• inici
• ajuda
• identificació

Comenta'l - 46 Visites 

MIT

2012

Canal de vídeos educatius de diverses universitats dels Estats Units amb un ampli ventall d'àrees de coneixement i especialització.Documentals, conferències i lectures en els 18032 vídeos disponibles.

Comenta'l - 16 Visites 

Balló, Jordi; Espelt, Ramon; Lorente Costa, Joan

1985

El llibre ressegueix el procés que va des que les pel•lícules són pensades fins que té lloc la campanya publicitària adreçada al públic. Així, cada capítol és dedicat a una etapa del procés. En el primer capítol -"Escriure imatges"- s’explica d'on arrenca la trama argumental d’una pel•lícula, i la manera en què aquest material es transforma en el guió cinematogràfic.[+]

El llibre ressegueix el procés que va des que les pel•lícules són pensades fins que té lloc la campanya publicitària adreçada al públic. Així, cada capítol és dedicat a una etapa del procés. En el primer capítol -"Escriure imatges"- s’explica d'on arrenca la trama argumental d’una pel•lícula, i la manera en què aquest material es transforma en el guió cinematogràfic.[+]

El llibre ressegueix el procés que va des que les pel•lícules són pensades fins que té lloc la campanya publicitària adreçada al públic. Així, cada capítol és dedicat a una etapa del procés. En el primer capítol -"Escriure imatges"- s’explica d'on arrenca la trama argumental d’una pel•lícula, i la manera en què aquest material es transforma en el guió cinematogràfic. En el segon capítol es parla de la realització i inclou com és l’espai de rodatge, el disseny del vestuari, el càsting i els efectes especials, entre altres. Tot seguit es descriu el procés del muntatge i la combinació de les imatges amb el so. I en el darrer capítol es tracta dels mecanismes que es posen en marxa a fi que el producte arribi al gran públic: es parla de la publicitat i el màrqueting. La finalitat del text és introduir el cinema en els estudis de l'institut i proporcionar uns coneixements bàsics a l’afeccionat.[-]

Comenta'l - 9 Visites 

Olivas i Coll, J; Grabuleda i Sitjà, J

2014

Tracta de com es va implantar el cinema a Banyoles, dels diversos locals que van existir al llarg de gairebé un segle, de les pel·lícules que s'hi projectaven, de les persones vinculades a les sales de cinema, dels rodatges de pel·lícules a la ciutat i de les persones relacionades.[+]

Tracta de com es va implantar el cinema a Banyoles, dels diversos locals que van existir al llarg de gairebé un segle, de les pel·lícules que s'hi projectaven, de les persones vinculades a les sales de cinema, dels rodatges de pel·lícules a la ciutat i de les persones relacionades.[+]

Tracta de com es va implantar el cinema a Banyoles, dels diversos locals que van existir al llarg de gairebé un segle, de les pel·lícules que s'hi projectaven, de les persones vinculades a les sales de cinema, dels rodatges de pel·lícules a la ciutat i de les persones relacionades. El llibre conté relats amens i moltes fotografies de diferents èpoques que fan un recorregut pels diversos cinemes banyolins i el dvd adjunt conté dos-cents fullets de cinema, curtmetratges i documentals.[-]

Comenta'l - Visita'l 

Edu3

1996

A l'IFP Mare de Déu de la Mercè de Barcelona han començat els cicles superiors d'imatge audiovisual i de producció d'audiovisuals, ràdio i espectacles. A través del treball de l'alumnat veurem quines especialitats s'imparteixen en aquests cicles.

