• inici
• ajuda
• identificació

Comenta'l - 32 Visites 

Monzonís Escribà, Empar

2007

Webquesta pensada per conèixer els Drets que les Nacions Unides i la inmensa majoria dels països reconeixen per a la infància. Permet prendre consciència de la realitat de la infància i del camí que queda per recòrrer per tal d’assegurar que totes les nenes i els nens del món siguin respectats i tractats adequadament.

Comenta'l - 42 Visites 

Pascual i Buil, Laua

2009

Webquesta pensada per apreciar millor tot allò que el nen ens comunica quan està jugant. El joc ens indica en quina fase evolutiva es troba l’infant i ens permet detectar si hi pot haver algun tipus de problema en el seu desenvolupament.

Comenta'l - 3 Visites 

Balcells, Mia; [coordinació]; Barti, Montse; [coordinació]; Bové, Salvador; [coordinació]]; [et al.]

2003

Fa un recorregut pels 25 anys de l’Escola d’estiu del Penedès, explicant anècdotes i experiències viscudes en el seu marc. Les escoles d’estiu continuen sent aquests temps comuns i espais diversos on els MRPs reflexionen sobre la pràctica educativa i col•laboren fonamentalment en la formació del professorat, són temps i espais que han estat de lluita per la renovació de l’escola i des d’on s’han impulsat bona part dels canvis i millores aconseguides.[+]

Fa un recorregut pels 25 anys de l’Escola d’estiu del Penedès, explicant anècdotes i experiències viscudes en el seu marc. Les escoles d’estiu continuen sent aquests temps comuns i espais diversos on els MRPs reflexionen sobre la pràctica educativa i col•laboren fonamentalment en la formació del professorat, són temps i espais que han estat de lluita per la renovació de l’escola i des d’on s’han impulsat bona part dels canvis i millores aconseguides.[+]

Fa un recorregut pels 25 anys de l’Escola d’estiu del Penedès, explicant anècdotes i experiències viscudes en el seu marc. Les escoles d’estiu continuen sent aquests temps comuns i espais diversos on els MRPs reflexionen sobre la pràctica educativa i col•laboren fonamentalment en la formació del professorat, són temps i espais que han estat de lluita per la renovació de l’escola i des d’on s’han impulsat bona part dels canvis i millores aconseguides. Amb els diversos escrits queda palesa la història d’una feina feta des del 1979, en plena explosió de les llibertats democràtiques, fins al 2003. Inclou una entrevista a la pedagoga Marta Mata.[-]

Comenta'l - 22 Visites 

Quintana Albalat, Jordi

2011

És una webquest per a alumnat de la Facultat de Formació del Professorat de la Universitat de Barcelona en el marc de l'assignatura "Noves tecnologies aplicades a l'educació". Es tracta d'una proposta pràctica: Una escola vol organitzar una Escola de Pares centrada en les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a l'Educació.[+]

És una webquest per a alumnat de la Facultat de Formació del Professorat de la Universitat de Barcelona en el marc de l'assignatura "Noves tecnologies aplicades a l'educació". Es tracta d'una proposta pràctica: Una escola vol organitzar una Escola de Pares centrada en les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a l'Educació.[+]

És una webquest per a alumnat de la Facultat de Formació del Professorat de la Universitat de Barcelona en el marc de l'assignatura "Noves tecnologies aplicades a l'educació". Es tracta d'una proposta pràctica: Una escola vol organitzar una Escola de Pares centrada en les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a l'Educació. Sol·licita ajuda a la classe de la facultat per realitzar diverses xerrades per a tots els pares i mares. La webquest descriu tot el procés per orientar l'alumnat de l'assignatura en la realització de les xerrades, així com l'avaluació del treball.[-]

Comenta'l - 21 Visites 

Willingham, Daniel T.

2011

Com funciona el cervell d'un alumne? Què és el que fa que pugui seguir perfectament la trama de la seva pel·lícula preferida o entendre les retorçades regles d'un videojoc i, amb la mateixa facilitat, oblidar el que aprèn a classe? Què hem de fer perquè l'escola sigui sempre beneficiosa per als seus alumnes, fins i tot per a aquells que tenen dificultats? De què serveix el que anomenem cultura general, aprendre les coses de memòria, recitar-les.[+]

Com funciona el cervell d'un alumne? Què és el que fa que pugui seguir perfectament la trama de la seva pel·lícula preferida o entendre les retorçades regles d'un videojoc i, amb la mateixa facilitat, oblidar el que aprèn a classe? Què hem de fer perquè l'escola sigui sempre beneficiosa per als seus alumnes, fins i tot per a aquells que tenen dificultats? De què serveix el que anomenem cultura general, aprendre les coses de memòria, recitar-les.[+]

Com funciona el cervell d'un alumne? Què és el que fa que pugui seguir perfectament la trama de la seva pel·lícula preferida o entendre les retorçades regles d'un videojoc i, amb la mateixa facilitat, oblidar el que aprèn a classe? Què hem de fer perquè l'escola sigui sempre beneficiosa per als seus alumnes, fins i tot per a aquells que tenen dificultats? De què serveix el que anomenem cultura general, aprendre les coses de memòria, recitar-les.? I les anomenades pedagogies "actives", són realment eficaces? La psicologia cognitiva ha progressat enormement en els darrers trenta anys i tot el que els científics han descobert al voltant del funcionament de la memòria i el cervell pot i ha d'ajudar els mestres a arribar a conclusions pràctiques i directament aplicables a classe.[-]

Comenta'l - Visita'l 

Aguado Odina, M.ª Teresa; [direcció]; Hernández Sánchez, Caridad; [UCM]; Álvarez González, Beatriz; [et al.]

