Cerdà Subirachs, Jordi
Mediterrània, 2009
Pretén acostar-se a lamistat entre lescultor Apelles Fenosa i el poeta Joan Perucho. La coneixença personal entre ambdós artistes lhem de situar a començament de la dècada dels seixanta, inserida en un territori molt concret: en les residències estivals del Vendrell i dAlbinyana, al Baix Penedès. Aquesta amistat es va anar consolidant en l'admiració mútua de l'obra i, també, en la comunió d'un paisatge. A banda, hi ha un tema d'un abast teòric considerable: les relacions entre la poesia i l'escultura. Quan es visita linterior de les cases destiueigs dels dos artistes es constata fins a quin punt era important per a ambdós els espais per a viure i per a crear. De fet, els espais són prolongacions dels seus esperits creadors, santuaris fets a mida que serven veneracions, afectes, advocacions i relíquies: on hi ha una confusió deliberada entre el terrestre i el sobrenatural, el material i lespiritual. Van ser triats precisament per lantiguitat que arrossegaven o, tal i com va deixar escrit Perucho, per la sedimentació dèpoques, objectes, éssers i fantasmes que hi convivien.