Català | Castellano | English
  • inici
  • ajuda
  • identificació
Cerca avançada  
1-10 de 58 resultats

Ordenat per Rellevància Data Títol Visites Valoració Comentaris

  • Tot (58)
  • Recursos en línia (37)
    • Interactiu (1)
    • Aplicació (3)
    • Imatge (1)
    • Àudio (7)
    • Vídeo (25)
    • Document (3)
    • Pàgina web (7)
  • Recursos físics (21)
    • Vídeo (10)
    • Escrit (10)
    • Maleta pedagògica (1)
    • Recurs electrònic (1)
    • Àudio (2)
 Santa María, pa cada dia  

Comenta'l - 1 Visita 62


Ballarín, Josep Maria

2013

Aquest és un llibre sobre la Marededéu, meditat per l'autor al llarg de 30 anys. No és un llibre filosòfic, o teologal, sinó escrit de manera planera. Així mateix, contempla la vida de Jesús vista desde de la perspectiva de la seva mare.

 Bíblia de Montserrat  

Comenta'l - 17 Visites 218


Monjos Montserrat(Justí Bruguera, Guiu Camps, Romuald M. Díaz i deu altres traductors)

2013

La Bíblia de Montserrat en un volum, publicada el 1970, és el resultat de la traducció realitzada per Justí Bruguera, Guiu Camps, Romuald M. Díaz i deu altres traductors, tots ells monjos de Montserrat, seguint l’obra iniciada el 1926 pel P.[+]
La Bíblia de Montserrat en un volum, publicada el 1970, és el resultat de la traducció realitzada per Justí Bruguera, Guiu Camps, Romuald M. Díaz i deu altres traductors, tots ells monjos de Montserrat, seguint l’obra iniciada el 1926 pel P.[+]
La Bíblia de Montserrat en un volum, publicada el 1970, és el resultat de la traducció realitzada per Justí Bruguera, Guiu Camps, Romuald M. Díaz i deu altres traductors, tots ells monjos de Montserrat, seguint l’obra iniciada el 1926 pel P. Bonaventura Ubach. El llenguatge buscat per a aquesta traducció és el català literari normal, molt atent a la riquesa expressiva de les llengües originals. Oferim aquí la versió electrònica per a dispositius mòbils.[-]

 En guardia!. Recorda Jaume Balmes  

Comenta'l - 22 Visites 4


Edu3

2005

El programa d'avui recorda la figura de Jaume Balmes, sacerdot i llicenciat en teologia per la Universitat de Cervera. A més de la tasca com a pedagog, cal destacar-ne l¿activitat política, la ploma periodística i sobretot el tarannà de gran pensador del segle XIX.[+]
El programa d'avui recorda la figura de Jaume Balmes, sacerdot i llicenciat en teologia per la Universitat de Cervera. A més de la tasca com a pedagog, cal destacar-ne l¿activitat política, la ploma periodística i sobretot el tarannà de gran pensador del segle XIX.[+]
El programa d'avui recorda la figura de Jaume Balmes, sacerdot i llicenciat en teologia per la Universitat de Cervera. A més de la tasca com a pedagog, cal destacar-ne l¿activitat política, la ploma periodística i sobretot el tarannà de gran pensador del segle XIX. En aquest sentit és un gran model del que s'anomena el ¿seny català¿ i per extensió un dels grans filòsofs que ha tingut Catalunya. En parla Hilari Ragué, historiador i monjo de l'Abadia de Montserrat.[-]

