Català | Castellano | English
  • inici
  • ajuda
  • identificació
Cerca avançada  
1-10 de 21 resultats

Ordenat per Rellevància Data Títol Visites Valoració Comentaris

  • Tot (21)
  • Recursos en línia (14)
    • Interactiu (1)
    • Aplicació (1)
    • Imatge (1)
    • Àudio (7)
    • Vídeo (6)
    • Document (1)
    • Pàgina web (7)
  • Recursos físics (7)
    • Vídeo (1)
    • Escrit (2)
    • Maleta pedagògica (1)
    • Àudio (3)
 Recursos Tecnologies de la Informació  

Comenta'l - 47 Visites 21


XTEC

2013

Referitori de recursos didàctics per l'aprenentatge de les tecnologies de l'Educació i la Comunicació per al professorat dels diversos nivells educatius.

 El fantasma de la ópera  

Comenta'l - 32 Visites 67


Schumacher, Joel; [productor]

2013

Any 1870. L'Òpera de París prepara l'estrena del seu espectacle més fastuós, però un misteri s'amaga entre bastidors: la presència d'un fantasma. Ningú no sap què ni qui és, però les seves aparicions són cada vegada més freqüents i escampa el pànic entre el públic.[+]
Any 1870. L'Òpera de París prepara l'estrena del seu espectacle més fastuós, però un misteri s'amaga entre bastidors: la presència d'un fantasma. Ningú no sap què ni qui és, però les seves aparicions són cada vegada més freqüents i escampa el pànic entre el públic.[+]
Any 1870. L'Òpera de París prepara l'estrena del seu espectacle més fastuós, però un misteri s'amaga entre bastidors: la presència d'un fantasma. Ningú no sap què ni qui és, però les seves aparicions són cada vegada més freqüents i escampa el pànic entre el públic. Només Christine, una jove ballarina de qui el fantasma està profusament enamorat, pot acostar-se a ell. El conflicte es dimensiona quan el vescomte de Chagny i la Christine formalitzen la seva relació amorosa.[-]

 La sargantana de dues cues  

Comenta'l - 12 Visites 72


Caballé Cantalapiedra, Francesc

2000

Recull de cançons i corrandes populars catalanes que es cantaven a la vila de Bagà (Alt Berguedà). Són cançons que han anat passant de pares a fills per a ser cantades a la feina, principalment al camp i que solien ser apreses o adaptades d'altres indrets.[+]
Recull de cançons i corrandes populars catalanes que es cantaven a la vila de Bagà (Alt Berguedà). Són cançons que han anat passant de pares a fills per a ser cantades a la feina, principalment al camp i que solien ser apreses o adaptades d'altres indrets.[+]
Recull de cançons i corrandes populars catalanes que es cantaven a la vila de Bagà (Alt Berguedà). Són cançons que han anat passant de pares a fills per a ser cantades a la feina, principalment al camp i que solien ser apreses o adaptades d'altres indrets. Hi ha creences populars, caramelles i sàtires. Amb el temps han anat caient en desús fins al punt que actualment resten en l'oblit.[-]

 Vistes al mar / Victòria dels Àngels, en el record. Manuel Garcia Morante, Helena Mora, Jaume Comelles.Vistes al mar / Victòria dels Àngels, en el record. Manuel Garcia Morante, [..]  

Comenta'l - Visita'l 4


Edu3

2008

Programa dedicat a repassar la Història de la Música dels Països Catalans, des dels inicis fins a l'actualitat. Una visió històrica i actual del nostre llegat musical. Victòria dels Àngels fou una soprano i cantant d'òpera catalana, en aquest capítol es repassa la seva carrera així com la seva personalitat amb la col·laboració de Manuel Garcia Morante, pianista, Helena Mora, presidenta de la Fundació Victòria dels Àngels i Jaume Comelles, periodista musical.

 VII Jornades InvesJove. Investigació i recerca a l'Educació Secundària. Alt Pirineu i AranVII Jornades InvesJove. Investigació i recerca a l'Educació Secundària. [..]  

Comenta'l - Visita'l 6164


Comes Robert, Gerard; Figueroa Noray, Jennifer; [et al.]

2014

El llibre ofereix un recull dels millors treballs de recerca elaborats pels alumnes de segon de batxillerat de l'Alt Pirineu i la Vall d'Aran durant l'any 2014. Sens dubte, una compilació de produccions excel·lents i amb temàtiques força diferents i interessants.

