- Descripció temàtica:
- segle XIX, història contemporània, govern, legislació, moviment polític
- Descripció curricular:
- Història del món contemporani: Balanç de la història del segle XIX + informació
- Àmbit:
- Alumnat, Professorat, Altres
- Context:
- Batxillerat; Educació continua; Biblioteca/Centre de documentació; Altres
- Idioma:
- Català
- Durada:
- 54 minuts
- Recurs educatiu:
- Informació
- Llicència:
- Edu3 La informació i els continguts que es difonen en el portal són de la Generalitat de Catalunya, de Televisió de Catalunya i de Catalunya Ràdio i dels seus autors i tenen la consideració d'obres protegides de conformitat amb les disposicions del Reial Decret 1/1996, del 12 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Propietat Intel·lectual, i resulten igualment d'aplicació els tractats internacionals subscrits en aquest camp. Només està autoritzat l'ús de la informació amb finalitats docents o per a ús personal, per tant, queda prohibida la comercialització o qualsevol altra activitat amb una finalitat o ús públic que es pugui realitzar amb continguts de la pàgina. cf. Avís legal : http://www.edu3.cat/Edu3tv/AvisLegal
Edu3
2006
Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, també anomenades Bases de Manresa, són el document presentat com a projecte per una ponència de la Unió Catalanista davant el consell de representants de les associacions catalanistes, reunits en assemblea a Manresa els dies 25 i 27 de març de 1892. El president i el secretari de l'assemblea foren Lluís Domènech i Montaner i Enric Prat de la Riba respectivament. La comissió encarregada de la redacció del document fou presidida per Josep Torras i Bages, bisbe de Vic. Les bases tenien certa inspiració en el model federal malgrat que, pel que feia referència a l'autogovern, bevien de les antigues constitucions catalanes prèvies a 1714. El poder central era organitzat segons la separació de poders, mentre el legislatiu estaria compartit entre el rei i una assemblea regional, l'executiu seria format per cinc ministeris o secretaries, el poder judicial per la seva banda hauria d'ésser un tribunal suprem regional. Del poder regional format per unes Corts reunides una vegada a l'any a diferents llocs del territori en sortiria un executiu format per cinc o set alts càrrecs que haurien d'exercir l'administració del país. El poder judicial restaria en l'antiga Audiència de Catalunya que seria restablerta. La oficialitat única de la llengua catalana i la condició de català com a clàusula obligatòria per l'exercici de la funció pública també hi eren considerades. "Tornarem a vèncer" és un recull per capítols de les diferents etapes històriques que, a Catalunya, han significat un grau més alt d'autogovern. El punt de partida és el 1714. A partir d'aquí, es va repassant la lluita de Catalunya per l'autogovern fins a l'actualitat: l'estatut de Miravet. El programa consta d'un reportatge introductori que reflecteix diferents veus que han estat testimonis directes o especialistes de cada un dels períodes històrics, com les Bases de Manresa, la Mancomunitat, l'Assemblea de Catalunya, l'Estatut de Sau, el de Núria, la Guerra Civil, com també fenòmens més contemporanis, com ara la immigració. Han participat en els reportatges i les tertúlies personalitats com Jordi Pujol, Miquel Roca, Anna Balletbó, Eva Serra, Guti, Joan Puigcercós, Josep Termes, Andreu Galera, Artur Blasco, Josep M. Ainaud de Lasarte, Josep M. Cadenas, Josep Pich, Margarida Aritzeta, Isidre Molas, i fins a més de 100 noms. El programa realitza una tertúlia amb la participació i moderació de Josep M. Solé i Sabaté i reconeguts historiadors, professors i intel·lectuals d'arreu de Catalunya.
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=25126