 Audiovisual Beatus de La Seu d'Urgell  

Comenta'l - Visita'l 67


Cagigós, Antoni; Marqués, Benigne; Pal, Manuel

2005

A l'Edat Mitjana algunes profecies deien que s’acabaria el món a l’any 1000 i, la gent tenia molta por. Segons l’església amb la fi del món arribarien els horrors de l'Apocalipsi que era el tema de l’últim llibre de la Bíblia i que ningú no entenia.[+]
A l'Edat Mitjana algunes profecies deien que s’acabaria el món a l’any 1000 i, la gent tenia molta por. Segons l’església amb la fi del món arribarien els horrors de l'Apocalipsi que era el tema de l’últim llibre de la Bíblia i que ningú no entenia.[+]
A l'Edat Mitjana algunes profecies deien que s’acabaria el món a l’any 1000 i, la gent tenia molta por. Segons l’església amb la fi del món arribarien els horrors de l'Apocalipsi que era el tema de l’últim llibre de la Bíblia i que ningú no entenia. Llavors, es va posar de moda el llibre que havia escrit el monjo Beatus a Lièbana al segle VIII, que era un comentari de l'Apocalipsi. Als monestirs, es van fer còpies a mà d’aquest llibre anomenat Beatus, i la catedral de la Seu d'Urgell n’adquirí un exemplar, al qual un altre monjo havia afegit moltes il•lustracions, en el segle X, perquè la gent no sabia llegir. Segons el Beatus de La Seu d'Urgell, Jesús donà una oportunitat als humans escarriats perquè es convertissin abans del judici final, i es poguessin salvar enmig de lluites, ja que les forces del bé sempre vencen a les del mal. Apareixen persones, àngels de la cort celestial que volaven amb les seves grans ales..., alguns símbols es repeteixen com un anyell que portava una creu que s’identifica amb Jesús, ja que segons la Bíblia els dos van ser sacrificats, l’arca de Noé amb l’església, feres monstruoses... Sovint hi ha grups de set elements ja que aquest és el nombre de la perfecció. En la imatge del judici final, Jesús estava assegut en un tron blanc, envoltat per un cercle daurat de d’infinit i, escortat per dos àngels, tenia el llibre de la vida a les mans on estaven escrites les obres bones i dolentes de cada persona. A sota seu hi havia els que es salvarien, es veien feliços. A la part dreta hi havia els condemnats que estaven desconsolats perquè aviat caurien a l’infern[-]

 De dioses y hombres  

Comenta'l - 23 Visites 67


Beauvois, Xavier; [director]; Beauvois, Xavier; Comar, Etienne; [guió]; Lambert, Wilson; Lonsdale, Michael; Herlin, Jacques; Laudenbach, Philippe; Maly, Xavier; Pichon, Loïc; Rabourdin, Olivier; Frin, Jean-Marie; Perrier, Olivier; [actors]

2011

Un monestir a les muntanyes del Magrib en els anys noranta. Vuit monjos cistercencs viuen en perfecta harmonia amb la població musulmana. Un grup de fonamentalistes islàmics assassina un equip de treballadors estrangers i el pànic s’apodera de la regió.[+]
Un monestir a les muntanyes del Magrib en els anys noranta. Vuit monjos cistercencs viuen en perfecta harmonia amb la població musulmana. Un grup de fonamentalistes islàmics assassina un equip de treballadors estrangers i el pànic s’apodera de la regió.[+]
Un monestir a les muntanyes del Magrib en els anys noranta. Vuit monjos cistercencs viuen en perfecta harmonia amb la població musulmana. Un grup de fonamentalistes islàmics assassina un equip de treballadors estrangers i el pànic s’apodera de la regió. L’exèrcit ofereix protecció als monjos, però aquests la rebutgen. Què han de fer? ¿Anar-se’n, quedar-se? Malgrat la creixent amenaça, comencen a adonar-se que no tenen elecció i s’han de quedar, passi el que passi.[-]

 Tropa de Élite  

Comenta'l - 1 Visita 67


Padilha, José; [direcció]

2007

Brasil, any 1997. El capità Nascimento està al comandament d'un esquadró del Batalló d'Operacions Policials Especials (BOPE), un cos d’elit de la policia de Rio de Janeiro. La seva missió és actuar a les faveles, en què la policia, per por o per corrupció, no intervé; abans de l’arribada de Joan Pau II.[+]
Brasil, any 1997. El capità Nascimento està al comandament d'un esquadró del Batalló d'Operacions Policials Especials (BOPE), un cos d’elit de la policia de Rio de Janeiro. La seva missió és actuar a les faveles, en què la policia, per por o per corrupció, no intervé; abans de l’arribada de Joan Pau II.[+]
Brasil, any 1997. El capità Nascimento està al comandament d'un esquadró del Batalló d'Operacions Policials Especials (BOPE), un cos d’elit de la policia de Rio de Janeiro. La seva missió és actuar a les faveles, en què la policia, per por o per corrupció, no intervé; abans de l’arribada de Joan Pau II. Nascimento vol deixar el seu lloc, ja que està a punt de ser pare, però abans necessita trobar un substitut adequat. Amb aquesta finalitat comença a instruir dos policies honestos i amics des de la infància: Net, que és un home d’acció, i Matías, que estudia Dret perquè creu en la llei. Junts entraran en el BOPE i acompliran les seves missions fins a les últimes conseqüències.[-]