 Nostranau. Cosmos / Música de les esferes  

Comenta'l - 24 Visites 5


Edu3

2004

Imaginem un cataclisme com l'explosió d'una supernova. Si poguéssim assistir-hi de prop -cosa gens recomanable d'altra banda- què sentiríem? L'explosió d'una supernova, tot i la seva grandiositat, no donaria lloc al més mínim soroll.[+]
Imaginem un cataclisme com l'explosió d'una supernova. Si poguéssim assistir-hi de prop -cosa gens recomanable d'altra banda- què sentiríem? L'explosió d'una supernova, tot i la seva grandiositat, no donaria lloc al més mínim soroll.[+]
Imaginem un cataclisme com l'explosió d'una supernova. Si poguéssim assistir-hi de prop -cosa gens recomanable d'altra banda- què sentiríem? L'explosió d'una supernova, tot i la seva grandiositat, no donaria lloc al més mínim soroll. El so és una vibració que es transmet a través d'un medi com, per exemple, l'aire que hi ha a la Terra. Si no hi ha medi de transmissió, no hi ha so. Com que a l'espai no existeix res que faci de medi, el silenci és absolut. L'espectacle de l'Univers és, doncs, un espectacle mut. Paradoxalment, s'ha parlat de la música celestial i de la música de les esferes. Els pitàgorics, cinc-cents anys abans de Crist, imaginaven un Univers de moviments en harmonia amb les cadències musicals. Pensaven que els set astres principals, la Lluna, el Sol, Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn, naveguen per l'espai amb la mateixa harmonia que hi ha entre els sons de les set cordes de la lira, l'instrument grec per excel·lència. A finals del segle XVI, Johannes Kepler, abans de descobrir les lleis que regeixen els moviments dels planetes, va observar que hi havia concordança entre les distàncies dels planetes al Sol i les cinc figures geomètriques regulars. Per això, Kepler imaginava l'Univers com un agregat d'esferes i poliedres. Aquesta concordança, que Kepler qualificava d'harmònica, va motivar-lo a escriure, l'any 1618, la seva obra més important: Harmonicis mundi. En aquesta obra, Kepler explica les "afinitats entre els sòlids i les consonances musicals", i acaba donant a conèixer el veritable comportament dels planetes, fins aleshores mai explicat satisfactòriament. La bona i antiga relació entre música i astronomia també es manifesta a la pràctica. Hi ha músics que s'han dedicat a l'astronomia, i astrònoms que s'han dedicat a la música. Per exemple, l'alemany William Herschel, del segle XVII. Mentre construïa els telescopis més grans del seu temps, feia de compositor i d'organista. Herschel va descobrir molts astres, un dels quals és el planeta Urà. També va ser el primer d'intuir que la Via Làctia és una gran estructura d'estrelles. Mentrestant, componia peces per grups de corda o per clavicordi. L'astrònom català més important, el barcelonès Josep Comas Solà, director de l'Observatori Fabra fins al 1937, s'esplaiava també component música. Un altre astrònom sensible a les vibracions musicals va ser en Lluís Rodés, director de l'Observatori de l'Ebre fins al 1939. En una ocasió, al Palau de la Música Catalana, Lluís Rodés va llegir: "Vibracions dels estels; vibracions d'una naturalesa més subtil que no diuen pas res a l'orella, però que ens porten noves d'altres mons llunyans, i les escriuen a la nostra retina o a la placa fotogràfica. Vibracions, en fi, que omplen l'espai immens i són causa de l'harmonia més fina i més universal: l'harmonia de la llum". Nostra nau és una col·lecció de 150 episodis sobre els astres, l'espai i la seva exploració. Originalment, va ser un programa de televisió diari emès pel canal K3/33 de Televisió de Catalunya des d'octubre de 2001 fins a juny de 2002. Agrupats per temàtiques, els episodis de Nostra nau descriuen la Terra, la Lluna, el Sol, els planetes, les estrelles, les constel·lacions, les galàxies, etc. amb imatges provinents de l'observació i recreacions realitzades per ordinador d'acord amb els models astronòmics i els coneixements científics més moderns. Cada episodi convida a descobrir i a disfrutar l'espectacle de l'Univers; el conjunt d'episodis és una introducció variada i assequible a l'astronomia.[-]

