Edu3
2008
"Valor afegit" analitza quins límits té el consumisme sense fre, entrevista la comissària europea de Polítiques Regionals i presenta un servei especialitzat en l'assessorament financer a esportistes dirigit per l'exjugador de bàsquet Ferran Martínez. Compro, per tant existeixo A Catalunya hi ha cinquanta centres comercials, la major part construïts durant els últims deu anys. Són espais en què el consum ha pres una dimensió d'oci, que omple les hores lliures de molta gent. Quan la visita al centre es fa en grup, el procés de compra s'allarga, perquè hi intervenen les opinions de tots els participants. És una activitat que la majoria de les dones troben especialment plaent. De fet, elles fan més del 80 % de les compres i, per tant, pateixen més l'addicció al consum. A Catalunya hi ha quatre-centes mil persones que van a comprar més de cinc-centes vegades cada any, una visita a 2,7 botigues per dia. L'augment de la renda per càpita dels últims vint anys ha fet que l'alimentació hagi baixat un 7 % en la despesa de les famílies. Les necessitats bàsiques deixen espai a despeses més supèrflues, com les que tenen a veure amb la imatge. El consum ha donat una aparença d'igualtat perquè exteriorment es dóna una imatge similar, però sota la superfície continuen les desigualtats socials. A mesura que l'economia creix, les empreses busquen noves maneres d'arribar al consumidor per persuadir-lo de comprar els seus productes. La publicitat estàtica envaeix els espais públics de les ciutats, però s'han desenvolupat noves tècniques mitjançant el telemàrqueting, es col·loquen missatges en llocs imprevistos o s'apel·la als sentits de l'olfacte i l'oïda per vendre marques. Són tècniques que generen debat sobre la capacitat de les persones de tenir una conducta independent. Diversos estudis diuen que una tercera part de la població no controla les seves despeses i que entre un 2 % i un 6 % compren de manera compulsiva. Per augmentar el consum, moltes famílies s'endeuten cada cop més. L'any 1998, el deute de les famílies era de dos-cents mil milions d'euros, un 38 % del producte interior brut. L'any 2007, el deute havia crescut fins als vuit-cents mil milions, gairebé un 80 % de l'economia. S'hi compta el preu de l'habitatge, però també el consum dels béns del dia a dia. Cada minut que passa en horari comercial, hi ha dotze mil vendes a tot Espanya. La força del mercat condiciona cada cop més la vida de les persones. Hi ha moltes veus que aposten per actituds alternatives, però la realitat és que en països més avançats els addictes al consum doblen els d'aquí. Danuta Huebner, comissària europea de Polítiques Regionals El Comissariat Europeu de Polítiques Regionals vol potenciar que les més de dues-centes regions de la Unió comparteixin les seves experiències, sobretot, en polítiques d'R+D+I, d'infraestructures i mediambientals. Per això convoca una reunió anual i uns premis per incentivar noves iniciatives. Un projecte liderat per Catalunya ha estat entre els finalistes. La banca dels esportistes Els grans esportistes o els actors famosos poden ser envejats per molts ciutadans del carrer pels diners que arriben a guanyar. Però tenen un problema: guanyen molts diners en molt poc temps i, després, en molts casos, no saben gestionar econòmicament la resta de la seva vida. Una antiga estrella del Barça de bàsquet, Ferran Martínez, s'ha convertit en consultor financer i ara treballa des del Banc Sabadell per assessorar en la gestió d'aquests patrimonis.
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=30307