 Las religiones del mundo. Tradiciones antiguas y transformaciones modernas  

Comenta'l - 22 Visites 62


Smart, Ninian

2000

Obra històrica de caracter general sobre les religions i el desenvolupament del sistema de creences. En la primera part s'explica l'origen d'aquestes tradicions i en la segona s'examinen els canvis en la fe i en les cultures a partir del Renaixement i els descobriments.[+]
Obra històrica de caracter general sobre les religions i el desenvolupament del sistema de creences. En la primera part s'explica l'origen d'aquestes tradicions i en la segona s'examinen els canvis en la fe i en les cultures a partir del Renaixement i els descobriments.[+]
Obra històrica de caracter general sobre les religions i el desenvolupament del sistema de creences. En la primera part s'explica l'origen d'aquestes tradicions i en la segona s'examinen els canvis en la fe i en les cultures a partir del Renaixement i els descobriments. ës una edició il·lustrada amb descripció dels símbols i obres d'art que han generat.[-]

 Elefante blanco  

Comenta'l - 9 Visites 67


Trapero, Pablo; [direcció]; Darín, Ricardo; Renier, Jérémie; Gusman, Martina; [interpretació]

2012

Drama que tracta les desigualtats socials en un poblat marginal per la manca de suport del govern i les altes esferes eclesiàstiques. Elefante Blanco és el simbòlic nom d'un hospital mai acabat, al costat d’una de les “villas”, barri barraquista amb pobresa i delinqüència, més perilloses i necessitades de Buenos Aires.[+]
Drama que tracta les desigualtats socials en un poblat marginal per la manca de suport del govern i les altes esferes eclesiàstiques. Elefante Blanco és el simbòlic nom d'un hospital mai acabat, al costat d’una de les “villas”, barri barraquista amb pobresa i delinqüència, més perilloses i necessitades de Buenos Aires.[+]
Drama que tracta les desigualtats socials en un poblat marginal per la manca de suport del govern i les altes esferes eclesiàstiques. Elefante Blanco és el simbòlic nom d'un hospital mai acabat, al costat d’una de les “villas”, barri barraquista amb pobresa i delinqüència, més perilloses i necessitades de Buenos Aires. Aborda aquesta complexa realitat des de la mirada dels que s’hi integren per millorar-la, com els anomenats "capellans villeros" que treballen amb els seus habitants. La pel·lícula fa referència a la figura del pare Múgica i l'edifici inconclús esmentat, que són icones reals i històriques.[-]

 El camí de Sant Jaume a Girona  

Comenta'l - 6 Visites 67


Dalmau, Jordi; [selecció musical]; Cots, Joan; Reig, Dolors; [et al.]

2011

El recorregut del camí de Sant Jaume per terres gironines, des del coll de Panissars (l'Albera) fins a Susqueda i Sau. Consisteix en un muntatge audiovisual que a partir de la projecció d'imatges fixes de paisatges i edificis, combina narració explicativa amb música i recitacions poètiques.[+]
El recorregut del camí de Sant Jaume per terres gironines, des del coll de Panissars (l'Albera) fins a Susqueda i Sau. Consisteix en un muntatge audiovisual que a partir de la projecció d'imatges fixes de paisatges i edificis, combina narració explicativa amb música i recitacions poètiques.[+]
El recorregut del camí de Sant Jaume per terres gironines, des del coll de Panissars (l'Albera) fins a Susqueda i Sau. Consisteix en un muntatge audiovisual que a partir de la projecció d'imatges fixes de paisatges i edificis, combina narració explicativa amb música i recitacions poètiques. El contingut del vídeo es completa amb una part dedicada a l'orígen, el significat i la història del camí.[-]