 Free Music Archive  

Comenta'l - 10 Visites 214


Free Music Archive

2009

Biblioteca de continguts musicals que permet escoltar i descarregar els arxius de manera gratuïta. Creada per l'estació de ràdio independent d'origen nord-americà WFMU, The Free Music Archive s'organitza per diferents categories que fan més senzill el seu ús i accessibilitat a continguts sense ni tan sols haver de registrar-se.[+]
Biblioteca de continguts musicals que permet escoltar i descarregar els arxius de manera gratuïta. Creada per l'estació de ràdio independent d'origen nord-americà WFMU, The Free Music Archive s'organitza per diferents categories que fan més senzill el seu ús i accessibilitat a continguts sense ni tan sols haver de registrar-se.[+]
Biblioteca de continguts musicals que permet escoltar i descarregar els arxius de manera gratuïta. Creada per l'estació de ràdio independent d'origen nord-americà WFMU, The Free Music Archive s'organitza per diferents categories que fan més senzill el seu ús i accessibilitat a continguts sense ni tan sols haver de registrar-se. Els estudis radiofònics de WFMU permeten arribar a acords amb nombrosos grups musicals que nodreixen a aquest projecte d'un constant flux de nous arxius mp3 de gran qualitat i lliures de drets. A més el servei també ofereix l'opció a qualsevol interessat d'enviar propostes musicals que puguin formar part de l'arxiu de la biblioteca.[-]

 Tongue Drum10'  

Comenta'l - 1 Visita 81


CRP de la Noguera

2022

Tongue Drum és un tambor metàl·lic de llengüetes (en anglès steel tongue drum o tongue drum). És un instrument musical idiòfon i metal·lòfon de percussió melòdica. Juntament amb el tambor hi van dues baquetes, un suport per a les baquetes, punters de goma pels dits i números de recanvi.[+]
Tongue Drum és un tambor metàl·lic de llengüetes (en anglès steel tongue drum o tongue drum). És un instrument musical idiòfon i metal·lòfon de percussió melòdica. Juntament amb el tambor hi van dues baquetes, un suport per a les baquetes, punters de goma pels dits i números de recanvi.[+]
Tongue Drum és un tambor metàl·lic de llengüetes (en anglès steel tongue drum o tongue drum). És un instrument musical idiòfon i metal·lòfon de percussió melòdica. Juntament amb el tambor hi van dues baquetes, un suport per a les baquetes, punters de goma pels dits i números de recanvi. Podeu trobar tota la informació en el següent enllaç[-]

 La solució / Com s'ha d'anar preparat a la muntanya  

Comenta'l - 5 Visites 214


Edu3

2006

En aquest capítol del programa radiofònic "La solució", Carles Pérez, ens presenta solucions per a preparar-se per anar a la muntanya. La solució és un programa radiofònic que busca solucions als nostres problemes de cada dia.[+]
En aquest capítol del programa radiofònic "La solució", Carles Pérez, ens presenta solucions per a preparar-se per anar a la muntanya. La solució és un programa radiofònic que busca solucions als nostres problemes de cada dia.[+]
En aquest capítol del programa radiofònic "La solució", Carles Pérez, ens presenta solucions per a preparar-se per anar a la muntanya. La solució és un programa radiofònic que busca solucions als nostres problemes de cada dia. Aquest programa consta de les següents seccions: Fem dissabte, Tal com som, Naturalesa humana, Les receptes de la solució, Dret d'escollir, El jardí de les Hespèrides, A dreta llei, In corpore sano, Ciutadans i Galeries de flors.[-]

 Canciones y recitados  

Comenta'l - 42 Visites 214


Desdinter.net

2008

La web presenta 10613 poemes i cançons en castellà amb la seva versió recitada o cantada. Estan classificats per autoria, cronologia, per segles, alfabèticament pel primer vers i per països. Ens indica quina persona recita o canta.[+]
La web presenta 10613 poemes i cançons en castellà amb la seva versió recitada o cantada. Estan classificats per autoria, cronologia, per segles, alfabèticament pel primer vers i per països. Ens indica quina persona recita o canta.[+]
La web presenta 10613 poemes i cançons en castellà amb la seva versió recitada o cantada. Estan classificats per autoria, cronologia, per segles, alfabèticament pel primer vers i per països. Ens indica quina persona recita o canta. En alguns casos els textos escrits estan traduïts a altres llengües (anglès, italià, alemany i francès). La web permet que s'incorporin altres materials de procedència externa. Hi ha també enllaços que incluen recursos com un dicionari de la llengua castellana, un corrector i un traductor, entre altres. També indica quins són els últims textos entrats.[-]

Pàgina de resultats 1   2   3  
Avís legal | Privadesa | Condicions d'ús | Copyright � 2014, Generalitat de Catalunya
El Departament d'Ensenyament no es fa responsable del contingut dels enllaços externs. Llegir més