Comenta'l - 2 Visites 

Blomkamp, Neil; [director]

2009

Després de l'arribada d'una gran nau espacial a Johannesburg (Sudáfrica), els extraterrestres van ser exiliats a un barri baix de les afores. És aleshores quan un humà descobreix el misteriós secret de la tecnologia armamentística extraterrestre.[+]

Després de l'arribada d'una gran nau espacial a Johannesburg (Sudáfrica), els extraterrestres van ser exiliats a un barri baix de les afores. És aleshores quan un humà descobreix el misteriós secret de la tecnologia armamentística extraterrestre.[+]

Després de l'arribada d'una gran nau espacial a Johannesburg (Sudáfrica), els extraterrestres van ser exiliats a un barri baix de les afores. És aleshores quan un humà descobreix el misteriós secret de la tecnologia armamentística extraterrestre. Acusat i perseguit entre els estranys carrers de la barriada extraterrestre, descobrirà què significa ser estranger en el seu propi planeta.[-]

Comenta'l - 17 Visites 

Edu3

2008

El director de cinema Alan Berliner és un dels documentalistes nordamericans més destacats de l'actualitat. Especialista del muntatge i l'ús de material d'arxiu, s'ha destacat per indagar la naturalesa de les relacions familiars.[+]

El director de cinema Alan Berliner és un dels documentalistes nordamericans més destacats de l'actualitat. Especialista del muntatge i l'ús de material d'arxiu, s'ha destacat per indagar la naturalesa de les relacions familiars.[+]

El director de cinema Alan Berliner és un dels documentalistes nordamericans més destacats de l'actualitat. Especialista del muntatge i l'ús de material d'arxiu, s'ha destacat per indagar la naturalesa de les relacions familiars. Ha rebut premis i distincions, i la seva obra ha estat revisada en diverses retrospectives.[-]

Comenta'l - 30 Visites 

Edu3

2007

Aquest capítol del programa "La rentadora" intenta respondre a preguntes com ara: Què li cal a un anunci perquè sigui recordat? Quins són els anuncis preferits dels nostres publicitaris? Quin és el nivell de la creativitat catalana? Per fer-ho, es mostren alguns dels millors espots dels últims cinquanta anys.[+]

Aquest capítol del programa "La rentadora" intenta respondre a preguntes com ara: Què li cal a un anunci perquè sigui recordat? Quins són els anuncis preferits dels nostres publicitaris? Quin és el nivell de la creativitat catalana? Per fer-ho, es mostren alguns dels millors espots dels últims cinquanta anys.[+]

Aquest capítol del programa "La rentadora" intenta respondre a preguntes com ara: Què li cal a un anunci perquè sigui recordat? Quins són els anuncis preferits dels nostres publicitaris? Quin és el nivell de la creativitat catalana? Per fer-ho, es mostren alguns dels millors espots dels últims cinquanta anys. Alguns dels espots d'aquest capítol són: Tío Pepe, Turmix, Avecrem, Heno de Pravia, BMW, Volkswagen, Ikea, Citroën, Gas Natural, Bitter Kas, Airtel, Magnum, Creu Roja, Intermón o RCD Espanyol. També es repassen campanyes com ara "Mantenga limpia España", contra l'abandonament d'animals o contra el tabac. Hi participen els publicitaris Joan Campmany, Robert Rodergas, Marçal Moliné, Toni Segarra, Gabi Penalba, Victoria Montanini, Luis Casadevall i Joaquim Lorente; els publicitaris i professors d'universitat Víctor Curto, Miquel Altarriba i Josep Rom; el periodista Albert Om i l'actriu Antònia Cruells.[-]

Comenta'l - Visita'l 

Edu3

1996

El còmic és un recurs expressiu de gran valor pedagògic, i per aquest motiu cal ensenyar a comprendre'n el llenguatge i utilitzar-lo a l'escola. Veurem com l'alumnat de 1r i 2n de l'escola de Serra de la Marina de Santa Coloma de Gramenet aprenen a fer els seus propis còmics.

Comenta'l - Visita'l 

Edu3

1996

El CEIP Gitanjali de Badalona incorpora al currículum habitual l'educació en les diferents tècniques d'expressió i comunicació audiovisual. Podrem veure com els alumnes realitzen titelles, muntatges audiovisuals, ombres xineses, tallers de còmic i vídeo i com mostren els resultats del seu treball en una exposició.

Comenta'l - 38 Visites 

Edu3

2003

El CEIP d'Alfés-ZER l'Eral ha integrat l'ús de les tecnologies digitals a l'activitat escolar com un mitjà més a l'abast de l'alumnat: redaccions, fotografies, contes, clips, projectes multimèdia... són elements per potenciar els aprenentatges bàsics i la comunicació amb l'entorn.