 L'oblit del passat / Israel  

Comenta'l - 82 Visites 5


Edu3

1997

"L'oblit del passat" mostra el patrimoni històric i artístic deixat a Israel per les tres religions que hi conviuen: judaisme, cristianisme i islamisme. La ciutat de Jerusalem és un símbol per a les tres religions dominants a Israel.[+]
"L'oblit del passat" mostra el patrimoni històric i artístic deixat a Israel per les tres religions que hi conviuen: judaisme, cristianisme i islamisme. La ciutat de Jerusalem és un símbol per a les tres religions dominants a Israel.[+]
"L'oblit del passat" mostra el patrimoni històric i artístic deixat a Israel per les tres religions que hi conviuen: judaisme, cristianisme i islamisme. La ciutat de Jerusalem és un símbol per a les tres religions dominants a Israel. Per als jueus, és l'encarnació de l'antic Israel, la terra d'Abraham, Isaac i Jacob, l'escenari de la glòria del rei David i la seu del temple de Salomó. Per als cristians, és el lloc on Jesús va fer l'últim sopar amb els apòstols. Finalment, per als musulmans, és la tercera ciutat sagrada, després de la Meca i Medina, ja que la Cúpula de la roca indica el lloc on Mahoma va pujar al cel. Jerusalem té un gran patrimoni. Els primers assentaments humans són de l'edat del bronze, i l'any 1006 abans de Crist, el rei David la va fer capital del seu regne. Les ruïnes de Siloé són l'origen de la ciutat de David. A sota, les excavacions mostren els túnels que hi portaven l'aigua. El mur de les lamentacions és un símbol per als jueus, que també preguen i repassen els textos sagrats a l'anomenada volta Wilson. L'any 1967 es va encarregar la remodelació del barri jueu i es va deixar a la vista un fragment del "cardo maximus". Altres llocs d'interès de la ciutat són la catedral de Sant Jaume, joia de la comunitat armènia, les estacions del Via Crucis i l'església del Sant Sepulcre. Del patrimoni musulmà cal destacar la mesquita d'Al-Aqsa, la mesquita de la Cúpula de la roca i les muralles que envolten la ciutat vella. El recorregut per Israel continua pel desert de Nègueb, on hi ha les ruïnes de les ciutats de Shifta i Afdat, creades pels nabateus. A Qumran, uns beduins hi van trobar els manuscrits de la mar Morta, una important font documental que es guarda a Jerusalem. La fortalesa de Massada és una destacada resta arqueològica. Va ser construïda pel rei Herodes per protegir-se dels enemics i és el símbol de la resistència jueva. Un altre jaciment important és el de Bet Sehan. Al llac Tiberíades, l'any 1986, s'hi va descobrir una de les embarcacions de pesca més antigues del món. A Betlem, l'església de la Nativitat és un dels llocs de veneració més importants del patrimoni cristià. Segons la tradició, a la cripta hi ha la cova on va néixer Jesús. A Natzaret, la ciutat on va créixer, s'hi ha dut a terme un encertat procés de restauració. En aquesta ciutat hi ha la basílica de l'Anunciació, l'església més gran del Pròxim Orient. A la cituat d'Hebron s'han hagut de crear accessos separats i controlats militarment per arribar a la mesquita i a la sinagoga. A Safed hi ha diverses sinagogues, escoles rabíniques i una escola de seguidors de la càbala, un conjunt de teories místiques i metafísiques del judaisme que interpreta de manera curiosa l'univers. El recorregut finalitza a la necròpolis de Beit Shearim, unes catacumbes emprades pels jueus en l'època de la persecució romana, i a la muntanya de les Oliveres, el cementiri més important per als jueus.[-]

Pàgina de resultats 1   2   3   4   5   6  
Avís legal | Privadesa | Condicions d'ús | Copyright � 2014, Generalitat de Catalunya
El Departament d'Ensenyament no es fa responsable del contingut dels enllaços externs. Llegir més