Boya Ané, Mariona
Conselh Generau d'Aran, 2014
El senyor Fermin tenia 67 anys. Vivia tot sol en una caseta petita i allunyada del poble. No tenia bon caràcter, però tampoc era una mala persona. Més d'una vegada, els nens i nenes li llaçaven pedres a la porta de casa seva i marxaven corrents, també li prenien les seves pomes i se les menjaven, però en senyor Fermin mai els hi deia res. Un dia, l'home va començar a veure que tenia problemes de memòria, no entenia per què no se'n recordava de les coses que feia o dels llocs on anava.