- Descripció temàtica:
- asteroide, astronomia, astre, cometa, ciències físiques, planeta, satèl·lit, exploració de l'espai, ciències de l'espai, estrella, Sol, univers
- Descripció curricular:
- Ciències per al món contemporani: Origen i evolució de l'Univers i de la vida; Educació secundària obligatòria - 1r - 2n ESO - Ciències de la naturalesa/Física i química/Biologia i geologia: El sistema solar + informació
- Àmbit:
- Alumnat
- Context:
- Educació primària; ESO; Batxillerat; Educació a distància; Educació continua; Formació permanent; Biblioteca/Centre de documentació
- Idioma:
- Català
- Durada:
- 4 minuts
- Recurs educatiu:
- Informació
- Llicència:
- Edu3 La informació i els continguts que es difonen en el portal són de la Generalitat de Catalunya, de Televisió de Catalunya i de Catalunya Ràdio i dels seus autors i tenen la consideració d'obres protegides de conformitat amb les disposicions del Reial Decret 1/1996, del 12 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Propietat Intel·lectual, i resulten igualment d'aplicació els tractats internacionals subscrits en aquest camp. Només està autoritzat l'ús de la informació amb finalitats docents o per a ús personal, per tant, queda prohibida la comercialització o qualsevol altra activitat amb una finalitat o ús públic que es pugui realitzar amb continguts de la pàgina. cf. Avís legal : http://www.edu3.cat/Edu3tv/AvisLegal
Edu3
2004
Una de les estrelles més lluminoses del cel és Vega, a la constel·lació de la Lira. És una estrella inconfusible, perquè al costat, no n'hi ha cap de tan brillant. La Lira és una constel·lació relativament petita, formada per estrelles brillants, amb la forma d'un rombe amb cua, o amb cap, segons com es miri. La llegenda diu que la lira la va inventar Mercuri, i que es va fer famosa quan la tocava, com ningú, el gran músic Orfeu. Un altre nom de la constel·lació era El Voltor: es representava com un voltor amb les ales obertes que aguantava la lira amb les potes. El nom de Vega prové, precisament, d'aquesta última representació. Els àrabs de l'Edat Mitjana, que eren bons observadors del cel, li deien Al Nash al Vaki, que vol dir el voltor caient en picat. De Vaki se'n va derivar Vega. Vega és una de les poques estrelles de les quals es coneix l'entorn: un disc de gas i pols, amb un diàmetre aproximadament el doble del del Sistema Solar, dintre del qual podria haver-hi planetes en formació. Vega es troba a uns 27 anys llum de la Terra, i s'aproxima a una velocitat d'uns setze quilòmetres per segon. Bé, en realitat és el Sol que s'aproxima a Vega, perquè el Sol, com qualsevol astre, no s'està quiet. El Sol navega per l'espai en direcció a un punt anomenat àpex. El primer d'assenyalar l'àpex va ser l'astrònom William Herschel, al segle XVIII. Herschel va situar l'àpex a uns 17 graus de l'estrella Vega. Més endavant, Arthur Eddington va situar-lo a prop de l'estrella Theta, a la constel·lació d'Hèrcules. William Luyten, després, va situar-lo a uns 6 graus al nord-est de Vega. Finalment, al 1967, es va determinar que l'àpex es troba, exactament, entre les estrelles Vega i Eta del Cigne. En l'antiguitat, Vega era una estrella molt més significativa que ara. Fa quinze mil anys, Vega era l'estrella polar entorn de la qual girava tota la volta del cel. Era una estrella polar molt més lluminosa i visible que l'actual. L'eix de rotació de la Terra no apunta sempre cap al mateix lloc del cel, sinó que té un moviment de balandreig que li fa traçar un cercle en el firmament durant un període d'uns 26 mil anys. Aquest moviment es coneix com precessió dels equinoccis. Ara, casualment, l'eix apunta cap a una estrella que en diem Polar, però, de fet, se n'està allunyant. D'aquí a un miler d'anys no hi haurà cap estrella polar destacada. D'aquí a dotze mil anys, Vega tornarà a ser a prop del pol i, novament, farà de guia, d'estrella polar. I d'aquí a mig milió d'anys, es creu que el Sol atraparà Vega i la convertirà en una estrella veïna. Nostra nau és una col·lecció de 150 episodis sobre els astres, l'espai i la seva exploració. Originalment, va ser un programa de televisió diari emès pel canal K3/33 de Televisió de Catalunya des d'octubre de 2001 fins a juny de 2002. Agrupats per temàtiques, els episodis de Nostra nau descriuen la Terra, la Lluna, el Sol, els planetes, les estrelles, les constel·lacions, les galàxies, etc. amb imatges provinents de l'observació i recreacions realitzades per ordinador d'acord amb els models astronòmics i els coneixements científics més moderns. Cada episodi convida a descobrir i a disfrutar l'espectacle de l'Univers; el conjunt d'episodis és una introducció variada i assequible a l'astronomia.
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=43646