2010

El llibre intenta explorar fins a quin punt l'escolarització obligatòria ha assumit el desafiament de donar resposta a la universalitat de forma adequada a les necessitats que se deriven de la diversitat cultural dels estudiants.[+]

El llibre intenta explorar fins a quin punt l'escolarització obligatòria ha assumit el desafiament de donar resposta a la universalitat de forma adequada a les necessitats que se deriven de la diversitat cultural dels estudiants.[+]

El llibre intenta explorar fins a quin punt l'escolarització obligatòria ha assumit el desafiament de donar resposta a la universalitat de forma adequada a les necessitats que se deriven de la diversitat cultural dels estudiants. Aquesta investigació vol comprovar si el que passa a l'escola, pel que fa a la diversitat cultural, és el que s'espera i si dóna resposta al que demanda l'alumnat. Investiga si s'arriba a millorar els resultats dels estudiants i es va cap a la igualtat d'oportunitats per a tots/tes.[-]

Comenta'l - 15 Visites 

González Amo, Carme

2007

Webquest pensada per identificar els tipus de professionals i serveis què cobreixen el perfil per a afrontar i portar a terme el procés de rehabilitació i tractament de dificultats i trastorns de la Primera Infància.

Comenta'l - 5 Visites 

Area, Manuel; Parcerisa, Artur; Rodríguez, Jesús; [coords.]

2015

El paper, les característiques i les possibilitats dels recursos didàctics en contextos comunitaris en els quals es desenvolupen processos educatius. Presenta experiències en diferents àmbits educatius: intercultural, museus, educació de persones adultes, animació i dinamització sociocultural, salut, municipis biblioteca, videojocs, i educació ambiental.

Comenta'l - 39 Visites 

Jáudenes, C.; [direcció]; Patiño, I.; Cerrudo, M.; [equip tècnic]; [et. al.]

2011

L'objectiu d'aquesta guia és aportar un marc teòric de referència per l'abordatge global i interdisciplinar de la sordesa, des del primer moment de la seva detecció i diagnòstic, de manera que es procurin tots els recursos necessaris perquè es compleixi el principi d'inclusió educativa.[+]

L'objectiu d'aquesta guia és aportar un marc teòric de referència per l'abordatge global i interdisciplinar de la sordesa, des del primer moment de la seva detecció i diagnòstic, de manera que es procurin tots els recursos necessaris perquè es compleixi el principi d'inclusió educativa.[+]

L'objectiu d'aquesta guia és aportar un marc teòric de referència per l'abordatge global i interdisciplinar de la sordesa, des del primer moment de la seva detecció i diagnòstic, de manera que es procurin tots els recursos necessaris perquè es compleixi el principi d'inclusió educativa. El llibre mostra com la possibilitat de rebre una adequada atenció audioprotèsica i logopèdica en les fases prèvies i de manera precoç, tindrà un impacte positiu sobre el desenvolupament de l'alumnat amb sordesa, que si rep els instruments cognitius necessaris, pot participar en igualtat de condicions en la seva escolaritat. El llibre explica el problema de la sordesa a través dels següents capítols: la prevenció, la detecció, el diagnòstic, el tractament, la inclusió educativa i l'avaluació.[-]

Comenta'l - 21 Visites 

Penn; Teller

2010

Les vacunes no causen autisme, no hi ha evidència que provi algun tipus de relació entre el timerosal i l'autisme. Tot el que es diu respecte a aquesta relació es basa en una investigació fraudulenta realitzada per Andrew Wakefield.[+]

Les vacunes no causen autisme, no hi ha evidència que provi algun tipus de relació entre el timerosal i l'autisme. Tot el que es diu respecte a aquesta relació es basa en una investigació fraudulenta realitzada per Andrew Wakefield.[+]

Les vacunes no causen autisme, no hi ha evidència que provi algun tipus de relació entre el timerosal i l'autisme. Tot el que es diu respecte a aquesta relació es basa en una investigació fraudulenta realitzada per Andrew Wakefield. No obstant això, a través d'internet es segueix difonent aquest mite, tot i que s'han conduït una sèrie d'estudis que han descartat tota mena de relació entre autisme i vacunes. La pregunta de Penn & Teller és rellevant: De quin costat vols que estigui el teu fill? Del costat dels que no es vacunen i poden quedar invàlids per la poliomielitis, o morir de diftèria? O de l'altre costat?[-]