- Descripció temàtica:
- festes populars, festes religioses, tradicions, antropologia, carnestoltes, quaresma, Dijous gras, disfresses, comparses, rua
- Descripció curricular:
- Educació secundària obligatòria - Ciències socials, geografia i història + informació
- Àmbit:
- Alumnat, Professorat
- Context:
- ESO
- Idioma:
- Català
- Identificador:
- Dipòsit legal:B-7589-1981
- Llicència:
- Domini públic En aquesta obra de 'Domini Públic' han expirat els drets d'autor de caràcter patrimonial, qualsevol persona pot emprar, copiar, redistribuir, crear versions derivades respectant els drets morals de l'autoria que han estat recollits a l'article 6 (bis) del Conveni de Berna, on es garanteix el reconeixement explícit de l'autoria i el respecte els drets morals dels esmentats autors acollint-se a l'article 339 del Codi Civil Espanyol.
Fabre, Jaume; [text]; Pablo, Jordi; [assessorament selecció de material gràfic]
Serveis de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, 1981
A partir del segle divuit existeixen dades concretes de la celebració del Carnestoltes. L'embranzida de la festa coincideix amb una època de prosperitat comercial. Els balls públics, el de la Patacada sobretot, són molt populars. Durant el segle dinou pren la forma actual: personificació del Carnestoltes en un ninot que arriba en tren a Barcelona el diumenge abans del Dijous Gras; és present als balls emmalalteix, fa testament, mor la vigília del Dimecres de Cendra i és enterrat. La Societat del Born és l'animadora de les festes. A principis de segle, amb els conflictes socials, decau. Després de la guerra civil, el franquisme va prohibir la celebració, durant quaranta anys.