat, Taoufik El Youssoufi; l'alcalde de Santa Coloma de Farners, Antoni Solà, i la directora general d'Afers Religiosos de la Generalitat, Montserrat Coll.[-]

Comenta'l - 29 Visites 

Edu3

2002

Aquest capítol del programa "Memòria de Catalunya" parla de l'aplicació de l'estil gòtic a les construccions religioses i a l'aparició i extensió dels ordes mendicants, com ara els franciscans o els dominics.[+]

Aquest capítol del programa "Memòria de Catalunya" parla de l'aplicació de l'estil gòtic a les construccions religioses i a l'aparició i extensió dels ordes mendicants, com ara els franciscans o els dominics.[+]

Aquest capítol del programa "Memòria de Catalunya" parla de l'aplicació de l'estil gòtic a les construccions religioses i a l'aparició i extensió dels ordes mendicants, com ara els franciscans o els dominics. El segle XIII està marcat per l'adopció d'un nou llenguatge artístic: el gòtic. En són una bona mostra les catedrals de Tarragona i Lleida, començades sota les normes del romànic, però adaptades al gòtic. Elements d'aquest estil, com els llanternons, es poden trobar a la catedral de Tarragona, a Sant Cugat del Vallès, a Vallbona de les Monges, a Poblet o a Santes Creus. L'esplendor de l'època anima la construcció de nous edificis religiosos, com la catedral de Barcelona, la Seu de Girona, la catedral de Vic o l'església de Santa Maria del Mar, concebuda el 1328. Les donacions dels habitants de moltes poblacions contribueixen a aixecar nous temples. És el cas de Cervera, Montblanc, Balaguer, Santa Coloma de Queralt, Horta de Sant Joan, Castelló d'Empúries, Manresa o Tortosa. Pel que fa a l'escultura i la pintura, continua la recerca de l'expressivitat de les figures i Crist passa a adoptar actituds humanes. L'increment de la riquesa accentua les desigualtats socials i hi apareixen institucions assistencials adreçades als pobres, com la Pia Almoina, amb exponents a Barcelona i Girona. També es creen petits hospitals, alguns dels quals estan especialitzats a cuidar leprosos. Entre els anys 1401 i 1406 es va edificar a Barcelona l'Hospital de la Santa Creu, creat per unir sis diferents hospitals de la ciutat per guanyar eficàcia. Al segle XIII apareixen nous ordes religiosos que defugen la feudalitat. Es tracta dels ordes mendicants, com ara els franciscans i els dominics, que no tenen propietats i viuen de la mendicitat. També n'apareixen branques femenines, com la creada a Tortosa, l'any 1233, sota l'advocació de santa Clara, amb les seguidores de les doctrines de sant Francesc, que es va estendre per tot Catalunya. També hi ha les deixebles de sant Domènec, que van néixer l'any 1351 al convent de Montsió, a Barcelona. L'any 1237, la reina Elisenda de Montcada va fundar el monestir de monges clarisses de Pedralbes, un dels monuments més bells del gòtic monàstic. Després d'enviudar, la reina s'hi va retirar fins a la seva mort, on reposen les seves despulles. Altres ordes mendicants presents a Catalunya van ser els carmelites, que hi van arribar l'any 1275, els agustins, els trinitaris i els antonians. A Catalunya va néixer l'orde de la Mercè, amb la participació de Ramon de Penyafort i Pere Nolasc i el suport del rei Jaume I. L'ordre va ser aprovat l'any 1235 i tenia com a objectiu rescatar captius. En aquesta època també van aconseguir un gran ressò moralistes com ara Francesc Eiximenis o Vicent Ferrer.[-]

Comenta'l - 11 Visites 

Edu3

2004

El Vaticà és una superpotència mundial que fa quatre-cents quaranta metres quadrats. Durant la visita que en Miquel Calçada farà a aquest miniestat veurà sants, pujarà a un observatori celestial i, per descomptat, visitarà esglésies.[+]

El Vaticà és una superpotència mundial que fa quatre-cents quaranta metres quadrats. Durant la visita que en Miquel Calçada farà a aquest miniestat veurà sants, pujarà a un observatori celestial i, per descomptat, visitarà esglésies.[+]

El Vaticà és una superpotència mundial que fa quatre-cents quaranta metres quadrats. Durant la visita que en Miquel Calçada farà a aquest miniestat veurà sants, pujarà a un observatori celestial i, per descomptat, visitarà esglésies. Allí s'entrevistarà amb alguns catalans com en Valentí Miserachs, director de l'Institut Pontifici de Música Sacra, o l'escolapi Ramon Julià, oficial de la Congregació per al Culte Diví. Aquest últim li mostrarà les relíquies de Sant Josep, l'acompanyarà a visitar les instal·lacions del canal de televisió "Telepace" (un canal de caràcter religiós) i altres llocs com l'estació de tren, l'heliport o la benzinera. Amb en Rossend Domènec, corresponsal a Itàlia d'"El Periódico", visitarà diversos llocs del Vaticà com el castell de Sant Angelo o la plaça de Sant Pere. Amb el mossèn Joan Casanovas, jesuïta, físic, astrònom i encarregat de l'observatori i la biblioteca, visitarà l'observatori de Castel Gandolfo, residència d'estiu del Papa.[-]

Comenta'l - 6 Visites 

Edu3

2002

Segon dels dos capítols que "Karakia" dedica a la comunitat romanesa de Catalunya. Com l'anterior, s'ha fet durant la setmana de la Pasqua ortodoxa. A partir de famílies establertes a Catalunya coneixem els costums i la gastronomia romanesos propis d'aquestes dates.[+]

Segon dels dos capítols que "Karakia" dedica a la comunitat romanesa de Catalunya. Com l'anterior, s'ha fet durant la setmana de la Pasqua ortodoxa. A partir de famílies establertes a Catalunya coneixem els costums i la gastronomia romanesos propis d'aquestes dates.[+]

Segon dels dos capítols que "Karakia" dedica a la comunitat romanesa de Catalunya. Com l'anterior, s'ha fet durant la setmana de la Pasqua ortodoxa. A partir de famílies establertes a Catalunya coneixem els costums i la gastronomia romanesos propis d'aquestes dates. A casa dels Olteanu, a Matadepera, ens acostem a la tradició dels "ouã rosii", els ous pintats de vermell típics de Pasqua, aprenem una nova manera de cuinar el xai i a fer el "cozonac", el pastís per excel·lència de tots els romanesos. Anem també al Montsià, per conèixer com és la integració del gran nombre de romanesos que en pocs anys s'hi han instal·lat. Visitem famílies de la Sénia i Alcanar, parlem de les seves inquietuds i de l'adaptació al poble. Amb aquestes famílies aprenem a fer alguns dels plats amb més tradició de Romania: "sarmale", "ciorba" de pagès o "mititei", i assistim a la benedicció ritual de la casa d'uns nous canareus. Finalment, a Barcelona, compartim uns minuts amb el pare Aurel durant la celebració de la nit de Pasqua. Es tracta de la primera vegada que els romanesos de Catalunya es troben en un acte tradicional que els uneix fora del seu país, ara ja, com a comunitat.[-]